Un 9-N per canviar la història

Prop de cinc milions i mig de catalans majors de 16 anys estan cridats avui a participar en una jornada reivindicativa que aspira a convertir-se en alguna cosa més que això. L'obstruccionisme del govern espanyol, que primer va evitar que el 9-N fos la consulta anhelada per una àmplia majoria de ciutadans i en segona instància ha volgut impedir el que l'executiu de la Generalitat havia transformat en un simple procés participatiu, ha contribuït de manera decisiva a alimentar l'èpica d'una diada que el sobiranisme ha acabat abraçant sense reserves. En espera que l'Estat no plantegi nous obstacles a última hora, el repte és convertir aquest 9-N en una data decisiva per a la història de Catalunya i en un altre senyal inequívoc que acabi d'internacionalitzar el procés i mostri al món la voluntat, la determinació i el civisme. A banda dels resultats, la participació en la jornada es pot convertir en un termòmetre definitiu per fixar l'agenda política del país i per facilitar, per
exemple, la convocatòria d'unes eleccions plebiscitàries. La marató de trucades pel 9-N, impulsada per Òmnium i l'ANC en el marc de la campanya Ara és l'hora per fomentar precisament la concurrència en la jornada, es va acabar ahir al vespre amb un balanç d'1.487.870 trucades fetes.

Al final, seran 1.317 col·legis els que, si no hi ha cap contratemps d'última hora, obriran les portes a les nou del matí. 40.930 voluntaris col·laboraran de manera desinteressada per aconseguir que la jornada es desenvolupi sense incidències, més enllà de les derivades de l'excepcionalitat d'un dispositiu que, precisament per l'oposició de l'Estat, compta amb molts menys punts de votació dels habituals. Hi haurà 6.695 meses repartides en 942 dels 947 municipis del país, i en alguns casos els punts de votació estaran situats lluny dels centres de població. Per cobrir les necessitats derivades d'aquesta circumstància, han estat molts els ajuntaments que han habilitat un servei de transport gratuït per traslladar els ciutadans que ho desitgin fins als col·legis. I no només això: en poblacions com ara Arenys de Mar, al Maresme, alguns veïns s'han ofert com a voluntaris per portar a votar en els seus cotxes particulars totes aquelles persones amb problemes per arribar fins a l'institut on hi haurà les urnes.

En total, hi haurà 6.695 meses esperant els vots dels ciutadans, que, finalment, podran respondre a les dues preguntes que els partits favorables al dret a decidir van acordar el mes de desembre de l'any passat. “Vol que Catalunya sigui un Estat?” és l'enunciat de la primera. Els que hi responguin afirmativament, s'enfrontaran a la segona: “Vol que aquest Estat sigui independent?” La votació d'avui es farà sense cens –un fet habitual en altres estats del món– i tothom que hi vulgui participar haurà de presentar-se a la mesa assignada amb el DNI en vigor. La naturalesa del dispositiu alentirà considerablement el procés de vot, per la qual cosa s'aconsella anar als col·legis fora de les hores punta si es volen evitar les cues i les aglomeracions. Malgrat tot, l'ANC i Òmnium demanaven als ciutadans que anessin als locals a primera hora per escenificar el desig col·lectiu de votar. En alguns municipis, s'han organitzat activitats de tota mena per amenitzar l'espera i aconseguir que, malgrat les dificultats, la jornada es desenvolupi en l'ambient cívic i festiu que ha caracteritzat el procés.

La jornada d'avui ha aixecat una gran expectació arreu del món. Fins ahir a la tarda, més de set-cents periodistes de mitjans d'arreu s'havien acreditat per seguir la jornada des del centre internacional de premsa que el govern ha habilitat a Fira de Barcelona, convertit en el centre neuràlgic d'un dispositiu seguit igualment de prop pel grup de vuit observadors internacionals –tots ells, càrrecs electes– presentats ahir pel govern.