La Interpol reclama detenir vint dirigents franquistes
La llista enviada per la secció argentina a Madrid inclou Utrera Molina, acusat d'ordenar la mort de Puig Antich
Es demanen les dades dels investigats, entre els quals també hi ha Martín Villa
L'anomenada “querella argentina” va fer ahir un pas important. La secció argentina de la Interpol ha fet cas de la petició de la jutgessa María Servini i ha enviat a Madrid sol·licituds de detenció “urgent”, amb finalitat d'extradició, contra vint dirigents de la dictadura franquista per crims contra la humanitat. Emparat en el principi de justícia universal, Buenos Aires ha obert un procés contra sis exministres de Franco i un de la Transició, vuit policies, tres magistrats, un metge i un antic secretari d'estat. A la llista, hi figura l'exministre d'Habitatge José Utrera Molina, de 86 anys, reclamat per la seva responsabilitat, al costat de quatre alts càrrecs més, en la condemna a mort el 1974 de l'anarquista català Salvador Puig Antich, últim condemnat al garrot a Espanya. Utrera Molina és a més sogre del dimitit ministre espanyol de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón. Una altra “personalitat” de la llista és Rodolfo Martín Villa, exministre de Relacions Sindicals, acusat, juntament amb l'exministre de Presidència Alfonso García, de la mort a Vitòria de cinc treballadors el març de 1976. Per la condemna dels últims cinc afusellats del règim el 1975 es demana l'arrest de Fernando Suárez, llavors ministre de Treball i vicepresident del govern.
La circular no només reclama la captura de dirigents franquistes, també en demana les dades identificatives a la justícia espanyola, requisit “indispensable” previ a l'emissió d'una ordre de “captura internacional en forma completa” a tots els països que estiguin adherits a l'organisme. La intenció és, segons diu el comunicat, “evitar possibles confusions per raons d'homonímia”.
Les ordres són una resposta de la Interpol a la investigació que Servini va obrir el 2010 pels crims perpetrats durant la Guerra Civil, la dictadura de Franco i els primers anys de la democràcia espanyola. La causa es va iniciar a Buenos Aires a petició de les víctimes, que van al·ludir a les dificultats per avançar davant la justícia espanyola, immobilitzada per la llei d'amnistia de 1977. L'últim intent d'investigació li va costar el càrrec al jutge Baltasar Garzón, investigat i després absolt pel Tribunal Suprem.
La causa a l'Argentina va començar el 2013, quan Servini va demanar l'extradició dels expolicies franquistes Jesús Nines i Juan Antonio López Pacheco, àlies Billy el Nen, per presumptes tortures. Va ser rebutjada per la justícia espanyola amb l'argument que els crims havien prescrit.
Durant el procés a Buenos Aires, el fiscal Ramiro González també va sol·licitar a la jutgessa que demanés al govern espanyol i a la Generalitat documentació sobre la detenció, la tortura i l'afusellament el 1940 del president català Lluís Companys. El 30 d'octubre, la magistrada va emetre finalment l'ordre de captura internacional contra la resta dels acusats, el que ha activat la sol·licitud d'Interpol. La resolució ha de ser cursada ara pel Ministeri d'Exteriors de l'Argentina al seu homòleg espanyol i es traslladarà a l'Audiencia Nacional. El ministre del ram, Rafael Catalá, ja va pronosticar ahir que es denegarà l'extradició.
La família de Puig Antich va celebrar l'ordre de la Interpol. Mercè Puig Antich, germana de l'últim executat al garrot per la dictadura, la va qualificar d'“històrica”.