Política

ALÍCIA SÁNCHEZ-CAMACHO

PRESIDENTA DEL PARTIT POPULAR CATALÀ

“A Madrid, ara sí que són conscients del problema i de la seva dimensió”

“A Madrid han trigat a adonar-se que CiU no és la mateixa de sempre, i que ara Duran i Lleida ja no té cap incidència en la federació”

“Va ser una farsa, amb urnes de cartró en un procés de cartró”

El meu partit ha rebut en l'últim any cent agressions a les seves seus [...]. Hi ha tibantor i tensió
Sento que tinc molt suport, del partit
i de molta gent [...].
Si hi ha eleccions, seré la cap de llista
Ara CiU és una còpia d'ERC [...]. Ja veurem com acaba l'aventura independentista d'Artur Mas
És mentida. Jo no vaig avançar
que la fiscalia es querellaria contra
el president Mas

La líder del PP a Catalunya repassa la situació política actual. Parla del 9-N com un fracàs i avança que repetirà com a presidenciable si Mas avança les eleccions.

Què va fer diumenge passat?
Vaig tornar de Càceres a primera hora i vaig fer un acte del partit. Vaig estar amb gent del partit fins a mitja tarda.
En algun moment, devia veure les cues de gent votant.
Doncs no. Perquè vaig sortir de l'acte del partit i vaig anar directament cap a casa. I si li he de dir la veritat, quan anava cap a casa vaig passar per davant d'un col·legi i no n'hi havia, de cues.
Les devia veure per televisió, doncs.
Sí, per televisió sí.
I què va pensar?
Que allò no era cap votació real, i que els vots no tindrien cap conseqüència. Ni jurídica ni legal. Vaig pensar que hauria valgut més no fer una farsa d'aquestes característiques.
Se'm fa estrany que parli de farsa quan diaris com ‘The Guardian', ‘Financial Times' i ‘The New York Times' n'han destacat la gran participació.
Jo respecto les valoracions que en pugui fer tothom.
I no la fan reflexionar?
Jo hi he reflexionat molt. I potser també ho haurien de fer els qui han organitzat aquest acte preelectoral. És un acte de precampanya dels partits que ho van organitzar. La gent es va mobilitzar? Sí. Però la participació va ser un fracàs, i el món independentista hauria d'avaluar-ho així, com un fracàs.
Un fracàs, més de dos milions de persones votant en un procés participatiu que vostès insisteixen que va ser il·legal?
Un fracàs, sí. Perquè després de dos anys de màrqueting polític i després de la despesa econòmica feta, que hi anessin només un 35% de les persones convocades és un fracàs. Només un 28% dels set milions i mig de catalans van votar a favor del sí. L'independentisme no s'ha incrementat, ni amb tot aquest màrqueting.
No és una contradicció que ens digui que no tenia cap valor, però que en canvi faci comparacions de dades com si haguessin estat unes eleccions normals? No deien que era una botifarrada?
És evident, que ho era. Sense cens, sense interventors, sense còmputs amb garanties… Això és una farsa.
Però ja ho sap, no?, per què no n'hi havia? Perquè l'Estat no va deixar que n'hi hagués.
No, no. No n'hi havia perquè la democràcia no ho permet. Ja entenc que a vostè no li agradi que li digui això. Però la democràcia no permetia aquesta votació.
Anar a votar no és democràcia?
És democràcia quan es pot anar a votar democràticament. No quan es vota sense garanties democràtiques.
Però si va ser l'Estat que no va deixar que n'hi hagués!
No. Els qui defenseu aquesta posició us equivoqueu. El que va dir que no hi havia la capacitat per fer un referèndum va ser el Congrés dels Diputats l'abril passat. Acceptar el que diu el Congrés, això és democràcia. La majoria del poble espanyol, i la majoria dels representants catalans al Congrés, els van dir que Catalunya no tenia capacitat per fer un referèndum. No hi barregi l'Estat. Ja sé que els agrada posar-hi l'Estat i Rajoy, en els titulars, però no és així.
No deixar votar algú que vol votar sembla poc democràtic.
No. Si ara Artur Mas vol passar a la democràcia de carrer sense garanties, i substituir la democràcia representativa del Congrés dels Diputats, aquest no és el camí.
No va ser, doncs, ni un procés participatiu?
No. Perquè no tenia cap cobertura legal i estava suspès pel Constitucional. Va ser una farsa i un simulacre antidemocràtic.
Els treu de polleguera que, tot i que fins al dia abans el PP i el govern de l'Estat diguessin que el 9-N no se celebraria, finalment hi hagués urnes.
Hi ha hagut urnes com hi hauria pogut haver qualsevol altra cosa. Hi ha hagut urnes de cartró en un procés de cartró. No s'ha fet un referèndum, sinó un simulacre, i s'ha desobeït una suspensió.
De fet, si es podrà fer o no una consulta ho haurà de dir el Constitucional un dia o un altre, perquè encara no s'ha pronunciat. S'imagina vostè que ara digués que sí, que es pot fer la consulta?
Jo respectaré sempre el que digui el TC. Ho comparteixi o no, no com d'altres, que quan una resolució no els va a favor parlen de justícia repressora. La qüestió és que el TC ho va suspendre tot automàticament, cautelarment. I el govern de Catalunya, que ha comès un error històric, ha volgut anar més lluny del que la legalitat li permet.
No seria més fàcil dir que sí i deixar que es fes el referèndum, i llavors sabríem què pensa tothom a Catalunya?
El que és més fàcil, i sobretot més necessari a Catalunya, és governar. I no que el govern de CiU es passi dos anys sense fer-ho amb l'excusa de la consulta.
Estem davant d'un problema polític, no jurídic.
Algú ara diu: “Menys tribunals i més política.” Però hem de tenir en compte que el procés que es viu a Catalunya l'han impulsat Artur Mas i CiU des que es va veure incapaç de governar i de reduir el dèficit i l'atur de Catalunya. Mas es va rendir de governar i va apostar pel procés dels sentiments. L'ha impulsat i l'ha exaltat. No hi ha ara més independentistes que abans, el que passa és que han situat aquest tema en l'epicentre.
Insisteixo: la solució no és política i no s'ha de parlar?
Totalment d'acord. Però no es pot incomplir la llei. Si no, la democràcia no funciona. La justícia ha d'actuar si considera que s'ha incomplert la llei.
I el problema no desapareixerà.
El problema que hi ha cinc milions que no van sortir el 9-N i que no volen la independència? El problema que una majoria no vol ser manada per una minoria?
No poden menystenir 2.300.000 catalans…
No els he menystingut en cap moment. En cap resposta. El que dic és que en la democràcia no es poden menystenir les majories. La minoria no es pot imposar a la majoria, i la majoria no és independentista.
Això no ho sabrem fins que es voti de veritat.
Sí que ho sabem. I tant! Aquesta és una excusa de mal pagador dels partidaris del procés. Amb tots els mitjans, amb tot el màrqueting i amb tot el que s'ha fet, tots els independentistes hi van ser. I sumen el que sumen.
Ho sap segur, que no hi va haver independentistes que es van quedar a casa?
No. Això no ho sap ni vostè ni jo. No ho sabem.
Llavors, insisteixo: per què hi dóna categoria de consulta a l'hora de fer-ne l'anàlisi...
L'anàlisi l'ha fet tothom i és ben clara: si tens dos milions de persones que participen en una cosa i quatre que es queden a casa, l'anàlisi és molt simple.
Artur Mas s'ha equivocat?
Ha deixat de governar. El procés de després de la Diada l'ha dut a perdre dotze diputats i a seguir un camí equivocat. Ha optat per impulsar un procés independentista en comptes de governar.
A mi em sembla poc discutible que cada cop hi ha més independentistes.
Si durant dos anys vostè sols es dedica a prioritzar el procés independentista, i si a més diu coses que no són veritat com ara que “Espanya ens roba”, si vostè es passa el dia incrementant el sentiment de greuge, passa el que passa. Però no sé si el nombre d'independentistes creix. El que és clar és el que li passa a CiU.
Quan Mariano Rajoy deia dijous que a Catalunya hi ha més catalans que independentistes, què volia dir? Que els independentistes no són catalans?
En absolut. Tots són catalans. I el que m'agradaria és que els independentistes reconeguessin els que no ho som com a catalans. El 9-N ha agreujat això, l'enfrontament i la fractura social entre els mateixos catalans. Hem de posar seny i deixar d'enfrontar-nos. Tots estimem Catalunya, la nostra terra.
Anem donant-hi voltes, però en el fons vostè sap que entre Catalunya i Espanya hi ha un greu problema.
Miri's el darrer CEO. Sap què diu? Que el principal problema, el que preocupa un 58% dels catalans, és l'atur. I l'economia, un 40%. Les relacions entre Catalunya i Espanya, en canvi, preocupen un 23% dels ciutadans.
Hi ha una part de catalans que ja han desconnectat d'Espanya.
Jo em rebel·lo contra això. La meva capacitat de servei públic i de compromís polític, tot i admetre que és complicat, es rebel·la a admetre-li aquesta premissa. Sempre s'hi és a temps. Espanya ha viscut moments molt complicats i durs, i els ha superat. Mai és tard.
No ho veu que ja hi ha qui ha fet un clic, que ha desconnectat…?
Doncs haurem de fer entendre a qui ho ha fet que no hi guanya més desconnectant-se. Que hi guanyem més junts. I que en les democràcies s'ha de respectar la majoria.
Només hi ha una manera de saber què pensa la majoria.
Doncs que convoquin eleccions. ERC fa molts anys que s'ha estat presentant amb un programa independentista i ha obtingut els diputats que ha obtingut. I CiU? Perquè han estat Mas, i CiU, els que han iniciat aquest procés! Quants diputats ha obtingut? Carod-Rovira ja parlava del 2014, i Montilla no el va deixar. Qui ha liderat aquest procés, qui l'ha fet possible, és Artur Mas. Doncs que es presenti. Que tingui coratge i que vagi a unes eleccions dient que el seu partit ja no està en la centralitat política, sinó que és independentista. Que expliqui com pagarà les pensions, si tindrem més impostos, com pagarà el deute, com serà l'estat del benestar… Que ho faci. Senyor Mas, tingui nassos de presentar-se amb un programa independentista. Veurà quants vots obté, quan s'hagi separat d'UDC; veurem què farà la classe mitjana catalana quan vegi que s'hi juga un futur incert. Ja veurem com acaba l'aventura independentista de Mas.
Si Rajoy continua amb el no, no i no, probablement les eleccions les veurem aviat.
Rajoy no diu això. Digui les coses com són. Amb Rajoy, s'hi pot discutir. Els qui defenseu el que defenseu, no heu de donar missatges tergiversats a la ciutadania. Rajoy diu que vostès tenen tot el dret a decidir el que vulguin, però que ho han de fer per les vies democràtiques.
Catalunya no és una nació?
No. Per mi, no. Per què és una nació? Perquè s'ha posat en el preàmbul de l'Estatut? Perquè tenim una història extraordinària, una llengua pròpia i una cultura pròpia, com la tenen també els gallecs? Això no ens converteix en una nació sense estat. No ho comparteixo.
Vostè diu que no vol avançar escenaris, però dimecres va avançar que la fiscalia es querellaria contra Mas.
Jo no vaig avançar res. Escolti el que vaig dir i ho veurà; jo feia referència a un teletip. És fals que avancés res. Jo simplement vaig donar la meva opinió com a jurista; i després n'hi ha que van fer referència a coses que jo no vaig dir. Hi ha gent amb poc rigor professional. La pregunta que vostè em fa conté una mentida: jo no vaig avançar res.
Així, no creu que la fiscalia s'hagi de querellar contra Mas?
Això ja ho decidirà la justícia.
Judicialitzant el problema no el resoldran.
Nosaltres no judicialitzem res. Les coses es judicialitzen soles quan un incompleix la llei. I el que ha passat és obvi i no em toca a mi fer res. Ja ho decidirà la justícia.
La classe política de Madrid és conscient de la dimensió del problema? Ho dic perquè durant molt temps ha semblat que no…
Sí. Crec que ara sí, que ara hi ha consciència del problema i de la dimensió. Però han trigat a tenir aquesta percepció a Madrid.
I a què ho atribueix?
A les dues veus que té CiU, l'una a Madrid i l'altra a Catalunya. La veu de Catalunya deia una cosa, mentre que la veu de Madrid els traslladava que no passava res, que al final CiU acabaria pactant com ha fet sempre en aquests darrers 35 anys. No s'han adonat que CiU ja no és la mateixa de la Transició i dels darrers 35 anys. I que Duran i Lleida ja no té cap incidència en la federació. Aquest element no ha ajudat que a Madrid s'adonessin de la dimensió del problema. Quan el Congrés va rebutjar que es pogués fer el referèndum, a Madrid es pensaven que el tema ja estava resolt, com va passar amb el pla Ibarretxe. I jo els advertia que no.
No haver-los-ho pogut fer veure abans, doncs, en certa mesura és un fracàs seu…
Assumeixo la part que em toca. Però no serà per insistència. Perquè ens hi hem dedicat moltíssim, des del PP català, a fer-los-ho veure. I ara ens diuen que teníem tota la raó. Jo vaig advertir Rajoy des de la primera reunió que això anava de debò, fins i tot quan estava donant suport als pressupostos a Catalunya. No ha estat per defecte del PP català que no s'ha estat conscient del problema abans. El paper pactista de la Convergència de tota la vida ha estat clau, en això. No es van adonar que CiU ha canviat, que no pactarà res perquè ara CiU és una còpia d'ERC.
Una còpia d'ERC?
Ara la veritable qüestió post 9-N és la pugna entre CiU i ERC, la pugna per veure qui lidera el procés independentista. A CiU hi ha qui es pot pensar que Artur Mas ha sortit reforçat del simulacre del 9-N, però al final la gent, a l'hora de votar, valorarà qui és l'original i qui és la còpia. I el votant tradicional de CDC no aposta per aventures incertes.
I si el que hi ha és una llista conjunta?
Aquesta és l'estratègia de Mas. Té una gran habilitat per construir relats, i ara el relat de Mas és el de la llista conjunta. Però a Catalunya tothom ja sap que ERC no ho vol. I que ERC no hi anirà. Mas espera saber on el situen les enquestes de després del 9-N i anar a aprovar els pressupostos, virant si cal cap al PSC.
Vostè deu enyorar aquella època en què donava suport pressupostari al govern i es feia fotos distesa en un sofà amb Artur Mas.
No. En absolut. De cap manera.
La relació amb CiU està trencada?
Del tot trencada. Trencadíssima. I amb cap voluntat de recuperar-la. Clar i català.
Hi ha tibantor a Catalunya? Al Parlament és innegable que el to ha pujat.
Al Parlament sempre hi havia un to de familiaritat, es podia parlar de tot, un to agradable. Això ha desaparegut. Hi ha tibantor i tensió. N'hi ha a la societat i això es reflecteix al Parlament. Es diu que no s'ha fracturat res, però això deu ser entre els que han impulsat el procés. Perquè jo he viscut situacions de tensió, de persones que se m'han acostat pel carrer amb molt poc respecte…
L'aturen pel carrer?
Hi ha qui escridassa. I que ho fa sense miraments, quan vaig amb la família. Això em passa darrerament. El meu partit ha estat objecte en l'últim any de cent agressions a les seves seus. A Josep Enric Millo li han fet pintades a casa seva, a Girona. La meva família ha rebut amenaces per Twitter, tot plegat pel fet de portar el meu cognom. És molt bonic dir que aquest és un procés de gent que somriu, com ha dit vostè en alguna ocasió. Però per a uns altres no ho és tant. Alguns ho vivim amb tristesa i tensió. I això és molt injust. En aquest procés, algunes agressions es magnifiquen i d'altres es minimitzen. I jo només he rebut la solidaritat de Duran i Lleida i d'UDC. No ha sortit ningú del govern a dir res. I aquí no hi ha ni millors ni pitjors. No hi ha catalans de primera i de segona.
Sent que té el suport del seu partit?
Sí. I tant! Em sento molt reforçada, amb molt suport, del partit i dels companys, i de molta gent. Estem molt cohesionats. En aquests moments tan complicats, el partit agraeix que hi hagi qui està a primera línia i doni la cara i defensi Espanya.
Per tant, si hi ha eleccions, serà la cap de llista?
Si en convoquen, evidentment.
Deia si vostè tornaria a ser la cap de llista del PP perquè aquests darrers mesos tothom l'ha donat per rellevada en un moment o altre.
També es deia que duraria dos mesos de presidenta del PP… No faci cas del que llegeix a la premsa.
Arran del cas de La Camarga, tothom la va donar per acabada, políticament parlant.
Com diu el meu president, hi ha molta gent que parla massa i que no sap de què parla.
En aquelles converses, vostè deia que tenia un fiscal de confiança. Encara el té…?
No parlava d'això. No tinc ningú de confiança més enllà de mi mateixa i del meu equip.
Anirà al Parlament si la citen a la comissió d'investigació sobre el frau fiscal?
No hi tinc cap problema, al contrari.
Llavors com és que no hi va anar quan li van demanar que hi anés a explicar el cas de Método 3?
Van demanar cinc-centes compareixences i només es van centrar en la meva. Per què? Perquè tenia un objectiu polític. A mi em van demanar la compareixença, però no era cap comissió d'investigació. A les comissions d'investigació, s'hi ha d'anar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia