La querella contra Mas esquerda la fiscalia catalana
Els fiscals es reuneixen en una junta i no arriben a cap acord jurídic sobre la denúncia al president
Torres-Dulce rebaixa la pressió i afirma que el 9-N ja és als jutjats “amb denúncies de ciutadans”
La querella fabricada a Madrid contra els organitzadors del 9-N ha deixat la fiscalia superior de Catalunya tocada i dividida. Ahir, una part dels nou fiscals que conformen l'òrgan que actua davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va promoure una junta de fiscals extraordinària per debatre jurídicament l'abast de la querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas, i la vicepresidenta, Joana Ortega, per un suposat delicte de desobediència. L'objectiu: emetre un informe conjunt. Després de tres hores tancats, el sector crític no va obtenir prou suport per acordar una esmena i adjuntar-la a la querella, com un vot particular en contra, o fins i tot per aparcar la denúncia i no presentar-la davant el TSJC, com sí exigeixen dirigents del PP i de la fiscalia general de l'Estat, malgrat que ahir el seu màxim responsable, Eduardo Torres-Dulce, va tornar a treure-hi importància.
La reunió d'urgència a la seu de la fiscalia superior de Catalunya es va acordar dijous a la nit. La junta de fiscals, tal com fixa l'estatut orgànic del ministeri públic, pot ser convocada de manera ordinària pel fiscal superior i l'extraordinària també pot ser reunida per una moció subscrita per un terç dels seus membres (en el cas català, tres fiscals). La reunió d'ahir es va muntar per aquesta segona via, fet que evidencia la transcendència del moment.
Des que la fiscalia general de l'Estat va enviar, la mateixa setmana del 9-N, a Barcelona la querella contra el president Mas i tres dels seus consellers per haver organitzat el procés participatiu, aquesta ha estat una patata calenta per als fiscals de Barcelona. Primer, pels errors que contenia, com ara donar al titular d'Interior, Ramon Espadaler, atribucions que no té. A més, els delictes que s'hi demanaven (desobediència, prevaricació, usurpació de funcions i malversació de fons públics) no estaven ben fonamentats ni tenien proves.
El fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, acompanyat del seu segon, Francisco Bañeres (que segurament serà qui defensarà la querella davant del TSJC), va anar dimecres a Madrid per exposar a Torres-Dulce que calia refer i rebaixar la denúncia perquè era poc viable jurídicament. Des de Catalunya, sols es veu clar el delicte de desobediència, opció que sembla que ha estat acceptada per Torres-Dulce. Aquest triomf, però, ha creat una escletxa encara major dins la fiscalia superior de Catalunya, amb un sector –sembla ser minoritari– que no veu base jurídica ni per sostenir la querella suavitzada. El sector crític no és pas un reducte de catalanistes, sinó de juristes demòcrates. Segons fonts jurídiques, el debat a la fiscalia superior catalana pot continuar dilluns, perquè faltaven alguns dels seus membres, mentre que la querella contra Mas i Ortega ja està feta i només li falta el vistiplau de Madrid.
Ja està judicialitzat
Per la seva part, el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, es tornava a espolsar ahir la pressió en assegurar que “no cal que la fiscalia porti el 9-N als tribunals perquè ja està judicialitzat” des de dissabte, quan Societat Civil Catalana va presentar una denúncia al jutjat de guàrdia de Barcelona, igual que Plataforma per Catalunya i UPyD van fer l'endemà coincidint amb el procés. Tots demanaven la retirada d'urnes i cap jutge de Catalunya, amb l'acord de la fiscalia, ho va aprovar en considerar-ho “desproporcionat”.
Torres-Dulce sap, però, que, presenti o no la querella, la fiscalia s'haurà de pronunciar –com sempre– quan les denúncies s'elevin al TSJC, tribunal que decidirà si les admet a tràmit o no. Ahir, Torres-Dulce insistia que no ha rebut pressions del govern espanyol per actuar i deixava anar un enverinat: “M'imagino que els meus companys tampoc n'han rebut de la Generalitat.”
Santamaría recorda que algun jutge veu delicte en el 9-N
“Hi havia una resolució del Tribunal Constitucional i, des del nostre punt de vista, no es va respectar.” La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va eludir verbalitzar si l'executiu espanyol considera que hi va haver delicte en l'actuació del govern de la Generalitat el 9-N, però no va passar per alt que durant aquella jornada alguns jutges catalans “van assenyalar que és possible que n'hi hagi”. La número dos de La Moncloa va defugir donar la imatge que es pressiona el fiscal general de l'Estat perquè impulsi la querella i va insistir, com també va fer Mariano Rajoy, en la independència d'aquest òrgan. “No sé si la fiscalia es resisteix o no”, subratllava recordant, això sí, que en el seu dia el Consell d'Estat i el TC van donar la raó al govern espanyol en el seu afany d'aturar el 9-N. També va evitar exhibir la pressa excessiva perquè prengui la decisió que sí que han tingut altres membres del govern i del PP. Tot i les insinuacions sobre el parer favorable a veure-hi delicte d'altres òrgans judicials, Santamaría va voler desviar el focus de la tensió que es viu entre executiu i fiscalia i va centrar les crítiques en Artur Mas, al qual va responsabilitzar de les ferides que, segons la dirigent popular, ha deixat el 9-N en la societat i els partits polítics catalans.