“Cada cop ens empenyen més fora d'Espanya”
Ortega defensa la legalitat del 9-N i també acusa el PP d'haver pressionat la fiscalia
Mas troba “penós” que la resposta de l'Estat sigui una querella i afirma que el procés continua amb “determinació i coratge”
L'endemà de la decisió presa per la junta de fiscals, i mentre a Madrid s'ultima el contingut de la querella contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per l'organització del 9-N, els tres afectats van coincidir a subratllar la tranquil·litat amb què afronten la situació. A aquesta calma hi han contribuït els nombrosos suports rebuts i sobretot, la convicció que la preparació del procés participatiu no va suposar la vulneració de cap llei. La vicepresidenta de l'executiu va obrir el foc a primera hora del matí, quan en una entrevista a RAC1 va criticar amb duresa l'actuació del govern de l'Estat, al qual va acusar directament d'estar darrere de la decisió de la fiscalia. “Cada vegada ens empenyen més fora d'Espanya”, va assegurar la socialcristiana, que va insinuar haver votat sí i sí en la jornada del 9-N. Ortega va ampliar la seva visió de la polèmica
a mig matí, en la seva intervenció en l'esmorzar col·loqui alcaldes.eu coorganitzar per l'entitat del mateix nom i El Punt Avui. Allà va expressar el seu màxim respecte pel poder judicial i va defensar l'“absoluta imparcialitat i sentit de la proporcionalitat” de la fiscalia de Catalunya en contrast amb l'actitud del fiscal general de l'Estat i del govern de Madrid, que en lloc d'apostar pel diàleg, ha optat per traslladar el 9-N als tribunals. “No té cap sentit fer-ho; la situació demana una solució política, i no judicial”, va concloure la vicepresidenta.
Mas: “És penós”
En termes similars es va expressar Artur Mas en
la seva primera compareixença després de la decisió de la junta de fiscals. Va ser en l'acte de constitució del Consell Nacional de la Infància i l'Adolescència celebrat al palau de Pedralbes que el president català va qualificar de “penós, curiós i altament decebedor que el poble de Catalunya posi les urnes i la reacció de l'Estat sigui una querella de la fiscalia”. “Volem un altre Estat, que escolti l'opinió, la respecti i no només això, sinó que tingui interès a conèixer-la”, va afegir, abans de deixar clar que ni l'actuació del fiscal general ni del mateix govern espanyol no alteren el procés. “Som un país madur i tirarem endavant els nostres propòsits de manera cívica, tranquil·la, serena i democràtica, però de manera ferma, amb determinació i coratge”, va concloure.
També la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va afirmar viure la situació “amb serenitat”, i amb ganes de conèixer el contingut d'una querella que, va coincidir a dir, “neix d'una evident pressió política, com ha pogut veure tothom”. En declaracions a TV3 des de Mollerussa, on va inaugurar una escola, la consellera va sumar-se a la defensa de la legalitat del procés. Rigau va rebre ahir el suport dels sindicats USTEC-STEs i IAC, en altres ocasions molt crítics amb la seva gestió, i ahir solidaris amb una querella que van coincidir a assenyalar com a “absurda i injusta”.
L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) també va emetre un comunicat de suport a Mas, Ortega i Rigau, en el qual va criticar la “falta de qualitat democràtica de l'Estat espanyol” i la “impossibilitat de trobar cap encaix polític de Catalunya dins Espanya”. L'ANC referma la seva aposta per unes eleccions plebiscitàries. “Només d'igual a igual, d'estat a estat, hi podrà haver una relació política positiva per a les dues parts”, conclou el comunicat. Pel que fa a Òmnium Cultural, va defensar la legalitat del procés participatiu, es va autoinculpar per la seva defensa del 9-N i va expressar el seu compromís a continuar treballant per la independència del país.
Rajoy i el diàleg
Per la seva banda, el president espanyol Mariano Rajoy va aprofitar la seva presència en l'entrega d'un premi a la Corunya per referir-se a la qüestió catalana i per apel·lar, un cop més, a la cerca del diàleg i d'un debat que, va assegurar, “ha de concloure en l'estricte terreny de la realitat, sense enganys ni mitificacions”. Rajoy va criticar “l'enuig permanent” i el “pessimisme interessat” que, en la seva opinió, alguns instiguen contra Espanya, a la qual es va referir com una “gran nació”.
LES FRASES
Rigol: “Volia desencallar el 9-N”
“Vaig intentar buscar un acord per desencallar el 9-N
i que els catalans poguéssim votar de manera eficient, però no me'n vaig sortir.” L'expresident del Parlament, exconseller i actual responsable del Pacte Nacional pel Dret a Decidir Joan Rigol es va referir ahir a les reunions que en els últims mesos va mantenir, “a títol personal”, amb representants del PP i el PSOE.
Ho va fer en una entrevista al programa L'Illa de Robinson d'El Punt Avui TV. Rigol va criticar l'actitud “erràtica” del govern espanyol. Sense entrar a valorar la conveniència o no d'unes plebiscitàries o d'una llista única, l'expresident del Parlament va assegurar que el trànsit cap a la sobirania plena de Catalunya “és il·lusionant, però no serà un camí de roses”.
Autoinculpació dels partits
Els portaveus dels grups parlamentaris pro consulta van adreçar ahir una carta al fiscal general de l'Estat en què s'autoinculpen de l'organització del 9-N en els termre següents:
Excelentíssim Sr.,
Jordi Turull i Negre, portaveu del grup parlamentari de Convergència i Unió; Marta Rovira i Vergés, portaveu del grup parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya; Dolors Camats i Luis, portaveu del grup parlamentari d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, i David Fernàndez i Ramos, portaveu del grup mixt, del Parlament de Catalunya, mitjançant el present escrit, ens dirigim a vostè a partir dels següents fets.
El ple del Parlament de Catalunya, en la sessió tinguda el 13 de novembre de 2014, va aprovar la moció 157/X, que rebutjava frontalment qualsevol intent d'exigència de responsabilitat per via judicial amb relació al procés participatiu celebrat el 9 de novembre a Catalunya i assumia de manera solemne i col·lectiva totes les conseqüències que se'n poguessin derivar.
Atès que la fiscalia general de l'Estat ha acordat interposar una querella contra el president i alguns membres del govern de la Generalitat per la celebració del procés participatiu del 9 de novembre, aquests grups parlamentaris informen de l'assumpció pel Parlament de Catalunya de totes les responsabilitats que puguin derivar de la celebració d'aquest procés participatiu, i admeten ser els mandants i coautors de les accions que s'imputin als membres del govern de la Generalitat derivades de l'organització i execució del citat procés democràtic.