Política

El jutge del cas Blesa qualifica la querella contra Mas de “pallassada de l'Estat”

El magistrat en excedència considera “ridícul” denunciar el procés quan el dia de les urnes no es va actuar

Demana al TSJC que no admeti la denúncia

És una imatge retòrica amb unes evidents connotacions jurídiques La va exposar ahir el magistrat en excedència Elpidio José Silva, conegut com el jutge del cas Blesa, parlant com si es dirigís a estudiants de primer de dret penal, en un acte al Cercle del Liceu organitzat per la Fundació Catalunya Societat Civil. Diu així: “Imagini que vostè es dirigeix a una entitat bancària on té un familiar i, quan hi arriba, aquest familiar li truca dient que hi ha un atracament. Vostè avisa la policia i, quan aquesta hi va, els agents que baixen del cotxe patrulla en comptes d'entrar al banc miren l'escena com si no passés res. Vostè els diu que actuïn, que s'està cometent un delicte, però la policia fa com si res.”

Això és el que creu que va succeir Elpidio José Silva el 9-N passat; es feia un acte que l'Estat va qualificar d'il·legal i, tot i això i ser evident la comissió d'aquesta il·legalitat, i tot i tenir mitjans per impedir-ho, no va fer res per aturar-ho. “Si hi havia delicte calia intervenir, però aquell dia no ho va fer ningú; en conseqüència no hi va haver delicte”, va dir.

El magistrat es va estendre en aquesta teoria de la inacció de l'Estat el dia dels fets assegurant que “si va ser delicte ho
va ser durant 24 hores i ningú va intervenir per impedir-ho”. I hi va afegir, “l'Estat estava avisat de feia dos anys que un dia o altre passaria”.

Una acció sense sentit

Prenent com a base això, qualsevol acció judicial que vulgui perseguir el 9-N a posteriori, com ara la querella de la fiscalia, presentada 12 dies després del procés participatiu, deixa de tenir cap sentit, o si en té algun mereix el qualificatiu de “pallassada de l'Estat”, va reblar Silva.

El magistrat en excedència no només va criticar la forma sinó també el fons dels arguments que defensen la presentació de la querella contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. “Allò no va ser una consulta perquè no hi va haver cens i allò que no pot ser pres de manera seriosa no pot ser delicte.”

En coherència amb la seva argumentació, i pel que fa al futur de l'acció judicial instada pel ministeri públic, Elpidio José Silva va afirmar que l'única decisió que poden prendre els magistrats del TSJC en què ha recaigut el cas és la de no admetre-la a tràmit. La terna de juristes que hauran de decidir-ho són el president del TSJC, Miguel Ángel Gimeno; Enric Anglada, i José Francisco Valls Gumabau, que actuarà com a ponent.

El club dels 2.000 corruptes

Fèlix Millet sosté que a Catalunya els que remenen les cireres són quatre-cents i ”sempre som els mateixos”. El jutge en excedència va dir ahir una cosa similar respecte al conjunt de l'Estat. “Són 300 famílies i jo calculo que a la presó, per un tema de corrupció, hi haurien d'anar unes 2.000 persones”.

Segons Silva, el tema de la corrupció és un problema sistèmic que només es podrà afrontar a través d'una renovació profunda.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia