Política

Cameron amenaça la UE

Reformes

Vol fer fora els immigrants comunitaris que no trobin feina en sis mesos

El ‘premier' britànic proposa que la Unió Europea aprovi reduir prestacions socials per frenar la immigració; en cas contrari, no descarta sortir-ne

El primer ministre britànic, David Cameron, va condicionar ahir el seu suport a la permanència del Regne Unit a la Unió Europea (UE) a “canvis radicals però justos i raonables” en el sistema de beneficis socials per als ciutadans que en provenen, per tal de “reduir el nombre” d'immigrants de la UE que s'estableixen a la Gran Bretanya anualment.

Aquest serà un “requeriment absolut” en la negociació que endegarà amb Brussel·les, per a la qual el premier necessita la complicitat de la resta de socis, ja que les reformes proposades impliquen en bona mesura la reescriptura dels tractats. “El meu objectiu és ser capaç de negociar aquests canvis per a tota la UE, perquè crec que ens afavoririen a tots. Però si la negociació per a tota la UE no és possible, m'agradaria veure'ls inclosos en un nou acord amb el Regne Unit.” Advocava, així, per una possible solució unilateral.

Entre les principals reformes assenyalades, Cameron pretén expulsar els ciutadans comunitaris que no hagin aconseguit feina en sis mesos des de la seva arribada al Regne Unit. A més, no tindran cap dret a reduccions fiscals ni a habitatge social mentre no hi hagin viscut i treballat durant quatre anys continuats. Tampoc no podran rebre ajuts per als fills si aquests fills no resideixen al país amb el treballador afectat. La deportació exprés dels criminals al seu país d'origen és una altra de les peticions.

Si les demandes de Londres “cauen en sac foradat”, no descarta res, va amenaçar David Cameron. És l'advertiment més dur, però també equilibrat, que ha llançat mai sobre la possibilitat que el govern conservador que encapçala doni suport a la sortida de la Unió Europea en el referèndum previst per a finals del 2017, sempre que es mantingui a Downing Street després de les eleccions generals del mes de maig.

Les paraules de Cameron, doncs, es poden llegir com una amenaça a la UE, que ho són, tot i que suavitzada en relació amb declaracions anteriors. Però també es va ocupar de demanar prudència a aquells que, com ara el Partit Independent del Regne Unit (UKIP), demanen la sortida immediata de la UE.

Perquè, no debades, va recordar: “Els que diuen que sens dubte estaríem millor fora de la UE només han explicat una part de la història. Per descomptat que podríem sobreviure, no hi ha dubtes sobre això. Però hauríem de sospesar en una balança la pèrdua del nostre accés immediat al mercat únic i el nostre dret a prendre les decisions que el regulen. I perdríem el dret automàtic que tenen els 1,3 milions de ciutadans britànics que avui viuen i treballen en altres llocs d'Europa. Per tant, abans de fer aquest pas [la sortida de la UE], ens agradaria pensar-ho acuradament.”

I, tot i que les paraules de Cameron van ser inequívoques, també és cert que, a diferència del que li demanen els sectors més durs del seu partit, no va posar damunt la taula una idea que en els darrers mesos havia estat esbossada com a part de les demandes en la negociació de Londres amb Brussel·les, això és, l'establiment de quotes d'immigrants comunitaris als quals es permetria l'entrada a les illes.

Comença la campanya

Amb l'anunci fet ahir, en el decurs d'una visita a una fàbrica de les West Midlands, regió del centre d'Anglaterra, Cameron va donar, de facto, el tret de sortida a la campanya electoral del maig vinent, en què el debat sobre Europa i sobre l'emigració serà especialment present. En part per l'impuls que en les darreres setmanes ha agafat l'UKIP, que des de l'advocació per la sortida de la UE, i la seva gairebé xenòfoba oposició a la immigració, ha aconseguit els dos primers diputats a Westminster en les eleccions parcials i té unes expectatives electorals raonablement bones segons les enquestes.

El discurs, a més, va ser pronunciat vint-i-quatre hores després que es fessin públiques les estadístiques oficials sobre immigració, que van mostrar el fracàs del govern en la promesa electoral de mantenir-la per sota dels 100.000 ciutadans comunitaris per any. Entre el mes de juny del 2013 i el 2014, l'increment net ha estat del 43%, i s'ha
arribat al registre de 260.000 persones.

Segons informava l'agència Reuters, la reacció des d'Europa al paquet de propostes de Cameron va ser demanar tranquil·litat a Londres: “Les idees assenyalades pel primer ministre formen part del debat i s'han de prendre en consideració de manera calmada i sense dramatisme. És responsabilitat dels parlaments nacionals lluitar contra els abusos del sistema, i això ho permeten les lleis comunitàries.”

En cap cas, però, Cameron va traspassar una línia vermella com és la lliure circulació de persones entre els estats membres de la Unió Europea. Amb tot, el premier britànic va assegurar que “aquest tema serà una part clau d'aquesta negociació”, si bé no va especificar en quin sentit.

El meu objectiu és negociar aquests canvis, perquè ens afavoririen a tots
Els que diuen que estaríem millor fora de la UE només han explicat una part de la història
David Cameron
Primer ministre britànic
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia