Política

La sagnia del PSC

La constitució del nou partit de socialistes sobiranistes accelera la marxa del PSC de cares conegudes

La posició del PSC pel 9-N va iniciar un degoteig de baixes imparable

El retrocés electoral del PSC a les eleccions catalanes des del sostre aconseguit per Pasqual Maragall el 1999 demostra que no només la posició nacional del partit li ha suposat un desgast. També canvis socials, econòmics i polítics que han tingut lloc els darrers anys són al darrere. El president José Montilla ja pateix una derrota contundent davant de CiU el 2010 pel desgast de set anys de tripartit. Però la sagnia de militants, força cares conegudes entre ells, s'inicia per la posició contrària a la consulta del 9-N adoptada pel nou PSC de Pere Navarro i continuada amb més mà esquerra per l'actual direcció de Miquel Iceta.

El desembre del 2011, Navarro es presenta com a primer secretari afirmant que el partit “ha evolucionat i ja no és una barreja de sensibilitats sinó la síntesi de totes”. És a dir, ja no està dividit entre els capitans que controlen l'aparell, afins al PSOE, i els catalanistes que havien copat la primera línia als governs de la Generalitat. Però, en canvi, el candidat que va acabar competint amb ell, Joan Ignasi Elena, alertava que el PSC “ha deixat de tenir credibilitat des del punt de vista nacional”. Navarro el derrota amb el 73% de suports com a candidat dels capitans i de les grans federacions de Barcelona i el Baix Llobregat.

Amb el gir de CiU, el catalanisme majoritari vira cap al dret a l'autodeterminació i la independència i descol·loca el PSC, que, a més, ha de fer front a l'enrocament constant del PSOE. Per exemple, el nou PSC torna a renunciar al grup propi al Congrés i ha d'acabar defensant sol, primer el pacte fiscal, i després una consulta legal, en contra no només del PSOE sinó també de figures tant destacades del PSC com Carme Chacón. També haurà d'acceptar la sortida forçada pel PSOE de l'eurodiputada Maria Badia per haver denunciat a Brussel·les les amenaces d'una intervenció armada a Catalunya fetes per Vidal Quadres i militars espanyols.

Ja el juny del 2012, Joan Ignasi Elena presenta el corrent intern Avancem, favorable al dret a decidir, mentre l'exconseller Joaquim Nadal demana al partit que no temi la independència i integri els sectors que hi aposten. Al 3 de setembre, Navarro relleva del grup parlamentari Ernest Maragall, Marina Geli, Laia Bonet, Joaquim Nadal i Miquel Iceta. Aquest darrer, en una entrevista a El Punt Avui, alerta que el federalisme i la socialdemocràcia estan en crisi a Catalunya. A finals de mes, Montserrat Tura surt derrotada en unes votacions internes per ser candidata a la Generalitat davant d'un Navarro que fa un discurs antiindependentista.

A l'octubre, 140 militants demanen un gir sobiranista d'acord amb la societat catalana. Tres regidors de Manlleu es donen de baixa. A les eleccions del 25 de novembre del 2012, el PSC perd 8 diputats, es queda amb 20 i se situa com a tercera força política en el pitjor resultat de la seva història. Al desembre, Ernest Maragall, el primer diputat que havia trencat la disciplina de vot a favor de la demanda de l'agència tributària pròpia, es dóna de baixa i presenta el nou partit NECat, que anirà amb ERC a les europees. Navarro anuncia que el partit s'abstindrà en totes les votacions favorables al dret a decidir.

El juny del 2013, quatre regidors de Berga deixen la militància en una decisió que seguiran un centenar de militants berguedans. Moltes agrupacions locals i comarcals han patit la mateixa sagnia al Bages, Osona, Gironès, Ripollès, l'Empordà, les Terres de l'Ebre, l'Anoia o el Baix Camp.

Al juliol, Geli i l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, creen el corrent Agrupació Socialista de Catalunya i Nadal accepta presidir el Pacte pel Dret a Decidir de Girona. A l'agost, Antonio Balmón, la mà dreta de Navarro, convida els crítics a marxar del partit. Antoni Dalmau, expresident de la Diputació de Barcelona i exdiputat, és la primera cara coneguda que ho fa. Al desembre, la direcció obre expedient al membre de l'executiva Fabián Mohedano, per haver assistit a un acte d'ERC. Al gener d'enguany, Ros renuncia a l'escó per no haver de trencar la disciplina en la petició que el Parlament fa a l'Estat de traspàs de competències per fer la consulta. Elena, Geli i la diputada Núria Ventura són suspesos de funcions per donar suport a la petició. Tota l'executiva de l'Ebre rep la mateixa represàlia per solidaritzar-se amb la seva presidenta Ventura. A l'abril, el PSC confirma l'expulsió de Mohedano de la direcció. Al juny, Elena abandona la militància i el cap de l'oposició a Barcelona, Jordi Martí, fa el mateix al juliol.

Aquesta setmana, ho han fet Geli; la portaveu gironina Pia Bosch, junt amb quatre altres regidors; l'exsecretari de mobilitat, Manel Nadal; i l'exconseller Joan Manuel del Pozo. Es preveuen imminents les baixes dels exconsellers Tura i Castells, que també militaran amb els anteriors al nou partit sobiranista.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia