El 9-N tanca amb 1.897.274 vots per la independència
La participació fins al 25-N i a l'exterior suma 39.538 nous vots, que eleven el nombre total de votants a 2.344.828
S'han detectat trenta vots dobles del 9-N que no s'han pogut eliminar
Finalment, 2.344.828 persones han votat en el procés participatiu del 9-N, 39.538 més de les que es van comptabilitzar aquell mateix diumenge. La majoria d'afegits van votar a les delegacions territorials de la Generalitat del 10 al 25 de novembre, mentre que 13.435 van participar en els punts habilitats a l'exterior. Els gairebé 40.000 votants comptabilitzats posteriorment al 9-N han fet augmentar per poc el percentatge de partidaris de la independència i han fet retrocedir tant els que opten per un estat federal com pel manteniment de l'estatus polític actual de Catalunya.
El nombre de partidaris de la independència augmenta fins al 80,91% dels participants en la votació, mentre que els partidaris de l'estat federal se situen en el 10,02% i un 4,49% han votat no. Els partidaris que Catalunya sigui un estat però que no s'han definit sobre si ha de ser independent no arriben a l'1%, mentre que un 3,05% dels ciutadans van fer altres aportacions, des de respondre no a totes dues preguntes fins a introduir opinions o “curiositats” a les urnes, en paraules de Joan Cañada, director del dispositiu de participació.
En la presentació dels resultats definitius, el Departament de Governació ha confirmat que el 9-N van votar doble 30 persones, la papereta de les quals no s'ha pogut invalidar, perquè, lògicament, es desconeix el sentit del vot. Aquell dia el vot doble es va produir bé perquè els responsables de les meses no van comprovar bé les dades, bé perquè els votants van utilitzar dos DNI diferents, però vigents, un dels quals obtingut després de denunciar pèrdua o robatori del document. Es tracta d'un 0,001% del total de participants, la detecció dels quals després d'encreuar a posteriori les dades de tots els ordinadors de les meses demostra, segons la vicepresidenta del govern, Joana Ortega, la rigorositat de l'organització i les garanties que va tenir el procés, segons han confirmat el Consell de Col·legis d'Advocats i el Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs.
380 intents de vot doble
L'intent de vot doble s'ha produït, sobretot, en la participació del 10 al 25 de novembre. S'han registrat 380 vots dobles, que sí que han pogut ser eliminats del recompte –en aquest cas, la papereta amb el vot s'havia d'introduir dins d'un sobre més gran que incloïa totes les dades d'identificació de la persona que consten en el DNI o en el passaport–. Com que, per fer el recompte, abans s'han encreuat totes les dades dels ordinadors, ja s'han eliminat sense obrir les paperetes dels sobres de les 380 persones que ho van intentar dos cops.
La destrucció de paperetes i fitxers se certificarà
En espera del cens oficial, els 13.435 catalans que van votar en els dinou punts que la Generalitat va disposar el 9-N arreu del món suposarien poc més del 7% dels 184.590 inscrits en el cens electoral de residents absents (CERA). Tot i això, tant la Federació Internacional d'Entitats Catalanes (FIEC) com el govern valoren la xifra molt positivament, ja que tots es van haver de desplaçar expressament, i molts altres fins i tot van venir a Catalunya per votar. A més, la dada és un èxit comparant-ho amb les últimes convocatòries, amb tota la logística estatal darrere, tant les europees (4.484 vots) com fins i tot les catalanes del 2012 (9.538).
Continuen les autoinculpacions al territori
Els alcaldes del Solsonès s'han autoinculpat per haver participat activament en el 9-N, després d'aprovar una moció de l'AMI. Els batlles admeten ser coautors de les accions que s'imputen al president i a les conselleres, i assumeixen les responsabilitats que se'n derivin. També CiU de Lleida, a l'oposició, s'ha intoinculpat.
La vicepresidenta va votar per la independència
La vicepresidenta Joana Ortega va confessar ahir que va votar sí i sí després de revelar la seva posició a favor de la independència en una entrevista a El Punt Avui. Ortega no respon si estaria disposada a anar a la llista electoral de Mas perquè és l'hora de la negociació dels partits i encara no de parlar de noms, diu.
