Tothom contra tothom
La comissió contra el frau fiscal aprova al final 43 compareixences més, fins a 188, de tots els partits, després que CiU i el PSC fan marxa enrere
La llista inclou els expresidents Aznar i González, però no Mas pels vots d'ERC
Una setmana després del polèmic vet de CiU i el PSC a la compareixença davant la comissió parlamentària d'investigació sobre el frau fiscal de diversos implicats en casos de corrupció que els afecten directament, ahir tots dos partits van fer marxa enrere i van permetre que s'aprovessin la majoria de compareixences que ERC, ICV, C's i la CUP van tornar a presentar, sota l'amenaça del president de la comissió, David Fernàndez, de plegar si es repetia la pinça. El PSC va votar a favor dels noms a què s'havia oposat dilluns passat i CiU s'hi va abstenir, en una decisió que tots dos van justificar just perquè no se'ls acusi de donar-se suport mutu. Ahir es van aprovar, així, 43 citats més, inclosos dos experts, que s'afegeixen als 145 de dilluns passat, per a un total de 188, que la comissió confia que es puguin enllestir d'aquí a l'estiu, sempre que no es convoquin plebiscitàries. Entre els nous, destaquen els expresidents espanyols José María Aznar i Felipe González –presentats per Fernàndez com a “comissionista d'Abengoa” i “conseller independent de Gas Natural”, fet que li valia les acusacions de falta de “neutralitat” del PP i el PSC, que hi van votar en contra– per la seva suposada connivència amb la corrupció dels governs de Jordi Pujol. Igual que la resta de citats, les seves compareixences són obligatòries per llei, i s'exposen fins i tot a una denúncia penal del Parlament si s'hi neguen. També hi aniran l'exvicepresident català Josep-Lluís Carod-Rovira, a qui es demanaran explicacions pel 3% de comissions que va dir que coneixia, i el conseller d'Empresa, Felip Puig, a més de l'exconseller Josep Maria Cullell, el tresorer de CDC Daniel Osácar i els saquejadors confessos del Palau de la Música Fèlix Millet i Jordi Montull. Igualment, s'ha citat l'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz i l'exdiputat socialista Luis García Sáez, Luigi, implicats en el cas Pretòria, a més d'altres càrrecs del PSC, ERC i ICV presentats a última hora per CiU, com l'extinent d'alcalde de Barcelona Ramon García-Bragado i l'alcalde d'Alcanar Alfons Montserrat. Aquests últims es van aprovar per unanimitat tot i les queixes del republicà Oriol Amorós, que no entén “en absolut” per què són “contradictòries” amb el pla de treball inicial de CiU, a qui acusa de voler posar tothom sota sospita. “Volem un país net, però no de justiciers“, contraatacava la convergent Meritxell Borràs, que lamenta l'“espectacle parlamentari” en què segurament es convertirà la comissió.
ERC, això sí, es va unir a CiU per vetar l'única compareixença que ahir no es va aprovar, la d'Artur Mas. “Pensem que el president de Catalunya no ha de venir, tret que ho faci per voluntat pròpia”, justificava Amorós, que, això sí, el “convidava” a comparèixer davant la comissió d'afers institucionals per explicar com han funcionat les 51 mesures per la transparència que es van adoptar després de la cimera anticorrupció dels partits del febrer del 2013.
Mayo, el primer
En tot cas, les compareixences ja van començar ahir amb la del coordinador del sindicat de tècnics d'Hisenda a Catalunya, Miguel Ángel Mayo, que creu que les institucions ja disposen de “totes les eines necessàries” per lluitar contra l'evasió fiscal i la corrupció, dos conceptes que veu molt relacionats. “El problema és l'autocomplaença de l'agència tributària, i que fallen totes les institucions encarregades de controlar els mecanismes de lluita contra la corrupció”, indicava, mentre denunciava que el fisc espanyol dedica més del 80% dels efectius a controlar el petit i mitjà contribuent, quan el 72% del frau ve de les gransfortunesiempreses.
Les compareixences continuaran dilluns que ve amb experts en dret tributari i fiscal, i el dia 22 amb els exfiscals Carlos Jiménez Villarejo i José María Mena, a més de l'enginyer informàtic André Falciani. Avui se'n debatrà el calendari pel primer trimestre del 2015.
Denuncien una unitat policial “il·legal” a Catalunya
Després que el diari Ara i Eldiario.es denunciessin ahir la creació d'una unitat policial específica per part del Ministeri de l'Interior amb l'objectiu de perseguir (al marge de la UDEF, especialitzada en delictes fiscals) casos de corrupció a Catalunya, es van succeir les peticions d'explicacions. El conseller de la Presidència, Francesc Homs, demanava la dimissió del ministre Jorge Fernández Díaz (que precisament també està citat al Parlament) si es confirma la notícia, que associava amb els casos que només han pretès “desgastar l'independentisme català”, com l'anunci d'un compte ocult del president Mas a Suïssa.
En la mateixa línia es van expressar la vicepresidenta Joana Ortega i la portaveu d'ERC, Anna Simó, que van demanar al ministre que comparegui al Congrés dels Diputats per aclarir la informació. Segons Simó, també hi hauria d'anar el director general de la Policia, Ignacio Cosidó, ja que es podria estar davant d'una “unitat secreta policial il·legal” que cerca “indicis” després de marcar-se un objectiu, “quan ha de ser l'Estat espanyol qui ha de lluitar contra el frau fiscal”, hi afegia. Per la coordinadora nacional d'ICV, Dolors Camats, és “condemnable” que hi pugui haver una “unitat de persecució política” que vagi contra els “catalans i els independentistes” o actuï “en funció del que un pensi o persegueixi”. Per Esther Niubó, portaveu del PSC, “si finalment es corrobora”, es tractaria d'un “fet intolerable”.