El CATN marca el rumb

Les diferències, avui evidents, entre CiU i ERC sobre el full de ruta a seguir en els pròxims mesos per assolir la independència de Catalunya no resten vigència a la proposta feta fa mesos pel Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN). Encara més, repassant el contingut de l'informe El procés constituent , presentat el 14 de juliol passat pel grup d'assessors del president de la Generalitat, és fàcil comprovar que el guió que van preveure [vegeu gràfic] s'ajusta perfectament, tot i que amb alguns matisos, als plans presentats per Mas i Junqueras. I també resulta senzill constatar que a les propostes dels dos líders hi ha més punts d'acord que de desconnexió. Una certa injecció d'optimisme amb vista a les negociacions que CiU i ERC iniciaran els pròxims dies.

El guió del CATN no fa cap referència a la proposta de llista unitària defensada per Artur Mas, i que és un dels principals punts de fricció entre el president de la Generalitat i el cap de l'oposició. Parla únicament d'eleccions plebiscitàries i de la necessitat de fer una declaració inicial del Parlament per començar el procés de creació d'un nou estat, sempre en el cas que les forces partidàries de la secessió haguessin obtingut la majoria absoluta. La comunicació dels plans d'independència a les autoritats espanyoles i a la comunitat internacional és un dels punts d'unió dels plans de Mas i Junqueras. També ho són la creació d'un govern d'unitat –que es derivaria de la llista única defensada per Mas, i del pacte entre els partits sobiranistes proposat per Junqueras– i, entre altres punts d'entesa, la voluntat d'obrir negociacions amb el govern de l'Estat espanyol per a la separació, la convicció que caldrà accelerar la construcció de les estructures d'estat i l'inici d'un procés participatiu per a la redacció d'una futura Constitució Catalana. En la fase inicial de tot aquest procés, les discrepàncies se centren en la relació que cal mantenir amb Madrid, perquè des de CiU s'observa amb recel la proposta de Junqueras d'actuar com un estat des del primer dia i ignorar l'actitud i les amenaces que puguin arribar del govern espanyol, que, en aquesta fase, encara tindrà la clau de la caixa.

Els principals esculls de la negociació entre els dos partits es concentren en el tram final del full de ruta. D'una banda, en la ubicació temporal de la declaració d'independència, que Artur Mas situa després del referèndum i de les eleccions constituents a celebrar 18 mesos després de les plebiscitàries, i Oriol Junqueras just abans de la convocatòria. De l'altra, en el contingut de la consulta que acompanyaria aquestes eleccions: el líder d'ERC s'oposa a la proposta de Mas d'utilitzar la consulta perquè els catalans ratifiquin per últim cop l'aposta per la independència. Considera Junqueras que la ciutadania ja s'haurà pronunciat en les eventuals plebiscitàries de l'any vinent, i que incloure aquesta pregunta seria com sotmetre el procés a una segona volta totalment innecessària. El republicà i el convergent tornen a coincidir quan proposen que en el referèndum se sotmeti a ratificació la futura Constitució Catalana, prèviament negociada i aprovada pel Parlament.