Impregnats de corrupció
Transparència Internacional situa l'Estat per darrere de Botswana i al mateix nivell que Cap Verd en el seu rànquing
L'ONG alemanya adverteix que el problema “és molt estructural, sistemàtic, no només propi d'un partit”
L'Estat espanyol ocupa la 37a posició, a la cua
de la Unió Europea
Pitjor que Botswana, Qatar, Taiwan o Puerto Rico. I al mateix nivell que Cap Verd o Dominica. D'escàndol en escàndol, la percepció de corrupció a Espanya continua batent rècords, segons Transparència Internacional. L'Estat ocupa la 37a posició en el rànquing mundial que l'ONG alemanya va fer públic ahir, a la cua de la Unió Europea i fins i tot per darrere de Polònia, Portugal i Xipre. “La corrupció a Espanya és molt estructural, sistemàtica: no només és pròpia d'un partit, d'un govern o d'una província, sinó que està impregnada en diferents estaments de la societat”, adverteix Alejandro Salas, un dels responsables de l'informe.
Els resultats d'aquest 2014 són lleugerament millors que els del 2013, quan Espanya es fa esfondrar deu posicions de cop, com Gàmbia, Mali, Guinea i Líbia, fins al 40è lloc de la classificació. “La millora és molt poc significativa, es manté igual, està estancada”, alerta Salas. I ho atribueix, per exemple, a la recent dimissió d'Ana Mato com a ministra de Sanitat per la trama Gürtel. “La corrupció no és nova a Espanya, és un fenomen històric, quan l'economia anava bé, s'ignorava, s'hi convivia, no molestava, però ara ja no s'amaga”, argumenta un dels directors de Transparència Internacional.
Somàlia, Corea del Nord i el Sudan són a la cua d'aquest rànquing de percepció de corrupció, en 174a posició, i només obtenen 8 punts d'un màxim de 100 possibles. Dinamarca és el país més net, en primera posició i amb 91 punts. Nova Zelanda, Finlàndia, Suècia, Noruega, Suïssa, Singapur, els Països Baixos, Luxemburg i el Canadà completen el top ten d'una classificació que l'ONG elabora des del 1995 basant-se en informes d'observadors internacionals experts en corrupció en el sector públic, com la fundació Bertelsman. Espanya té 60 punts, cinc menys que el 2012. Els Estats Units ocupen la posició 17; la Xina, la 100, i Rússia, la 136.
Contraatac dels jutges
Precisament ahir, els jutges degans de l'Estat van demanar que s'endarrereixi la data de prescripció i s'agreugin les penes per delictes de corrupció. Per respondre a aquest “context d'indiscutible desconfiança i alarma ciutadana, els jutges reclamen més mitjans humans i materials. En concret, la “dotació àgil de reforços a jutjats que portin casos especialment complexos, sobretot els de corrupció”, perquè els seus titulars es puguin dedicar “en exclusiva” a combatre-la “les 24 hores del dia”.
Reunits a València, també exigeixen la “revisió i supressió” d'aforaments, perquè “entorpeixen i alenteixen de forma evident i clara la instrucció dels procediments”.
Mentrestant, l'executiu del PP vol canviar la definició d'imputat, per evitar la connotació negativa. “Estem treballant per intentar trobar una definició millor de la figura de l'imputat, perquè la veritat és que s'ha pervertit absolutament, no sé si en la nostra cultura jurídica però sí en la nostra opinió pública”, ha admès el ministre de Justícia, Rafael Catalá. “Sembla que l'imputat és ja una mena de preculpable o de precondemnat, i, com tothom sap, no significa res més que una condició de participació processal amb assistència lletrada”, es queixa.
L'Oficina Antifrau catalana, l'excepció
A. Segura
Aquesta enèsima picada de crostó internacional a Espanya per la seva corrupció coincideix amb la recent felicitació a l'Oficina Antifrau Catalana. La Comissió Europea va posar al febrer com a exemple de “bones pràctiques” a seguir aquesta “agència regional anticorrupció especialitzada en la prevenció i la investigació de corrupció” i de “desviació de fons públics” que dirigeix Daniel de Alfonso i “és l'única d'aquest tipus a Espanya”.
Creada el 2008, independent i adscrita al Parlament, no només investiga sinó que fa sensibilització en empreses i societat civil i assessora l'administració pública i els seus dirigents i càrrecs electes.
120.000 milions
La corrupció costa als contribuents europeus 120.000 milions d'euros l'any. En el mateix informe, Brussel·les va estirar les orelles a l'Estat lamentant que “un extresorer d'un partit”, referint-se a Luis Bárcenas, “i gairebé noranta polítics, empresaris i banquers destacats estan acusats de pràctiques corruptes”. A més, l'executiu comunitari es va queixar dels pelotazos urbanístics i el “descontrol” en la contractació pública, com per exemple el “gran risc” en la recollida de residus.