L'autoritat del dèficit vol que l'Estat renyi Catalunya

L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, l'ens que vetlla perquè les autonomies i els municipis s'ajustin al dèficit, va demanar ahir al govern espanyol que apliqui mesures preventives contra Catalunya i sis territoris més (el País Valencià, Múrcia, Castella-la Manxa, Andalusia i les Illes Balears). Considera que tot apunta que enguany incompliran el llindar de l'1% del PIB i dubta que arribin al 0,7% l'any vinent. Per tot plegat, insta l'Estat a aplicar les mesures preventives que recull la llei d'estabilitat pressupostària i, en concret, que faci una “advertència motivada” al govern d'Artur Mas.

El Ministeri d'Hisenda haurà de seguir les instruccions de l'autoritat i, en cas contrari, haurà de justificar públicament per què no ho fa. Si Cristóbal Montoro s'hi avé i renya el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, la Generalitat tindria un mes per adoptar les mesures necessàries per evitar el risc. Si Madrid les trobés insuficients, podria aplicar mesures més dures, primer correctives i després coarcitives que, portades a un escenari extrem poc probable, implicarien la intervenció. L'AIREF espera que Catalunya faci un pla econòmic financer amb mesures correctives per posar fi a les desviacions.

L'autoritat veu una “certesa de desviació” de l'objectiu d'enguany a Catalunya, el País Valencià i Múrcia, i un “risc elevat” que Castella-la Manxa, Andalusia i les Illes Balears tampoc no compleixin. Al·lega que s'han de prendre mesures amb caràcter d'urgència perquè l'incompliment no contagiï l'exercici de l'any vinent.

En el seu informe, el xèrif pressupostari també recorda que ja va remarcar que l'objectiu establert per al conjunt de les administracions públiques pel 2015 és “molt exigent” i que hi ha riscos d'incompliment. Reconeix que l'esforç fiscal que ha fet Catalunya “està per sobre del realitzat pel conjunt de comunitats autònomes”, ja que significa un 2,6% del PIB, mentre que la mitjana territorial és de l'1,8%. Però, malgrat tot, recela del fet que no estan garantits els ingressos pel 2015 que Mas-Colell fia a la negociació amb l'Estat (com ara el pagament dels 759 milions corresponents a les inversions en infraestructures del 2008) i amb què hauria d'aconseguir la retallada necessària de 2.500 milions d'euros. La raó: el govern espanyol no s'ha compromès en cap cas a pagar aquests deutes.

La resposta de Mas-Colell no es va fer esperar. El conseller d'Economia va remetre una carta al president de l'Autoritat, José Luis Escrivá, fent-li arribar les línies generals dels comptes del 2015. En la missiva el convida a pronunciar-se sobre la distribució de l'objectiu de dèficit entre l'administració de l'Estat, les autonomies i els ens locals. Mas-Colell considera que és “unilateral i arbitrària” i que “viola” la pròpia llei d'estabilitat a què el xèrif pressupostari s'agafa per exigir el compliment del dèficit i per instar l'Estat a prendre mesures preventives. El conseller argumenta, a més, que el repartiment asimètric de l'esforç i de la pressió fiscal només poden generar “trajectòries de consolidació altament ineficients”. I complementa el raonament amb un memoràndum on explica el procés de consolidació fiscal de la Generalitat. De fet, el govern català ha reduït un 58% el seu dèficit entre el 2010 i el 2013, a un ritme molt superior del requerit. També subratlla que Madrid no paga els deutes que té i ha reduït les aportacions finalistes. Ahir mateix, la Generalitat valenciana va alertar que “és impossible” amb l'objectiu de dèficit pel 2014 “sense ingressos extraordinaris” de l'Estat.