Nou impuls internacional

S'atansa l'hora de la veritat per al procés sobiranista, i el reconeixement internacional serà bàsic per a la constitució d'un nou estat català. El govern n'és conscient, i per això ja treballa en el desplegament d'una nova fase, la decisiva, de l'ofensiva exterior. El conseller de la Presidència, Francesc Homs, va anunciar dijous l'obertura de dues noves delegacions l'any vinent, a Roma i a Viena, que s'uniran a les que ja hi ha a Brussel·les –que també es reforçarà, ja que es considera una plaça estratègica–, París, Berlín, Londres i Washington –que també manté l'oficina de Nova York.

No és casual la tria: Itàlia és l'últim gran país de la UE on Catalunya no tenia delegació –n'hi havia hagut fins al 2004 a Roma, i ara n'hi ha una de comercial a Milà–, i es volen intensificar relacions amb el govern italià i –en la mesura que es pugui, perquè en manté amb estats exclusivament– amb el Vaticà. I Viena, amb Ginebra, és segurament la ciutat europea amb més organismes multilaterals representats, i sobretot té la seu de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE). A més, la seva situació és estratègica per a les relacions amb estats centreeuropeus com ara Txèquia, Eslovàquia, Hongria i Eslovènia.

No seran les últimes delegacions, ja que el govern ja prepara més obertures per al 2015, que farà progressivament, perquè vol estudiar bé cada moviment i, a més, dependran en bona part de la salut financera de la Generalitat. L'executiu de Mas va tancar en la seva primera legislatura la delegació que el tripartit havia obert a Buenos Aires, però ara no sembla que vulgui recuperar-la, ja que la prioritat seran les places dins la UE.

Ni tan sols la convocatòria de plebiscitàries aturarà l'expansió diplomàtica; ans al contrari, s'espera que la reforci i l'acceleri. No en va, l'estratègia exterior que va fixar el govern ara fa dos anys, quan va dissenyar una estructura en què ja ha anat introduint canvis puntuals, preveia tres fases. La primera, fins a la convocatòria del referèndum –o les plebiscitàries, en aquest cas–; la segona, d'aquí a la seva celebració, i la tercera, fins a la proclamació del nou estat. La primera fase ha estat sobretot pedagògica: a més dels contactes constants amb cònsols, ambaixadors i governs estrangers, en què la consigna és oferir una visió neutra del problema i les possibles solucions per guanyar credibilitat, s'envien contínuament memoràndums informatius sobre l'evolució del procés –només al novembre va ser un per setmana–, a un miler de governs, think tank i actors clau de la comunitat internacional, sobretot la UE. Però aquesta fase té els dies comptats si Mas convoca eleccions en les pròximes setmanes, així que el govern es prepara per a un salt qualitatiu. Ha arribat l'hora d'implementar el que s'ha planificat.

En poques setmanes, així, es preveuen més moviments interns per reforçar l'àrea amb més personal i recursos per afrontar la segona i tercera fases, que es podrien succeir en cosa de pocs mesos. L'aprovació, la setmana passada al Parlament, de la nova llei d'acció exterior blindarà a més legalment totes les accions des d'ara fins al procés de transició.

El projecte de pressupost pel 2015 reserva 19,7 milions a l'àrea d'acció exterior, 3,2 més que aquest any, si bé el gruix de l'augment és per a cooperació al desenvolupament. Les relacions exteriors passen de 10,3 a 11,1 milions, amb què, a més de les noves delegacions, es vol reforçar la interacció amb altres ens internacionals, sobretot la UE, de qui es vol esdevenir soci de referència. El colofó seria la creació de la reclamada conselleria d'exteriors, si bé segurament ja amb un nou govern d'unitat.