Ara no podem fallar!

El 9-N vam fer un acte de sobirania sense precedents. Vam superar, per la via dels fets, totes les declaracions sobre el dret a decidir que fins aleshores havia fet el Parlament de Catalunya –en total, onze– i vam deixar clar que la voluntat democràtica dels ciutadans estava per sobre d'un Tribunal Constitucional deslegitimat per la seva partidització. Tanmateix, el 9-N no ens va donar un mandat per fer la independència. Per això, ara ens toca posar el futur del país en mans dels ciutadans. I atès que el govern espanyol ens nega l'acord polític per fer el referèndum i, alhora, ens prohibeix la consulta, l'única eina que tenim per obtenir el mandat per exercir la independència són unes eleccions constituents.

Aquests comicis seran el substitutiu al referèndum que l'Estat espanyol ha bloquejat i, per tant, ens ho jugarem tot, ens hi jugarem la independència. És per això que és vital trobar, entre tots, l'estratègia que ens permeti maximitzar els vots independentistes. I per fer-ho, cal aconseguir el suport del màxim d'indecisos, és a dir, d'aquells que van votar Sí-No el 9-N i també d'una bona part d'abstencionistes. En aquest sentit, és evident que els independentistes convençuts votaran una opció independentista, ja en sigui una amb un accent una mica més cap a la dreta o cap a l'esquerra. En canvi, els indecisos probablement només votaran una opció independentista si, alhora, tenen la certesa que es lluitarà de forma impecable en contra de la corrupció, o que es reconstruirà l'estat del benestar, o que es garantirà la igualtat d'oportunitats, o bé que s'aplicaran mesures de més liberalització de l'economia, cadascú segons les seves preferències polítiques.

La majoria d'indecisos vol, per sobre de tot, construir un país amb un compromís nítid de lluita en contra de la pobresa i les desigualtats i amb un programa de regeneració democràtica que posi la política realment al servei dels ciutadans. Els indecisos volen una revolució democràtica perquè els ciutadans ho guanyin tot.

Per aquest motiu, des d'Esquerra Republicana proposem una fórmula de llistes unides amb un punt programàtic conjunt a favor d'exercir la independència. Les diverses llistes ens permetrien arribar a les diverses sensibilitats dels indecisos; i el punt programàtic conjunt, que podria estar avalat per l'ANC, Òmnium i l'AMI, asseguraria la unitat d'acció; d'altra banda, estigueu-ne ben segurs, donaria un mandat inequívoc davant la comunitat internacional. De fet, les eleccions per la independència a Lituània, Estònia i Eslovènia també es varen fer amb diverses candidatures i la comunitat internacional hi ha donat plena validesa.

La fórmula de llistes unides és la fórmula guanyadora. Ens permet anar tots junts i, alhora, ens permet mantenir la pluralitat de l'independentisme.

Del que es tracta, doncs, ara, és d'acordar amb la resta de partits a favor de la independència com ens presentem a les eleccions, i també quin full de ruta proposem. Per primera vegada a la història podrem fer unes eleccions sobre la independència, i Esquerra Republicana serem tan generosos com calgui per tirar-les endavant, i com més aviat millor, si pot ser el febrer millor que el març, perquè els ciutadans necessiten resoldre els problemes com més aviat millor. No deixarem escapar aquesta oportunitat. Els independentistes estem predestinats a entendre'ns per fer possible la independència i estic convençuda que trobarem la manera de fer-ho. Ara no podem fallar!

El 9-N s'acostava a les urnes molta gent il·lusionada a votar a favor de la independència. Gent amb orígens, parla i ideologia diferents. I tots ells, units pel somni de construir un nou país, van decidir no fer cas de la suspensió cautelar del procés participatiu que va emetre el Tribunal Constitucional. Aquell dia, més de 2,3 milions de ciutadans no només vam dir que érem sobirans, sinó que en vam exercir. Aquest gest és el que ens haurà d'inspirar a tots per seguir el camí cap a la independència.

El fet d'acostar-nos al cim no vol pas dir que el camí s'aplani, ans al contrari, a voltes és més costerut que mai. I tanmateix, tenim il·lusió suficient per fer front a tots els obstacles que vagin apareixent, i a totes les traves que l'Estat espanyol ens hi posi, perquè no hi ha res més encoratjador que albirar la llibertat i la cobertura de les necessitats socials dels nostres ciutadans.