Hisenda, primera desconnexió

Pas important per a la futura hisenda catalana. El govern preveu una primera desconnexió amb l'administració espanyola a la primavera. L'Agència Estatal d'Administració Tributària deixarà de fer la recaptació dels deutes dels impostos que gestiona la Generalitat i se n'encarregaran les diputacions, que ja fan proves pilot per poder assumir aquesta nova funció. Segons fonts de l'executiu, l'Agència Tributària de Catalunya signarà a la primavera un conveni amb les quatre diputacions perquè els seus ens autònoms de gestió de tributs facin de manera ordinària la recaptació executiva dels impostos propis de la Generalitat i dels cedits que recapta. Es tracta del cobrament dels deutes tributaris, que poden comportar fins i tot l'embargament de béns si les quanties pendents no s'ingressen en els períodes establerts. El govern calcula que s'estalviarà 9 milions d'euros l'any perquè l'agència espanyola cobrava per exercir aquestes tasques, fins ara inassumibles per la Generalitat com a conseqüència de la falta de personal.

La hisenda pròpia es basteix, com a principal estructura d'estat, amb lentitud i un escrupolós respecte a la legalitat. La recaptació executiva és competència de la Generalitat però no l'havia exercida. Tributs de Catalunya ha ampliat les seves funcions amb peus de plom, amb l'objectiu últim d'assumir la gestió, recaptació, liquidació i inspecció de tots els impostos dels catalans. El cert és que la hisenda pròpia no està preparada fins a aquest extrem, encara que CiU i ERC van pactar que a final del primer semestre d'enguany estigués enllestida l'estructura necessària. La pràctica de la via executiva és un avenç més per enfortir l'administració catalana per si arriba la desconnexió definitiva amb Espanya, un moment que Artur Mas situa en el seu full de ruta durant el mandat postplebiscitari de 18 mesos que ERC no veu clar. De moment, l'executiu treballa per exprimir al màxim els marges del marc jurídic estatutari sense vulnerar la legalitat espanyola.

Les diputacions de Barcelona, Lleida i Tarragona ja participen en proves pilot amb la voluntat d'exercir la gestió executiva de manera ordinària i definitiva. Ha estat fruit de tres convenis que l'Agència Tributària de Catalunya ha signat durant aquest any amb els organismes autònoms de gestió i recaptació dels tributs locals. La de Barcelona va ser la primera a començar, gràcies a un acord rubricat a mitjan febrer. La de Tarragona el va signar a principi d'agost. La de Lleida, a mitjan novembre. Falta encara la de Girona, que està pendent d'aprovar una modificació estatutària que li ho permeti. Vist l'èxit de la iniciativa, el govern compta que el tempteig de l'administració gironina sigui més ràpid perquè les quatre diputacions es puguin anivellar per subscriure un nou conveni definitiu i conjunt amb l'agència catalana a la primavera.

Aquesta ampliació de funcions de Tributs de Catalunya (la base administrativa de la hisenda catalana) s'afegeix a la darrera ampliació fins a 90 oficines de la xarxa que presta el servei de finestreta única i a l'inici de recopilació de dades dels contribuents catalans, avançats per aquest diari . La Generalitat també ha iniciat els tràmits per treure a concurs el programa informàtic per a la gestió dels tributs. El Parlament tramita, a més, la llei d'ordenació dels cossos tributaris de l'agència catalana, i s'han publicat les llistes d'aspirants a ocupar les 18 places obertes per a l'escala d'inspecció tributària del cos superior d'inspecció. El govern dissenya, mentrestant, un model d'hisenda catalana d'inspiració nòrdica i anglosaxona, basat en la reputació fiscal . Estudia, per exemple, fórmules de certificació o ràting per acreditar les bones pràctiques d'empreses i particulars que hi col·laborin.