Fi a la guerra freda americana

Els EUA i Cuba van anunciar ahir un gir inesperat en les relacions bilaterals entre tots dos països. La distància física que separa Miami de l'Havana, que no arriba als 400 quilòmetres, es va escurçar de manera substancial amb el restabliment del diàleg diplomàtic després de 53 anys d'aïllament, després de mesos de negociacions secretes que van culminar amb bones paraules i la intenció de prendre un nou rumb.

Des de feia temps, Washington tenia en el punt de mira canviar la política envers l'illa. El president Barack Obama havia mostrat en algunes ocasions la necessitat de canviar les relacions, i uns mesos enrere el tema va tornar a posar-se sobre al taula, amb diversos editorials de grans diaris com ara el The New York Times, en espanyol i en anglès, instant el mandatari a reconsiderar la posició dels Estats Units. L'encaixada de mans simbòlica entre Obama i el seu homòleg cubà, Raúl Castro, en l'enterrament de Nelson Mandela el desembre de l'any passat, lluny de ser una anècdota, era un senyal de com evolucionaven les reunions.

Tot semblava indicar, però, que no hi hauria avenços amb un obstacle molt clar i identificat que impossibilitava qualsevol tipus d'acostament: l'empresonament del cooperant nord-americà Alan Gross durant cinc anys a Cuba. Ahir al matí, de cop i volta, s'anunciava que Gross havia estat alliberat “per raons humanitàries” i arribaria al cap de pocs minuts a territori nord-americà, i començava una espiral d'esdeveniments en el que, probablement, serà recordat com un dels esdeveniments més importants de l'any als EUA, i probablement del llegat d'Obama com a president.

El punt culminant de tot va ser una trucada de 45 minuts entre Obama i Castro, dimarts al vespre. Tres quarts d'hora que van posar fi a una relació d'enemics íntims de més de mig segle. Abans d'aquest moment històric, considerat per alguns la fi definitiva de l'statu quo polític mundial del segle XX, no s'hauria produït sense la feina de 18 mesos, durant els quals enviats nord-americans i cubans s'han anat trobant de manera secreta, majoritàriament al Canadà, per escurçar les diferències i fer un pas definitiu en les relacions bilaterals. Menció especial en aquest diàleg mereix el papa Francesc, que va participar en les negociacions com a mediador, i a qui, tant Obama com Castro, han agraït la predisposició i la feina feta. Els qui segueixen de prop la política exterior nord-americana s'expliquen ara la presència, dimarts a Roma, del secretari d'Estat, John Kerry.

El desgel en les relacions propicia un primer intercanvi de presoners. Cuba va retornar als EUA un espia nord-americà empresonat des de feia 20 anys, i Washington va fer el mateix amb els últims tres cubans detinguts a Miami l'any 2001, que formen part d'un grup conegut com “els Cinc”.

“És un moment històric”, va dir Obama mateix en una declaració pública poques hores després de conèixer-se la notícia. El mandatari nord-americà va explicar la necessitat d'aquest canvi pel fet que “l'aïllament no ha funcionat”, cosa que ha obligat l'administració que lidera a un “nou enfocament” en la relació bilateral. “Tots som americans”, va concloure, en espanyol, com una declaració definitiva de la necessitat de l'acció. A la mateixa hora apareixia també per televisió Raúl Castro, que va donar la benvinguda a la nova etapa. Tot i reconèixer les “diferències existents entre tots dos països”, Castro va remarcar la necessitat de “conviure” i posar fi al bloqueig, per la qual cosa gairebé va exigir a Obama fermesa per fer-ho possible.

La millora de relacions ja té elements reals, aplicables des del minut zero. Els Estats Units alleugeriran les restriccions per viatjar a l'illa, s'augmentaran les remeses que es poden enviar des dels EUA a Cuba, es permetrà la importació de productes com ara els cigars havans (sempre que siguin per a consum propi) i les entitats bancàries podran tornar a tenir relacions. Els passos definitius es faran més endavant. Obama vol que es reobrin aviat les ambaixades, ha demanat al seu equip que elimini Cuba de la llista de patrocinadors del terrorisme (hi és des del 1982) i passarà al Congrés la necessitat d'aixecar l'embargament que viu l'illa. Aquí és on radica el nou obstacle al qual s'enfronten les relacions entre tots dos països. El canvi de color al Congrés nord-americà fa augurar que la designació d'ambaixadors i l'aixecament de l'embargament no es produirà, o, com a mínim, els
líders republicans així ho han fet saber al president. Si, per contra, l'aixecament s'aprovés i es
normalitzessin les relacions bilaterals, Obama, que no té plans concrets a curt termini, no descarta visitar l'illa abans d'abandonar la Casa Blanca, segons va anunciar ahir el portaveu presidencial, Josh Earnest.