La caiguda de Torres-Dulce

El fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, ha dimitit per raons “personals” que amaguen o inclouen raons polítiques. Aquest fiscal, com comentava l'exfiscal del TSJC, José Mª Mena, als matins de TV3, era un fiscal molt conservador, posat per l'ex-ministre Ruiz-Gallardón, un aficionat al cinema que sovint, eixia als programes de cine del director 'oscaritzat' José Luis Garci per comentar els films amb expertesa cinèfila; un home molt conservador —de l'òrbita d'Aznar i de la FAES— però prou intel·ligent per saber que l'acte de participació popular del 9N no era susceptible de considerar-lo jurídicament delictiu. El govern inepte de Rajoy no ho veia així i va forçar perquè Torres-Dulce forcés la tipificació delictiva dels responsables polítics de la Generalitat Catalana per haver propiciat el 9N en contra -per unanimitat- de tots els juristes que composen el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, inclús amb un escrit d'objecció de consciència on es negaven a considerar el 9N com a indiciari de delicte. Perquè, com anotava Mena, passejar pel carrer no pot ser delicte, tot i que siga amb una papereta en la mà per dipositar-la en una urna de cartó. Imputar pel 9N és kafkià, absurd, ridícul i patètic. Per això s'escau dir ací: “Torres més altes han caigut”, dolçament o amargament, gràcies al procés independentista iniciat a Catalunya.

El Govern inepte de Rajoy podia haver suprimit l'autonomia, com van fer tant els dictadors Primo de Rivera i Francisco Franco, com el sàtrapa de Milosevic, el darrer primer ministre de Iugoslàvia que va desencadenar, suprimint les autonomies, la guerra als Balcans i la independència de les repúbliques bàltiques que abans composaven l'ara exIugoslàvia. No gosaren fer-ho, des de Madrid, perquè —davant de la comunitat internacional— hagueren aparegut com el que realment són: uns senyors d'extrema dreta, seguidors de les retrògrades ideologies autoritàries i nacional-catòliques del general Franco, al·lèrgics a la democràcia i incapaços d'escoltar a la gent de Catalunya i de reconèixer la diversitat de llengües, cultures i nacions que conformen, realment, l'estat espanyol. Recordem que el fundador del PP fou el ministre franquista de tota la vida, Fraga Iribarne i que Rajoy, el seu deixeble, és incapaç de parlar qualsevol altra llengua que no siga l'espanyol, ni el francès, ni l'anglès, ni l'alemany; ni tan sols el gallec, havent viscut a Galícia la meitat de la seua vida, a més, com a president de la Diputació provincial de Pontevedra.

Aquest fiscal de l'Estat espanyol, que va protegir a la infanta perquè no siga jutjada pels presumptes delictes d'ella i el seu marit, per ser filla i germana dels monarques espanyols, i que, “in extremis” —no sabem si a contra-cor o molt a gust, després de superar moltes situacions esperpèntiques i envitricollades— ha aconseguit imputar al president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, a la vicepresidenta, Joana Ortega i la consellera d'educació, Irene Rigau, en contra de l'opinió del TSJC, de qualsevol demòcrata i de la majoria de l'opinió pública de Catalunya. Ens preguntem: ha fet la seua faena i ha decidit retirar-se perquè estava fisc al capdamunt de tot? O li han fet fer un paperot impresentable i ja no ha volgut ni pogut suportar més pressions perquè ha fet prou el ridícul?

No ho sabem, això de respondre a les preguntes anteriors, el que sabem és que, el ministre de justícia, Català (que no és gens català!),posarà a un titella perquè atie el joc brut que impulsa un govern maldestre del PP a Madrid que cada vegada està més nerviós, que s'ha desbaratat del tot i que, amb les seues reaccions espasmòdiques i anticatalanistes, extimula el procés a favor de la independència de Catalunya. Uns estúpids d'estat incapaços de negociar res, acostumats a imposar allò tan castellà de l'”ordeno y mando”, davant del poble català que ha optat decidir i construir pel seu compte el propi futur; per autodefensa i necessitat vital.