Podem basteix el pont
Iglesias carrega contra la “casta” que aixeca murs entre Catalunya i Espanya i planteja un procés constituent estatal
Podem fa una exhibició de força a Barcelona indicativa del sacseig que pot produir a la política catalana
Podem va fer gala ahir d'una gran capacitat de mobilització indicativa del sacseig que pot provocar a la política catalana i espanyola. El secretari general del Sí se puede. Pablo Iglesias, va desembarcar a Barcelona amb una oferta de tercera via per desmuntar el debat identitari, trencar l'elecció dicotòmica sobre la independència, connectar amb la demanda social de canvi polític i activar l'electorat abstencionista més castigat per la crisi i descontent amb els partits tradicionals.
Les portes del pavelló de la Vall d'Hebron es van haver de tancar abans que comencés el míting per excés d'aforament i almenys un miler de persones es van quedar al carrer. Tota una exhibició de força tenint en compte l'embrionària estructura territorial de Podem. A dins, uns 3.000 catalans bressolaven Iglesias amb crits de “presidente”. “Alguns volen fer política alçant murs, nosaltres preferim tendir ponts”, va defensar el líder des del faristol, convençut de la capacitat del seu partit de fer-se amb les institucions. Iglesias va criticar la “casta” per haver “insultat” els catalans i no haver respectat la diversitat nacional de l'Estat espanyol.
Decidir “sobre tot”
El líder de Podem no vol que Catalunya “se'n vagi”, però assegura entendre el malestar. Tot i defensar el dret a decidir, Iglesias no el restringeix a l'àmbit territorial i el fa extensible a “tot” el que afecta la ciutadania. “La sobirania vol dir que els responsables del poble no representen fons d'inversió sinó al poble”, va rematar. El partit que pretén capgirar el tauler de la política catalana i espanyola defuig les cotilles de l'esquerra i la dreta, fa una crida a aparcar les banderes (no se'n va veure cap, entre el públic) i obre al màxim el seu espectre electoral: “No som ni unionistes ni independentistes, som demòcrates.” La manera de vehicular el “canvi” que propugna és obrir un procés constituent espanyol que enterri la carta magna del 78. En el flanc de l'adversari polític, Iglesias no només va situar CiU o el PP sinó també ERC o la CUP. “Us prometo que no em veureu fent una abraçada ni amb Rajoy ni amb Mas”. Era un dard a la CUP pel gest de complicitat del 9-N entre David Fernández i Artur Mas. L'esquerra independentista va respondre-li amb una abraçada de tornada i un emplaçament a comprometre's amb el referèndum d'independència. En l'afirmació d'Iglesias també hi havia un rebuig a articular un front ideològic que va explicitar tot seguit: “El poder no té por de l'esquerra, el poder té por del poble.”
“Fer-los fora”
En el primer acte de masses d'ençà que va ser elegit secretari general, Iglesias va empunyar el discurs contra les retallades i va erigir Podem com l'instrument de les classes populars per transformar l'statu quo. Mas és com Esperanza Aguirre, segons Iglesias, i no hi ha diferències entre Vallecas i Cornellà, però sí un abisme entre la renda de Pedralbes i Ciutat Meridiana, “villa deshaucios”. Gemma Galdon i Gemma Ubasart, dues cares amb projecció de futur en l'estructura catalana de Podem, van obrir l'acte en la llengua del país. “Som un partit tan català com qualsevol altre i no acceptarem lliçons de catalanitat d'aquells que s'han enriquit amb el 3%”, va advertir Ubasart. Les escoltaven Ricard Gomà (ICV), Joan Tardà (ERC), Ferran Pedret (PSC) i Joan Josep Nuet (EUiA). També hi va ser l'expresident Pasqual Maragall. Podem avisa que l'únic plebiscit que es trobaran els que defensen les plebiscitàries és per “fer-los fora; a ells i a les seves polítiques d'austeritat”.
L'ANC vol eleccions
Iglesias arribava a Catalunya l'endemà que Oriol Junqueras admetés que ha ofert a Mas la presidència d'un govern de concentració encara que perdi les eleccions. El convergent Josep Rull va respondre que la prioritat no són “els càrrecs ni els partits sinó poder fer el referèndum”. En una carta a la militància, el secretariat de l'ANC demanava als partits que es posin d'acord per convocar els comicis abans no acabi el gener.
