“El procés no aguantarà per sempre”

Si recordem cada fet que ha passat en els quatre últims anys, tots han estat importants: els 11 de Setembre, les declaracions parlamentàries, l'anada dels alcaldes a la Generalitat... Tot és important, agradable de viure, i va sumant. Però sí que sembla que el moment que hauria d'arribar no ho acaba de fer. Està costant molt i l'Estat espanyol ens en priva tant com pot.

Sí, crec que no estem prou convençuts de com actuar conjuntament. Falta aquesta força d'unitat dels governants, que no hi és. Però, en canvi, el poble ha fet moltes demostracions d'unitat i de generositat, d'anar a fer el que convingui i sense demanar el perquè. Però si s'analitza el que hem fet el 2014 es veu que ha estat molt important, però no suficient.

Eleccions de forma immediata per veure si som independents.

Sí, però la impossibilitat de fer-ho va obligar a fer un acte més participatiu, molt democràtic, però al cap i a la fi participatiu. Això no té la força internacional d'un referèndum.

No. Es va fer un acte participatiu. Com Déu mana s'ha de fer, i això és el que falta perquè la gent quedi satisfeta.

Mai ha estat un suflé, però queda clar que el procés no s'aguantarà per sempre. Si no aporta resultats concrets, molta gent dubtarà de la capacitat dels governants de tirar-lo endavant. I això és molt perillós, perquè queda un buit important i la gent pot dir “tornem enrere” o surt gent com els de Podem, que representen càstigs a la política i a la indefinició. La política evoluciona molt ràpid i és importantíssim que els governants moguin fitxa ja i que convoquin eleccions per al març, abans de les municipals.

És que no tenen altra solució, és que ho han de fer. Si no ho fan és el desastre, esperar-se cinc anys, set, deu anys més... El poble ha fet tot el que havia de fer, ho ha fet perfecte, i com més difícil ha estat, millor. Més de 2,3 milions de persones van anar a votar el 9-N tot i les amenaces! Per tant, m'és igual si no es volen posar d'acord, és que no tenen cap altra opció perquè si no el poble tindrà dificultats per tirar endavant el projecte i creure en els seus governants. Si es tarda molt a convocar, estarem en una situació de debilitat molt forta. És urgent convocar eleccions.

No, és clar que no. Han d'anar a tots a una. No tenim exemples de nacions que quan han volgut ser independents han anat tots junts? Les diferències i les propostes són necessàries. Però ara han d'anar junts, costi el que costi. Ara cal generositat.
I si algú ha de perdre capital
polític pel procés, que ho faci.

Clarament, la CUP i ICV ja han dit que aniran pel seu compte. ICV té problemes interns de gent a favor i gent en contra de la independència –com li passa a UDC– i se'n manté més al marge. Diu que el que importa al seu votant són els problemes socials. A la CUP se li accepta la seva personalitat perquè és la CUP. No sé ben bé per què... UDC, CDC i ERC: què faran? Que facin el que vulguin però que es convoquin eleccions ja. Que triïn el que sigui millor, però que triïn. El que no es pot admetre és que no es mogui res. A l'Estat, per anar en contra de Catalunya, tots es posen d'acord. Alguns accepten el dret a decidir, però en el fons diuen que no permetran o que no volen que Catalunya marxi. Tenen una posició comuna. Per què aquí no ho poden fer? No ho sé.

En el fons és la mateixa postura que Unió. Representen el sí-no del 9-N, però això ja s'ha demostrat impossible, perquè significa que es modifiqui la Constitució, que hi hagi un referèndum... I l'Estat no ho permet.

El federalisme a Espanya no existeix, per ells, això són les comunitats autònomes i, a més, recentralitzen. Que s'hi oposa, el PSOE? No. Amb el federalisme sempre seríem dins Espanya. Representa només una il·lusió, no és el projecte definitiu. Això és aconseguir un Estat independent.

Els partits no haurien fet el que hem fet les entitats. Som entitats molt diverses, molt transversals. Gràcies a això s'ha fet el que s'ha fet. Si els governants no van units, els partits encara hi van menys, perquè són més sectaris, vigilen altres interessos, busquen el poder... I això és el que perjudica el procés.

Sí, per exemple amb el pagament de les quotes, però ho està perdent tot. L'AMI ha guanyat més de 80 sentències, sobretot les de quotes i la sobirania fiscal. El tema de les banderes ja és diferent. És un exemple més de la imposició de l'Estat. Nosaltres som una assemblea del poble i es vota tot. Moltes coses són declaracions polítiques, de sentiments i difícilment cap jutge li pot donar la raó.

Sense cap dubte. Hem donat suport a tots els processos de l'ANC i d'Òmnium i hem treballat conjuntament o hem tirat endavant coses nosaltres mateixos. L'AMI ha servit per demostrar la força del municipalisme. Per exemple, el 9-N, quan es va plantejar una estructura determinada per poder votar, els municipis ens vam posar a disposició i va funcionar de meravella. I encara farem falta.

Menystingut no, però moltes vegades no s'han tingut en consideració. A vegades es fan lleis o propostes i no es té en compte el petit municipi o les ciutats petites. I a les grans capitals o l'àrea metropolitana no s'entén que hi ha altres maneres de fer les coses i que els problemes són uns altres. El país ha estat desequilibrat i les inversions s'han concentrat en àrees molt concretes, i això ha produït zones gairebé deshabitades.

No, no. Es pot deixar la política i seguir fent coses.

No ha acabat, ni molt menys. Ens reunim sovint per parlar de política i alguns membres es plantegen presentar-se a les municipals conjuntament amb altres formacions. Cadascú, d'acord amb les seves afinitats, tria si vol anar amb ERC o CiU, per exemple. És un moviment que vol ser de gent que es dedica a la política, amb cap més ambició que les ganes de fer coses i tirar endavant projectes, sense directrius ni consignes.

Vull ser optimista i pensar que en el primer trimestre hi haurà eleccions i que, a més, l'independentisme obtindrà un bon resultat. I vindrà feina per fer el full de ruta, construir estructures d'estat i declarar que som un nou país. Aquest és l'any per fer-ho.