2015, any electoral

El 1999 es van celebrar tres eleccions a Catalunya, una circumstància del tot insòlita. El 13 de juny els ciutadans van votar a les municipals i a les europees i el 17 d'octubre va haver-hi les catalanes, les últimes en què es va presentar Jordi Pujol. Aquest panorama es podria repetir el 2015, però amb molta més força, ja que és possible que coincideixen les plebiscitàries, la cita electoral més transcendental de la història recent de Catalunya, amb les locals i les espanyoles. Aquestes dues últimes convocatòries ja estan confirmades, mentre que les catalanes encara estan a l'aire i depenen, principalment, de l'acord que puguin segellar Artur Mas i Oriol Junqueras. Si finalment se celebren, seria el primer cop que les catalanes i les espanyoles es fan el mateix any.

En el discurs de Cap d'Any, el president de la Generalitat no va donar cap pista sobre el calendari electoral ni si avançarà els comicis, que tocarien a finals del 2016. Simplement es va limitar a dir que en les setmanes vinents es prendran “decisions” complicades i que no li tremolarà la mà a l'hora de seguir un camí o l'altre. En tot cas, la incògnita es desvetllarà a mitjans de mes, però ara per ara és complicat saber quina serà la solució. CiU i ERC insisteixen que arribaran a un pacte perquè Catalunya no pot perdre aquesta oportunitat única per arribar a la independència,
però, de moment, cap de les dues parts cedeix.

Mas, com va expressar en el missatge institucional, manté que la “unitat suma” i la millor fórmula per encarar les plebiscitàries és configurar una llista unitària amb representants polítics del sobiranisme i persones de la societat civil. D'aquesta manera, segons Mas, la ciutadania i la comunitat internacional llegirà aquesta votació en clau de referèndum i no com unes eleccions ordinàries. “En moments d'excepcions, calen solucions excepcionals”, repeteixen sempre els dirigents nacionalistes, que recorden que el 9-N es va convertir en un èxit gràcies al consens i, per tant, s'ha de seguir la mateixa via en el camí cap a l'estat propi. En aquest sentit, Mas ja ha deixat clar que no avançarà els comicis si només han de servir per canviar la correlació de forces al Parlament.

A l'altre extrem se situa Oriol Junqueras, que defensa tres llistes paraigua, la de CiU, la d'ERC i la de la CUP. Totes tres tindrien un punt programàtic igual; un nom en comú, que s'afegiria a les seves sigles i farien algun acte de campanya conjunt. Segons els republicans, aquesta opció suma més perquè arriba al màxim nombre d'indecisos i permet cobrir tots els flancs del catalanisme –des del centredreta passant pel centreesquerra fins arribar a l'esquerra anticapitalista–, una virtut que no té la llista unitària d'Artur Mas. Junqueras també insisteix que les eleccions s'han de celebrar el primer trimestre d'aquest any.

Enmig d'aquest enrocament, l'ANC, l'AMI i Òmnium Cultural empenyen perquè Mas i Junqueras arribin ràpidament a una entesa i les eleccions es convoquin en les setmanes vinents –la CUP també és partidària de l'avançament–. Les tres entitats ja han plantejat als partits una proposta mixta per intentar desbloquejar la situació: que el president Mas creï la seva gran llista de país, amb els independents de més pes de la societat civil, i que la resta de forces, com ERC i la CUP, facin la seva pròpia candidatura amb els militants de les seves formacions. Les tres candidatures s'unirien a través de la fórmula paraigua de Junquras. ERC, però, recela d'aquesta iniciativa, perquè considera que totes les organitzacions han de bastir la “millor llista” possible i no només Mas.

El debat nacional està deixant en segon pla les municipals, que se celebren el 24 de maig i que es veuran molt afectades si abans no s'han fet les plebiscitàries. “Si no s'avancen les catalanes i la gent s'ha d'esbravar a les municipals, els projectes de ciutat quedaran en un segon pla”, alerta un candidat gironí. Al marge d'aquesta tessitura, una de les grans novetats és l'eclosió de Guanyem a Barcelona. La formació d'Ada Colau es presentarà, amb tota probabilitat, amb Podem i ICV-EUiA i algunes enquestes la situen en tercera posició, per sota d'ERC, que, amb Alfred Bosch com a cap de llista, pujaria fins al segon lloc i de Xavier Trias (CiU), que podria repetir com a alcalde. A la resta de capitals de demarcació, els actuals batlles –Carles Puigdemont, a Girona; Àngel Ros, a Lleida i Josep Fèlix Ballesteros, a Tarragona– aspiren a la reelecció. En l'àmbit local, també s'haurà de veure si el PSC pot aguantar els seus feus i fins a quin punt els crítics que s'han escindit poden robar-li protagonisme.

La tercera cita electoral de l'any són les espanyoles, que està previst que se celebrin a finals del 2015. Seran uns comicis molt renyits en què es mesurarà l'efecte real de Podem, que pot donar el sorpasso i trencar l'hegemonia del PP i el PSOE. El tsunami Pablo Iglesias sembla que no té aturador i Mariano Rajoy i Pedro Sánchez –que encara no està clar si serà el candidat socialista– s'estan conjurant per intentar minimitzar-ne les conseqüències i continuar mantenint el control del poder, com les últimes dècades. El mateix passa a Catalunya,on Podem podria irrompre amb molta força i el sobiranisme el veu com el “cavall de Troia” que ha enviat l'Estat espanyol per intentar desactivar el procés.