Un escó poc disputat

L'Escó 136 es va posar en marxa l'octubre de l'any passat. Des d'aquest racó de la web del Parlament, el ciutadà pot participar en l'elaboració de les lleis que es redacten a la cambra catalana fent-hi suggeriments a través d'internet. Les propostes reben resposta dels diputats que participen en la redacció de cadascuna de les lleis i decideixen si alguns suggeriments es poden incorporar al redactat de la nova llei.

La iniciativa de la cambra catalana es va qualificar de revolucionària el dia de la seva presentació, si bé ja s'advertia que l'èxit del projecte depenia en bona mesura de la implicació dels parlamentaris, com també de les campanyes per difondre aquesta eina. Un any i tres mesos després, encara queda molta feina a fer si ens atenem als índex de participació del ciutadà i al nivell de resposta dels diputats.

Així ho admeten els serveis de la cambra catalana, que a petició de la mesa del Parlament, que presideix Núria de Gispert, han decidit donar un nou impuls al projecte. “És una prova pilot que ha vingut per quedar-se”, segons fonts de la cambra. Per aquest motiu, una de les principals tasques a partir de gener serà aconseguir una major implicació dels diputats que participen en les ponències de les lleis a l'hora de respondre els suggeriments o comentaris que la ciutadania aporta a la web. Les mateixes fonts asseguren que la tasca del parlamentari és una “peça clau” del projecte.

Una segona via de difusió que s'abordarà en el nou període de sessions que comença el gener serà la comunicació directa amb aquelles associacions, entitats i col·legis professionals que estan vinculats al contingut d'un nou text legislatiu. “Hem d'establir un contacte directe amb els organismes afectats per qualsevol llei per tal que s'assabentin que disposen d'una eina de participació”, assenyalen. Finalment, també s'estudia endegar una campanya institucional que actuï d'altaveu del projecte.

Escó 136 és la iniciativa més ambiciosa empresa fins ara pel legislatiu català. Va néixer amb l'objectiu de combatre la creixent desafecció ciutadana envers la política i va formar part del paquet de mesures que van sorgir en les dues cimeres anticorrupció convocades pel president Artur Mas. De fet, aquest espai web es va posar en marxa aprofitant l'inici de la tramitació de la llei de transparència, aprovada finalment aquest mes de desembre. Va ser la primera norma jurídica exposada a l'escrutini del ciutadà i des de l'octubre de l'any passat fins acabar l'any 2014 va rebre 50 aportacions ciutadanes. Aquesta participació va provocar 169 respostes signades per diputats dels set partits polítics amb representació parlamentària i 19 comentaris. Aquestes xifres són les més altes registrades en el projecte, que també ha sotmès a judici públic set lleis més, entre les quals hi ha la de consultes populars i la de drets de les persones gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals. Aquesta última va comptabilitzar 43 aportacions de ciutadans i només va originar 3 respostes dels polítics, unes xifres molt minses tenint en compte el debat social que va generar la norma. Altres textos com ara la llei de l'impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit va deixar el marcador de participació pràcticament a zero. Les fonts consultades asseguren que amb aquestes xifres no n'hi ha prou, i més si es vol que la participació ciutadana incideixi en el redactat d'una llei i fins i tot pugui afegir pressió als ponents que les redacten. Per això aquesta eina “necessita millorar” si no es vol que quedi arraconada en un calaix.