Salt endavant
La CUP podria fer un important salt endavant en les municipals del mes de maig, en què presentarà el doble de candidatures que fa quatre anys
Intentarà confluir amb altres grups d'esquerres amb els quals tingui afinitats locals i plantejarà les municipals en clau de ruptura democràtica amb l'Estat, tant si hi ha plebiscitàries com si no
Les eleccions municipals del 24 de maig del 2015 es presenten, per a la CUP, com les del gran salt endavant de l'esquerra independentista i anticapitalista en el mapa polític català. Per tres motius. Per un costat, l'àmbit municipal és l'entorn on el moviment de les CUP s'ha gestat i s'hi troba més còmode, amb una estructura creada de baix a dalt i sempre amb una gran atenció a les controvèrsies locals. Després de les dues últimes eleccions municipals, en què les CUP van fer petits avenços cada cop més significatius fins a aconseguir quatre alcaldies el 2011 (finalment rebaixades a final de mandat a només dues, per una moció de censura, a Arenys de Munt, i pel canvi d'alcaldia pactat amb els socis de govern a Celrà) i l'entrada amb força en municipis com ara Girona, Banyoles o Reus, en les eleccions del maig del 2015 la CUP té més maduresa i fortalesa local i aspirarà a més presència i poder municipal: s'han creat ja 130 assemblees locals, la majoria de les quals es presentaran a les eleccions municipals, ja sigui en solitari o en confluència amb algun altre grup o moviment de caràcter local, segons ha explicat Arnau Comas, coordinador d'assumptes municipals de la CUP nacional i regidor a Sant Esteve de Palautordera. Fa quatre anys, les assemblees locals de les CUP eren la meitat, una seixantena. “El que no farem és crear candidatures fantasma, si en un municipi no tenim estructura local o aquesta és encara molt feble, preferim no presentar-nos, malgrat que això farà que perdem vots possibles per al còmput nacional”, explica Arnau Comas. “Preferim ser molt restrictius i a les assemblees locals els demanem que, per presentar-se, hi hagi una realitat molt consolidada.”
Un segon motiu de creixement és la projecció pública que durant els últims dos anys ha tingut la CUP gràcies a l'activitat parlamentària dels seus tres diputats. L'entrada el 2012 al Parlament ha donat a la CUP un ressò mediàtic que fins ara no tenia, i ha convertit els seus diputats, especialment David Fernàndez i Quim Arrufat, en polítics coneguts i amb una valoració molt positiva a les enquestes. Les assemblees locals de la CUP, que fins ara no disposaven d'aquest suport quan es presentaven a unes municipals, tindran ara a favor un grau de coneixement general molt més estès de la marca CUP i una valoració alta dels seus líders.
El tercer motiu per a l'optimisme de les CUP és que el seu paper en el procés sobiranista és percebut de manera molt positiva fins i tot pels simpatitzants d'altres formacions sobiranistes. En cas que el procés s'encalli per la falta d'acord entre CiU i ERC sobre el full de ruta i la convocatòria electoral d'unes plebiscitàries abans de les municipals, la CUP es pot convertir, en els comicis locals, en el vot refugi dels descontents d'aquests partits. Durant les pròximes setmanes, o dies, s'arribarà al desenllaç de les converses que han iniciat CiU i ERC per intentar pactar el full de ruta del procés en la seva recta final, després de les conferències divergents que van fer Artur Mas i Oriol Junqueras després del 9-N.
Espais d'unitat
Si aquests són els punts a favor del salt endavant, en contra hi ha l'aparició de nous actors en la política catalana amb un missatge d'esquerra rupturista. Podem, la formació creada pel politòleg Pablo Iglesias en el conjunt de l'Estat, s'està estructurant ràpidament a Catalunya i ja disposa d'una organització sòlida a Barcelona, on acaba d'escollir el seu nou coordinador local. Guanyem Barcelona, la plataforma creada per Ada Colau, podria articular una candidatura amb Podem en què també podrien confluir la CUP i ICV-EUiA, ara en negociacions. Podem podria situar-se en unes eleccions al Parlament per damunt de la CUP i d'ICV, segons l'enquesta del CEO del desembre passat. Des de la CUP, però, no creuen que Podem pugui ser un problema greu per al creixement de les CUP a les municipals. “Jo no dic que no ens pugui afectar”, sosté Marc Comas, “això dependrà molt de cada poble, però en general Podem ha començat des de dalt, al contrari que nosaltres, i en molts municipis et trobes que Podem es forma a corre-cuita i que s'hi s'acosta gent de procedències curioses, alguns fins i tot vénen d'àmbits que no són d'esquerres”, explica Comas.
El camí de la CUP, però, es basa en la creació de candidatures àmplies i de confluència en aquells municipis on es donin les circumstàncies de poder construir un projecte comú pel pròxim mandat municipal, sense tancar-se d'entrada a cap model. “En qualsevol cas, es formaran a partir d'un debat programàtic sobre el codi ètic, amb gent que estigui treballant a escala local, amb afinitats i lluites compartides i sobretot a favor de la ruptura democràtica, la qual implica també la independència.” El model de confluència de la CUP amb altres grups no és nou. A Sant Pere de Ribes, amb el grup UM9; a Arenys de Munt, amb independents locals; en les candidatures que es preparen a Badalona o a Sabadell la CUP participa amb unitat d'acció amb altres grups i moviments.
Nova extensió territorial
En l'àmbit territorial, aquestes municipals poden servir per a una nova extensió territorial de la CUP. El creixement en nombre d'assemblees locals ha estat important arreu del territori i es traduirà en més candidatures i amb tota probabilitat en regidors i alguna alcaldia més. “Tal com van les coses, segurament a l'àrea metropolitana es participarà en moltes candidatures unitàries amb altres forces”, explica Comas, “tot i que també fora de l'àrea n'hi haurà algun cas”. A Ponent i a les comarques gironines el creixement serà més important. A la demarcació de Girona es preveu que hi hagi candidatures a totes les capitals de comarca i en molts pobles mitjans. A Ponent la CUP no serà a tot arreu, però sí a gairebé totes les capitals de comarca, mentre que fa quatre anys només va poder presentar-se a Lleida i en municipis on hi havia una tradició, com ara Torà i Alfès. “Es nota molt la feinada que han fet les assemblees locals arreu, tot allò que va començar primer amb candidatures i uns primers regidors a Mataró, Vilafranca o Sant Celoni va irradiant cap al conjunt del territori amb una realitat cada cop més consolidada”, afirma Arnau Comas.
“Les municipals tindran un paper en la ruptura amb l'Estat”
La possibilitat que es convoquin eleccions plebiscitàries al Parlament amb la independència com a principal punt a decidir altera la programació dels partits a l'hora de preparar les municipals. Des de la CUP, la incertesa del calendari també afecta: “Tenim zero aparell, la base de la feina és la militància i el voluntarisme, si abans hi ha unes autonòmiques haurem de destinar totes aquestes forces a preparar-les.” “En canvi”, diu Arnau Comas, “si no hi ha eleccions anticipades, tindrem més temps per a les municipals”. Ara bé: les municipals aniran ben carregades del debat nacional. “Si no hi ha avançament, les eleccions municipals seran les plebiscitàries”, sosté Comas. Tant si hi ha avançament com si no n'hi ha, “les eleccions municipals tindran un paper en la ruptura amb l'Estat”.
La CUP prepara pel 17 i 18 de gener la Primera Conferència Municipal, al centre cívic Joan Oliver, al barri de les Corts de Barcelona, on debatrà sobre municipalisme i construcció nacional i presentarà el seu programa marc per a les municipals.