“Vostè, que parla sovint amb Carme Forcadell...”

L'Assemblea Nacional Catalana va iniciar ahir a la tarda, a Girona, amb motiu de la inauguració de la biblioteca Carles Rahola, la primera de les concentracions que vol dur a terme per fer pressió perquè el president de la Generalitat, Artur Mas, i el d'ERC, Oriol Junqueras, arribin a un acord que permeti l'avançament de les eleccions al Parlament i es pugui fer un pas ferm endavant en el procés.

Amb una pancarta amb el lema Acord, eleccions i independència, prop de dues-centes persones es van concentrar a les portes del nou equipament. Una acció en forma de concentració, cívica, pacífica, com totes les que s'han impulsat des de l'ANC amb el suport de la ciutadania.

Ahir, però, no es tractava tant de veure si eren dues-centes o més les persones que s'hi aplegaven, sinó el sentit de la convocatòria. Només era un recordatori que des de l'ANC es volia fer sobre la necessitat de fer avançar el procés, i que els dos partits, CiU i ERC, arribin a un acord. El mateix lema de la pancarta ja era prou explícit en aquest sentit, juntament amb d'altres, com per exemple: “Nosaltres ho tenim clar, i vostè, senyor Mas?”, en al·lusió a un avançament electoral.

El president de la Generalitat, Artur Mas, va arribar puntual, cap a dos quarts de vuit, Va ser en aquell moment quan representants de l'ANC es van trobar amb el president per fer-li entrega d'un escrit en què defensaven la necessitat d'arribar a un acord. Jordi Pagès, membre del secretariat nacional de l'ANC, li va dir: “Vostè, que parla sovint amb Carme Forcadell, sàpiga que aquí, al Gironès, també defensem que es facin les eleccions.”

És cert que Mas es va trobar amb representants de l'ANC, però després va passar per davant de la concentració, situada en fila resseguint el passadís d'entrada a la biblioteca; no s'hi va aturar, no va saludar. Els crits d'independència, el van acompanyar durant el breu recorregut que va fer fins que va entrar a la nova biblioteca. I és que, ahir, Mas va rebre una carta, un escrit, de gent del carrer que li van voler expressar la seva opinió, amb civisme però també amb contundència.