El nou país en 97 articles

Perseguit per la cúpula judicial espanyola, Santiago Vidal presentarà avui la proposta de Constitució catalana en què ell i nou juristes més han estat treballant de manera intensa en els últims mesos. Ahir mateix, la Fiscalia General de l'Estat es va afegir a l'ofensiva del Consell General del Poder Judicial contra el magistrat de l'Audiència de Barcelona, que s'enfronta a una eventual expulsió de la judicatura per haver participat en el projecte. Tot i que segurament de manera involuntària, l'actuació del ministeri públic no fa sinó disparar l'expectació a l'entorn d'un text que serà presentat aquest migdia a l'Ateneu Barcelonès. L'acte, en què participaran destacats representants de la societat civil catalana, té tots els números per convertir-se en una gran manifestació de suport a la figura del jutge expedientat.

La proposta consta de 97 articles agrupats en cinc títols, amb dues disposicions transitòries, una de derogatòria i una de final. Aspira a convertir-se en el punt de partida d'un procés de discussió tan imprescindible com ambiciós no només amb altres grups de treball, sinó amb el conjunt de la societat catalana en el cas que la independència sigui l'opció escollida per la majoria en les eleccions del 27 de setembre vinent. A més de Vidal, el grup de treball el formen dos professors de dret constitucional, un de dret internacional públic, un de ciències socials i econòmiques, dos de ciències polítiques, un jutge –Josep Maria Miquel, traspassat l'1 de desembre passat– i dues jutgesses que fins avui s'han mantingut en un discret segon pla. Tots ells han consensuat un text que aposta perquè una eventual Catalunya independent sigui una república parlamentària de cambra única i no presidencialista. Reserven al Parlament –que tindria un màxim de 105 diputats– la representació de la sobirania. El primer ministre seria designat amb els vots d'una majoria de diputats electes, mentre que el president de la república, amb funcions purament representatives, seria escollit a les urnes pels ciutadans.

Les referències al dret a decidir i a la participació dels ciutadans són constants en un pla que s'ha inspirat en diversos models de Constitució vigents –sobretot el suís– i que recull altres aspectes estretament relacionats amb les circumstàncies que han envoltat el procés en els últims anys. És el cas, per exemple, del procediment de reforma constitucional, que es proposa molt més fàcil que el de la carta magna espanyola, fins al punt que seria viable a través d'una iniciativa legislativa popular. I també de l'articulació de diverses mesures per blindar la judicatura a possibles interferències dels partits.

Un altre dels aspectes destacats del pla que es presentarà aquest migdia és l'augment significatiu del control sobre els càrrecs electes. Es proposa, per exemple, que hagin de fer una declaració de béns abans i després de dedicar-se a la funció pública i que el seu sou no pugui superar en cap cas deu vegades la renda bàsica. També elimina la figura de l'aforat, aposta per limitar a dues legislatures els mandats electorals, i obre la porta a la possibilitat que els ciutadans puguin reclamar judicialment la revocació de càrrecs per incompliment sistemàtic del programa electoral.

Pel que fa al vessant social, a més de la renda mínima que el Parlament fixaria anualment, s'estableixen diversos mecanismes per garantir als col·lectius en risc d'exclusió l'accés a l'habitatge, s'aposta per reforçar la igualtat entre homes i dones i per protegir les famílies, independentment de l'opció sexual de les persones que en formin part.

Per acabar, els redactors de la proposta són partidaris que Catalunya –un país de pau i sense exèrcit– assumís els tractats internacionals vigents i negociés la seva continuïtat en tots els organismes internacionals. Pel que fa a Espanya, subratllen la importància de mantenir-hi la millor relació possible i per fomentar-hi la col·laboració en aquells punts que siguin d'interès comú.