opinió
Malentesos o ‘mals rotllos'
La sang entre Convergència i Unió no arribarà al riu
en el tram electoral actual; després, ja ho veurem
No sembla que els grups polítics establerts hagin triat el millor moment per barallar-se entre si. Els partits emergents com Podem, encara que tinguin alts i baixos, van avançant posicions, i és difícil entendre com és que, quan falten quatre dies per a les eleccions, es visualitzen, dit d'una manera diplomàtica, els malentesos i, dit d'una manera més barroera, els mals rotllos interns. En el cas de CiU, tot indicava que hi havia un pacte no escrit entre els dos membres de la federació per no alterar Duran i Lleida fins a les eleccions generals del mes de desembre. A canvi, tindria un agraïment de serveis prestats per deixar de presentar-se voluntàriament com a candidat. No es va complir el pacte amb el vot diferenciat al Congrés en el pacte contra el terrorisme gihadista. Ara les arts diplomàtiques dels dos partits hauran de fer creure que no passa res i que tot plegat va ser un enverinat malentès.
Un cop més, la sang entre Convergència i Unió no arribarà al riu en el tram electoral actual que s'acabarà a final d'any; després, ja ho veurem.
És més difícil desxifrar el malentès que té un format de cop d'autoritat i que viu el PSOE amb els seus primers orígens a la Federació Socialista de Madrid (FSM). Com a anècdota, cal recordar que l'exministre Josep Borrell, en un moment determinat de la seva carrera política, va fer el canvi d'afiliació de la FSM al Partit Socialista de Catalunya i, en aterrar, en ple daltabaix al carrer Nicaragua per l'afer Filesa, va manifestar que el PSC era una bassa d'oli comparat amb els malentesos permanents de la FSM. Ho ha demostrat Pedro Sánchez amb un arriscat missatge a la seva parròquia que recorda aquell d'Alfonso Guerra que qui es mou de la foto desapareix de la imatge.
No vivim temps per al luxe dels malentesos polítics. Les processons van per dins, i es deixa veure en el clima polític.
