“Hi ha molt de masclisme encara, al meu partit i arreu”

El mes de març del 2014 ho tenia molt clar, que tocava un relleu. Perquè ja feia quatre mandats que liderava el projecte i pel cansament personal.

Jo ho volia fer al març per aquest criteri. També és veritat que jo vaig liderar el partit el 1999, i les meves primàries es van fer un 6 de febrer, i aquelles eleccions no ens van anar tan malament. La persona que la comissió executiva ha proposat té experiència de quatre anys de govern, jo quan vaig entrar el 99 no tenia cap experiència.

[Riu.] No! M'han fotut moltes esbroncades per plegar, això sí... Tothom entén que 16 anys són molts i que aquests quatre anys han estat molt durs, el que passa és que les maquinàries dels partits amb el concepte tradicional aposten per la seguretat...

Sí, però és que amb aquest criteri no plegaries mai. Crec que a partir d'aquest mandat caldrà nous estils de fer política que no són els que jo he seguit aquests anys ni són els que jo veig que alguns estan intentant. Pot fer tants anys que ets en el càrrec que sembla que ets, o t'ho pots acabar creient, imprescindible, i hi ha un sector que es pensa que amb tu ho té tot guanyat.

Quan estàs al davant pots tenir la sensació que pedales més, i en alguna ocasió pot ser cert, però no sempre. I des d'un punt de vista jeràrquic, quan l'alcalde demana alguna cosa en general la resposta és més efectiva.

Al març vaig dir: hauríem de treballar perquè amb els canvis que han de venir en política necessitem gent preparada i que hi hagi un revulsiu. Però la Lara desgraciadament té handicaps: és molt jove, és dona...

Sí, perquè hi ha molt de masclisme encara, a tot arreu, al meu partit i arreu. Sap greu però ho dic amb totes les paraules. Fixa't amb els d'esquerra a Grècia, està latent, i és una llàstima. I en ser tan jove li manca una certa experiència de la vida. Crec que el perfil que aniria bé és d'una persona jove, formada, i amb una certa experiència i penso que, del nostre equip, la Lara era una bona proposta i ho vaig dir. Ningú va dir res, ella tampoc s'hi va oferir, i el partit em va demanar que no plegués. Però penso que la política del 2015 al 2019 no pot estar liderada per les velles glories, s'han acabat, ve un nou model de gestió de les administracions públiques i de gestió política.

És evident que també desgasten, però el meu cas és atípic en el sentit que la gent abandona la política quan està imputada, i jo me'n vaig quan em treuen les denúncies. [Riu.] El cansament ve per molts motius: l'enorme crisi econòmica ha marcat un mandat amb una duresa i presa de decisions molt traumàtiques per a la gent que les ha rebut i per als que les hem hagut de prendre, i també cansament i desil·lusió de veure com funcionava la política local. Fa 16 anys em van proposar per liderar el projecte socialista, i ho he fet durant 16 anys, quatre mandats –d'aquests n'hem guanyat tres–, i he intentat en tot moment fer-ho tan bé com fos possible per servir el poble que m'acull des de fa 30 anys. Arriba un moment que totes les persones necessitem nous reptes i per a mi tornar-me a presentar a les eleccions no és un nou repte. Potser era un repte del partit però no meu.

Tornar a preparar classes em motiva, hi disfruto. I l'altre repte que tinc ve marcat perquè la meva vida sempre ha estat d'implicació social i ho continuaré fent, no sé on encara.

La política no la tanco, però tampoc no és el meu interès prioritari. Tinc voluntat de continuar col·laborant amb el meu partit i companys però personalment els meus reptes seran els de sempre. No tardaré gaire a col·laborar en alguna altra cosa. El que hem de fer entre tots és ajudar que el nostre poble vagi millor i això no només ho ha de fer la política, ho ha de fer també la societat civil.

De cremat no ho estic, en el sentit d'engegar-ho tot. El que m'ha esgotat és la demagògia que s'està utilitzant en política, el tot val per aconseguir vots.

Estem parlant de la política municipal però també de Catalunya, el joc d'interessos, això no fa per a mi. L'essència que els que ens apuntem a fer política és per transformar i millorar les oportunitats dels nostres conciutadans s'està perdent. Els interessos que predominen en la política són més que mai interessos purament d'estratègia electoralista. Es veu aquí a Blanes quan un grup, ICV-EUiA, un dia em demana una acció i en el ple següent me'n demana una altra totalment contraposada. En la primera diu que hi ha un bar que causa molèsties a un veí, i en la segona és capaç de dir que com és que als bars no els deixem fer música. Quin criteri hi ha?

Sí, però es pren partit, i després n'hi ha que ho utilitzen a les demandes i querelles. S'ha de tenir criteri en l'oposició. I a Catalunya també passa: pactem el pressupost i ERC l'endemà estratègicament força la compareixença de Mas perquè està agafant massa imatge de líder.

Tinc la percepció que tan descaradament no. Em remeto a les actes, no sé si va ser en el debat del pressupost del 2009 que vaig proposar tota una sèrie de mesures perquè des del nostre punt de vista no s'aguantava per enlloc. Jo des de l'oposició he dit que s'han d'eliminar hores extres, revisar els dies de focs... ara, segur que en la meva trajectòria pot haver-hi algú que digui que li he promès una cosa i no l'he fet.

He hagut de guanyar dos governs, havíem de tenir una estratègia per donar confiança a la ciutadania, aquesta estratègia va ser que la gent em conegués, escoltar i donar confiança sobre el fet que intentaríem arreglar les coses. I vam guanyar les eleccions el 2003 clarament i vam formar un govern tripartit. Va ser un error perquè al cap d'un any ja estàvem a matar amb ERC i al cap de dos més els vaig fer fora del govern. Després ho vaig pagar perquè vaig guanyar les eleccions del 2007 però es van confabular CiU, el PP, el PDB i ERC perquè no tornéssim a revalidar l'alcaldia, i després també ho van pagar. En aquests quatre anys la nostra estratègia va ser posar en relleu les mancances del govern. I una era la manca de lideratge de l'alcalde dins el govern. I és veritat, hi vam donar tant ressò com vam poder. Manava tothom menys el que presidia el govern. Si Josep Trias ho va veure com un atac personal li'n demano disculpes.

No s'ha fet perquè sabien perfectament què hi havia al darrere. Això ja ho agraeixo. Ara em trobo gent al carrer que em diu: “M'he assabentat que no et tornes a presentar, em sap greu, a qui votaré?” I els dic: “Tu estàs casat, no? I, a la teva dona, l'estimes... li ho dius de tant en tant?” Perquè jo ara em trobo molta gent que ara diu que li sap greu que marxi, però m'he trobat molt sol en aquesta travessia pel desert. Ningú s'ha interessat ni per dir com estàs. Algun sí, a títol personal.

Estic parlant de Quim Torrecillas, de formacions i lideratges, del cap del grup d'ICV, del de CiU... Ho veus descaradament, que no saps si és per por o per estratègia, de dir: ja va bé que es cremi...

En aquests 16 anys he estat tant al davant de l'Ajuntament com en l'oposició, he intentat aportar els millors anys de la meva vida, el deixaré amb 56 anys. He hagut de sacrificar coses personals. Però m'ho he passat bé i per a mi és un orgull haver pogut liderar aquest projecte; m'emportaré tots els records positius, però els records negatius els tindré presents. En l'àmbit polític ho perdonaré o ho esborraré tot del meu disc dur però a títol personal no esborraré res.

Com ara el fet que es fiquin a títol personal amb la meva dona, per exemple. Quan era funcionària en el mandat de Trias va rebre algun correu del senyor Anselm Ramos bastant lleig, i ni el sindicat ni el seu regidor li van fotre cas en aquest tema. Aquestes coses per mi no són política, és barroeria. Que s'hagin ficat amb la meva família no ho oblidaré mai.

Home, és que ja hauria estat massa… Hi ha temes que no sé qui ha estat però n'hi ha que m'han cansat molt. M'han pintat casa meva dues vegades. I l'estat propici perquè passés això sí que sé perfectament qui l'ha creat. Hi ha gent en la política i fora de la política que creen un estat d'opinió que fa que hi hagi eixelebrats que facin aquestes coses...

Era com un elefant en una cristalleria, passa que feia passa que era una trencadissa. Li faltava tacte i humanitat. Així de clar. Amb els seus propis companys i amb la resta. Es pot omplir la boca del que vulgui, però el seu error és que com a física que és creu que la distància més curta entre dos punts és la línia recta, i en la vida real has de fer moltes voltes a vegades.

Judit Llorens va ser el primer avís seriós del malestar que provocava Lurdes Fàbrega dins l'equip de govern. I el segon avís va ser per escrit, de la resta de membres del grup, que em deien que no es podia treballar amb la Lurdes i que li tragués recursos humans perquè només hi tenien problemes i no es podia continuar. Al final la tibantor era insuportable i quan ella va dir “vull que em treguis les meves responsabilitats” va ser així... et fem fora del grup municipal i s'ha acabat.