La cançó de l'enfadós de les (pre)urnes
Cada cop que s'acosten unes eleccions espanyoles, el govern de torn anuncia inversions a Catalunya que després no es fan o s'encallen
L'Estat ha tancat un conveni amb la Generalitat aquesta mateixa setmana
El graude compliment de les promeses del govern de l'Estat en període preelectoral s'ha constatat que és molt baix
És com el gos que es vol mossegar la cua. Un cicle sense fi que es repeteix cada vegada que hi ha eleccions a l'Estat. El govern de torn de Madrid –ja sigui del PSOE o del PP– vol fer visualitzar a Catalunya que allò que sovint es diu des del territori català, en el sentit que és una zona abandonada per les inversions estatals, és mentida. I, mesos abans que els ciutadans passin per les urnes, es dediquen a anunciar acords amb la Generalitat per redactar projectes o tirar endavant obres que, amb el pas del temps, segueixen un camí gairebé mimètic: o no es fan o s'encallen. El percentatge de compliment és baix. Molt baix.
Les primeres eleccions en què Mariano Rajoy va perdre en són un exemple clar. Amb un Francisco Álvarez-Cascos exultant, prometia a Girona que, a més de fer el TAV subterrani, la ciutat perdria el viaducte que la travessa des de l'any 1973 i que la redacció del projecte estaria inclosa en el de l'alta velocitat. Onze anys després, el centre de la ciutat continua empantanegat i el viaducte, al mateix lloc. I no hi ha cap perspectiva que això canviï.
Aquest cop no ha estat diferent. Aquesta mateixa setmana, el ministeri dirigit per Ana Pastor va tancar un acord amb el seu homòleg català, Santi Vila, per desencallar un munt d'obres. El tren fins a la T1 de l'aeroport de Barcelona, el desdoblament de l'N-II a les comarques gironines, l'estació de Tarragona, el desdoblament de l'R-3 de rodalies i els accessos del port de la capital en són només una mostra. Però, si es fa cas de les estadístiques, veurem que no són gaire optimistes.
Fixem-nos, per exemple, en el desdoblament de l'N-II a les comarques gironines. En el primer tram –en època de la presidència de José María Aznar–, es va trigar quatre anys a desdoblar vuit quilòmetres. El segon, inaugurat recentment, ha estat amb les obres parades durant anys. I seguint amb el mateix exemple de l'N-II: el 2009, la partida més important per desdoblar-la era la que corresponia als 3,4 quilòmetres del tram Medinyà-Orriols, amb uns 20 milions. També nou al tram que uneix Maçanet i Sils, mentre que Tordera-Maçanet en rebria més de set. Sis anys després, tot continua igual.
