“Si volem un nou país, necessitem una gran capital”

Les eleccions municipals del 24 de maig no han de ser una primera volta de les plebiscitàries del 27-S però, per contra, el seu resultat sí que ha de servir per falcar el procés de transició nacional. Aquesta va ser una de les tesis centrals que va defensar l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, durant la conferència que va pronunciar ahir dins el cicle Moment zero, organitzat per El Punt Avui, l'entitat Moment Zero i el Born Centre Cultural. Condicionat per l'oratori, el relat de Trias va posar molt l'accent en la situació que travessa el país. Un escenari on Barcelona no només ha tingut un paper crucial pel que fa a mobilitzacions ciutadanes –“com la V, que va causar un gran impacte al món”, va recordar l'alcalde–, sinó també des del punt de vista institucional. “Aquest procés de transició té un aliat molt important, l'Ajuntament de Barcelona. Sense ell, no tindria tanta força”, va reivindicar l'alcalde, que com a exemple va esmentar el fet que el consistori s'hagi posat al capdavant dels nou-cents ens locals que l'octubre del 2014 es van pronunciar a favor del dret a decidir.

Aquesta tasca feta fins ara, però, en el fons només ha estat un pròleg. El repte de debò comença ara. “Si volem fer un nou país, necessitarem una gran capital. Una capital és també una estructura d'estat que cal construir entre tots”, va exposar Trias. Tot aquest argumentari va conduir fins a les municipals, unes eleccions que considera “molt importants per mantenir viu el nostre procés nacional”. Arribats a aquest punt, no cal ni dir que l'alcalde es considera un garant per a aquest projecte polític. “Em comprometo a desplegar tota la nostra capacitat d'influència, en benefici de la transició nacional... Barcelona necessita un govern fort, que treballi a favor del dret a decidir”, va insistir. També va aprofitar per contextualitzar en aquest debat genèric algunes de les controvèrsies del seu mandat, com ara el deute que la Generalitat manté amb el consistori. Davant les crítiques reiterades de l'oposició que acusen el govern local de CiU de no alçar la veu per exigir-ne el cobrament, Trias va fer una pirueta argumental. “Quan siguem capital d'estat, ja ens barallarem amb la Generalitat, perquè ens podran tractar millor. Ara això no pot ser, perquè es troben en una situació econòmica catastròfica”, va reflexionar. Des de la distància, el PP ja deu fer punta al llapis.

Trias –com la resta dels seus adversaris, de fet– ja fa uns quants dies que està en precampanya, amb aquell estil característic que és marca de la casa; exquisidament respectuós en les formes, desimbolt a l'hora d'expressar-se, però deixant-les anar per sota la taula. Amb unes enquestes que vaticinen un frec a frec entre CiU i Barcelona en Comú, la plataforma electoral que lidera Ada Colau va ser objecte ahir de les seves escomeses. “Tinc una opinió bastant dura sobre quina seria l'actitud, si es dóna el cas, de certes persones (en referència a la mateixa Colau) respecte al procés nacional”, va etzibar. Un filó, l'aparent indefinició de Barcelona en Comú sobre el procés, que ja s'intueix que serà munició recurrent de campanya. Una altra serà la visió crítica que aquesta formació manté sobre la política de grans esdeveniments, i que es va visualitzar en una entrevista recent a Colau en què apuntava la necessitat de fer un replantejament sobre les condicions en què se celebra el Mobile World Congress. “Quan sento aquesta gent que es qüestiona si té sentit fer el Mobile, penso: «Ai, ai, ai!!!» Necessitem activitat econòmica, però no per fer més rics els rics, com diuen ells, sinó per poder distribuir-la”, va rematar.

Can Vies, el president Pujol i el documental Ciutat morta –“si jo hagués format part del jurat, no els hauria donat el premi”, va confessar– també van ser objecte de reflexió de Trias. I les possibles càbales electorals, és clar, que per alguna cosa la campanya ja treu el nas. “Si guanyo, a qui trucaré primer és al candidat d'ERC”, va reconèixer. Si l'aritmètica suma, aquest és el pacte que vol. D'aquí al 24 de maig, però, encara pot ploure molt. Moltíssim.