Doble procés constituent

“Ens han buscat la foto de la divisió. No la trobaran. Hem donat una gran lliçó de cohesió i de debat democràtic.” El secretari general d'ICV, Josep Vendrell, donava per salvat ahir el respecte a la diversitat interna del partit amb l'aprovació d'un nou document polític que planteja que Catalunya esdevingui un “estat lliure en el marc d'un estat plurinacional”, però que admet alhora la independència com una “opció legítima” que podrà ser debatuda internament si persisteix l'enrocament de l'Estat espanyol. Davant del possible trencament del bipartidisme a Madrid, amb l'auge de Podem, un PSOE en crisi i un PP que patirà el càstig de la gestió i la corrupció a les urnes, els ecosocialistes plantegen un procés constituent paral·lel a Catalunya i a Espanya amb la doble perspectiva electoral de la tardor. ICV considera que l'única via per al canvi s'emmarca en una reforma global espanyola, no en la unilateralitat, i propugna que els catalans tinguin una constitució pròpia, competències exclusives en tots els àmbits i un concert econòmic solidari.

ICV va actualitzar el seu projecte polític pactant diverses esmenes independentistes que reclamaven més ambició nacional al full de ruta de la direcció. N'hi havia de presentades pel diputat sobiranista Jaume Bosch. El resultat de les transaccions va ser que, finalment, els ecosocialistes no només deixen la porta oberta a la independència si l'encaix amb Espanya es demostra impossible, sinó que es comprometen a reobrir el debat intern i a prendre una “decisió democràtica”, basada en “l'exercici del dret a decidir”, i que tingui en compte la necessitat d'establir una negociació amb l'Estat i la Unió Europea i la garantia del manteniment de Catalunya dins del club dels 28. La independència també seria una via alternativa en el cas que la societat catalana l'avalés “de manera majoritària” si exercís el seu dret a l'autodeterminació. I encara preveu un tercer supòsit. ICV podria assumir-la en cas que prosperés la negociació política amb l'Estat però la majoria de ciutadans espanyols rebutgés, en un referèndum estatal, que Catalunya esdevingui un estat lliure dins d'una Espanya que abandonaria el cafè per a tothom. La reformulació del projecte federal d'ICV va tenir el suport del 87% dels vots. Era el colofó d'una convenció nacional de dos dies a la qual van assistir set-cents delegats, segons fonts de la formació.

El coordinador nacional d'ICV, Joan Herrera, va admetre que el projecte que encapçalen té “un problema”. “És difícil –va reconèixer–, però és igual de difícil que tota la resta.” La tercera via dels ecosocialistes nega la dicotomia entre independència i el manteniment de l'statu quo. Rebutja el caràcter plebiscitari que CiU i ERC donen a les eleccions del 27-S i no dóna per amortitzada la via del referèndum. Al contrari, continua defensant el dret a l'autodeterminació i proposa que l'Estat espanyol reguli la secessió. Herrera va esgrimir que la seva opció “connecta amb un món de sobiranies compartides” i parteix d'una relació “de tu a tu”. Es fonamenta, per tant, en la bilateralitat, que no és cap altra cosa que un “pacte de sobiranies” entre un “estat català lliure, social i ecològic” i un estat espanyol renovat en un procés constituent.

La doble proposta constituent entronca amb la defensa d'una aliança de les esquerres que faci de veritable alternativa a CiU i que refundi el país des de la igualtat. I és que els ecosocialistes relliguen els drets nacionals amb els socials. Defensen un model de societat articulat amb el treball digne, un model econòmic ecològic i social, la garantia dels drets universals de ciutadania, una educació pública asseguradora de l'equitat, la redistribució de la riquesa, la igualtat de gènere i l'abolició del patriarcat, i l'accés generalitzat a la cultura. La proposta estel·lar en l'àmbit social és la renda garantida de ciutadania.

El document aprovat també amplia el reconeixement a la pluralitat interna. Descriu ICV com la suma de “diferents sensibilitats i objectius nacionals” que es manifesten tant en la militància com en l'electorat. De les 425 esmenes presentades i debatudes en els grups de treball que es van reunir durant el matí, només tres van tenir el suport suficient per arribar vives al plenari arran del rebuig dels seus promotors a ser pactades. La majoria congregada, però, les va tombar. Dues eren independentistes. Es va descartar, per exemple, descriure el país desitjat com una “república catalana com a estat de lliure associació”.