La impunitat dels crims de Franco arriba a Brussel·les

No val l'excusa de no voler reobrir velles ferides. El Parlament Europeu està investigant la impunitat dels crims de la dictadura franquista, després de les queixes de les víctimes i dels eurodiputats d'ERC, ICV, Bildu, el PNB i Esquerra Unida. Merçona Puig Antich, germana petita de Salvador Puig Antich, i altres representants d'associacions de víctimes han denunciat aquesta setmana a Brussel·les que l'Estat espanyol continuï negant-se a jutjar els crims comesos pel règim de Franco. I ho han fet acompanyats, precisament, dels advocats de la querella argentina, l'única causa judicial oberta al món. Tots plegats han participat en el Via Europa que El Punt Avui Televisió emetrà aquesta nit, a les deu.

“Europa es vanta de ser el bressol dels drets humans, però Espanya ha estat admesa sense més ni més, tot i l'absoluta impunitat dels crims del franquisme”, es queixa l'advocat argentí Carlos Slepoy. “Espanya s'està negant a executar les ordres de detenció” dictades per la jutgessa de Buenos Aires María Servini de Cubría, “i vulnera claríssimament l'article 8 de la llei d'extradició passiva espanyola i l'article 24 del tractat d'extradició bilateral”, critica Jacinto Lara, també advocat de la querella argentina pels delictes de genocidi i crims contra la humanitat. “La UE no pot consentir ni tolerar aquesta anomalia política, històrica i judicial al seu espai”, adverteix. Entre les víctimes que defensa aquesta querella hi ha el president Lluís Companys. “Estem en una democràcia de molt baixa qualitat”, “els pilars d'un estat de dret no es poden construir damunt les víctimes de violacions massives de drets humans”, s'indigna Lara, en el programa que presenta Laura Pous.

La presidenta del comitè de peticions de l'eurocambra, la liberal sueca Cecilia Wikström, s'ha compromès a estudiar les queixes de les víctimes, tot i que necessitarà “alguns mesos”. “És una petició molt important que ens mirarem en profunditat”, assegura. Fins i tot les Nacions Unides han picat el crostó a l'Estat espanyol, recordant-li que “els delictes de lesa humanitat no prescriuen” mai i que, per tant, la llei d'amnistia no pot impedir que es jutgi els responsables del règim. El comitè de l'ONU contra la desaparició forçada també insta les autoritats espanyoles a col·laborar amb les querelles argentines.

“No té cap sentit haver d'anar a l'Argentina, si a l'Estat tenim jutges”, lamenta Merçona Puig Antich, que ara espera que Brussel·les faci “una empenteta” i “pressioni” l'Estat perquè extradeixi els exministres franquistes Rodolfo Martín Villa i José Utrera Molina –precisament sogre d'Alberto Ruiz-Gallardón–, com li demanen la jutgessa Servini de Cubría i la Interpol.

El Via Europa d'aquesta nit també debat la banalització del nazisme (amb les comparacions que el PP i UPyD fan de l'independentisme català amb l'Alemanya nazi) i l'apologia del franquisme (per exemple, amb l'homenatge a la División Azul i les manifestacions ultres). El secretari general del Museu Jueu de Brussel·les, Norbert Cigé, defensa que és “una qüestió de principi” prohibir la simbologia franquista i nazi, i veu “desafortunat” que molts carrers i places de l'Estat encara duguin noms franquistes.