El TC anul·la la condició del Síndic de Greuges d'autoritat catalana per a la prevenció de la tortura
Els magistrats argumenten que l'Estat va assignar aquesta funció al Defensor del Pueblo en virtut d'un tractat internacional
El Constitucional tomba diversos articles de la llei del Síndic
El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha aprovat per unanimitat una sentència que estima parcialment el recurs presentat pel Defensor del Pueblo contra la Llei catalana que regula la figura del Síndic de Greuges. Entre altres, el TC ha declarat inconstitucionals els preceptes que atribueixen al Síndic competències en matèria de relacions internacionals. En particular, anul·la la condició del Síndic, càrrec que exerceix Rafael Ribó, com a autoritat catalana per a la prevenció de la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumanes o degradants.
En la seva sentència, el TC argumenta que l'Estat té competència exclusiva en matèria de tractats internacionals i considera que alguns articles de la llei del Síndic “envaeixen” aquestes competències.
Els magistrats recorden que en aquest marc competencial “exclusiu” l'Estat va signar un protocol internacional de prevenció de la tortura que assignava la funció de prevenció al Defensor del Pueblo.
L'alt tribunal precisa que el Protocol Facultatiu de la Convenció contra la Tortura ratificat l'any 2006 “crea obligacions internacionals i estableix la responsabilitat internacional de l'Estat”. En la mesura que és “l'únic responsable” del compliment del protocol, els magistrats conclouen que és “només” el govern espanyol qui té competència per designar un òrgan que exerceixi de Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura que estableix el Protocol. Per això, consideren que el Síndic incorre en un “excés competencial” a l'exercir com a “Autoritat Catalana” contra la Tortura a l'empara de Nacions Unides, una designació que, al seu judici, “no és compatible” amb la Constitució espanyola.
Els magistrats recorden que bona part del recurs contra la Llei del Síndic ja va quedar resolt a la sentència de l'Estatut. Ara afegeixen la suspensió de vuit preceptes més que fan referència a l'autoritat per a la prevenció de la tortura. Són els 1.b; 68.1 i 2; 69.2; 71 D; 72.2; 74; 75 i 77.5 c), a més de totes les referència a la “autoritat catalana” que consten al títol VIII i als articles 69.1; 71; 72.1M 73; 76.1; 77.1 i 70.
Entre d'altres aspectes, declara inconstitucional el precepte que atribueix al Síndic facultats com l'accés a dades de les històries clíniques en relació amb denúncies per tortures, ja que estan reservades al Mecanisme Nacional de Prevenció.
En canvi, sí que reconeix al Síndic la seva competència per realitzar entrevistes i requerir l'opinió del metge, mentre que tals funcions “poden entendre's desvinculades de les funcions atribuïdes com a Autoritat Catalana i formar part dels comesos de supervisió del Síndic de Greuges”.
Exclusivitat inconstitucional
En la seva resolució, el Constitucional es remet a les sentències que ja va resoldre després dels recursos contra l'Estatut en les quals confirma que l'exclusivitat concedida al Síndic a Catalunya és contrària a la Constitució perquè impedeix l'actuació del Defensor del Pueblo en relació amb l'Administració catalana.
“La garantia extrajudicial pròpia del Defensor del Pueblo no pot limitar-se en el seu abast a la supervisió de l'Administració central de l'Estat, sinó que ha de comprendre a qualssevol administracions públiques”, va sentenciar aleshores el TC.
En canvi, sí que veu compatible amb la Carta Magna que el Síndic supervisi l'activitat de les administracions locals de Catalunya, però sempre que l'esmentada supervisió no es consideri “exclusiva ni excloent de la supervisió del Defensor del Pueblo”.
