Suport massiu a Santi Vidal

“Tots som el jutge Vidal.” El clam de les 1.500 persones que omplien l'Auditori de Girona va retronar amb força ahir al migdia per tancar l'acte de suport al magistrat que ha estat expulsat durant tres anys de la judicatura per haver redactat un esborrany de constitució catalana en les seves hores lliures. “Tots som igual d'importants i de prescindibles, no sóc màrtir ni líder de res”, responia ell, agraït, després que el president del grup d'El Punt Avui, Joaquim Vidal, li lliurés en un USB els més de 5.000 missatges de suport que el diari i el web Unanovaconstitucio.cat –un fòrum pensat per debatre l'esborrany de carta magna de Vidal que ja ha rebut més de 60.000 visites en tot just un mes– han recopilat en els últims dies.

L'acte, interromput per constants aplaudiments en tots els parlaments, va fer palesa la solidaritat amb Santi Vidal, que va rebre l'escalf de tots els ponents. “Gràcies per la dignitat; no tothom està disposat a fer el sacrifici que tu has fet”, lloava l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont. “És propi de països civilitzats reconèixer els gestos de coratge ciutadà”, constatava el sociòleg Salvador Cardús, membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional, que ho comparava amb el cas de Rosa Parks, l'afroamericana que als anys cinquanta va iniciar la lluita per la igualtat de drets amb un acte de desobediència en un bus. “Defensem un company que pateix per la defensa dels seus ideals”, deia Joan Matamala, director de la Fundació Llibreria Les Voltes de Girona, que feia extensiu el reconeixement a tots els que, “de manera més anònima però no menys dolorosa, han patit la repressió de l'Estat espanyol per raó de les seves idees”. “És una barbaritat, un despropòsit i una depuració política en tota regla”, indicava Xevi Xirgo, director d'El Punt Avui, i hi va afegir que, davant la disjuntiva que el feia triar entre feina i dignitat, Vidal “va decidir que perdria la feina”. “Li han aplicat l'ordeno y mando, i té tot el nostre suport”, concloïa.

El jutge va agrair tots aquests “nivells de solidaritat impagables” i va lamentar que no valgués per a res que en 27 anys de carrera hagi dictat més de 10.000 sentències, totes d'acord amb la Constitució espanyola. “Creia que això era compatible amb el meu desig de voler un estat propi i una constitució millor, però només els règims autoritaris com l'espanyol són incapaços de comprendre-ho”, lamentava, i denunciava així la “indignitat” del poder estatal.