“Els palestins són mà d'obra barata per a Israel”

Hi ha molts problemes per als palestins que treballen a Jerusalem. L'economia palestina està basada en la feina que fa a Israel. Els palestins són els proletaris d'Israel, són mà d'obra barata. Per entrar a treballar al matí, han de fer cues tota la nit als checkpoints [controls fronterers], en condicions infrahumanes, gairebé ni dormen.

Som dones grans. Moltes són filles de persones que van viure l'Holocaust i que volien veure què passava, si hi havia una injustícia la volien denunciar. Passem hores allà.

Perquè tenim un llenguatge diferent, no militarista. En un país netament bel·licista on la dona només té el paper de ser mare i procrear perquè hi hagi més soldats. També ens vam trobar que els homes que volien col·laborar amb nosaltres, també jueus, havien estat soldats, i sempre passava que es barallaven. I per això vam decidir que prou.

Fins al 2001 no hi havia cap problema per passar dels territoris ocupats cap a Israel. Tenia molts amics palestins, de Ramallah, i vaig voler veure què passava. Després es van començar a crear els checkpoints per evitar el pas de palestins a Israel, es van fer lleis...Vam començar a documentar els controls, volíem explicar a la societat israeliana que és una violació dels drets de lliure moviment. Pensàvem que si ho denunciàvem la gent reaccionaria, però no ha estat així. Hem fet documentals, pel·lícules... Cada cop hi ha menys interès. També acompanyem als tribunals, perquè a Israel un palestí és culpable fins que es demostri el contrari. No és un procés jurídic normal. Però paradoxalment nosaltres fem el joc a l'Estat.

Perquè s'adona que hi ha organitzacions humanitàries que hi són..., però nosaltres no hi som 24 hores! És un dilema: ajudar o no ajudar... Hi ha grups que han decidit no actuar per no legitimar el sistema.

Si podem, sí. Com ara en el cas d'un taxista palestí al qual un soldat israelià li va trencar els vidres del cotxe amb un cop de fusell. El soldat li donava ordres, però el palestí no ho va entendre. Després el van acusar de voler-lo atropellar. Per aquest acte li haurien pogut caure 20 anys de presó. El vam acompanyar i vam declarar a favor seu. Vam esperar hores... Expliquem que aquests controls no serveixen per controlar els terroristes, que entren per on volen.

Són unes 50.000 persones. Però el més important és que la majoria de checkpoints no són per entrar a Israel, sinó a dins dels territoris per protegir els colons. El 2014 hi havia 99 llocs de control, 59 a dins dels territoris ocupats, on hi ha més de 100 assentaments jueus. Un altre dels objectius és que els palestins no puguin cultivar les seves terres.

Està molt alimentada. Els atacs són molt esporàdics i es poden controlar. La manera d'evitar-ho és donar esperança. Si la gent no hi té res a perdre...

Hi ha una criminalització de tot allò palestí. Cada dos o tres anys hi ha atacs criminals a la franja de Gaza. Passen uns mesos i ja ningú parla dels més de 2.000 morts, entre els quals 400 nens. A Israel la gent s'hi ha acostumat, és el dret a defensar-nos. Israel hi guanya molt, amb l'ocupació.