Els vaivens del procés a les urnes
Els acords i les divergències dels partits i les entitats sobiranistes han condicionat el suport ciutadà a la independència des que es va iniciar la transició nacional
Podem ha sumat suports al no i al federalisme
L'electorat de
CiU ha virat
a poc a poc cap a
l'independentisme
El suport a la independència ha anat oscil·lant amb els èxits i fracassos de la gestió política i de la societat civil. Els acords polítics han premiat l'opció de l'estat català a les enquestes, els desacords l'han penalitzat i la irrupció de Podem ha coincidit amb un creixement del federalisme i del no a la independència. El desembre de l'any passat, quan els desacords entre CiU, ERC i la CUP posteriors al 9-N enterbolien l'horitzó de l'anomenada transició nacional, l'aval a l'estat independent va caure en picat i es va acostar als nivells previs a la primera manifestació multitudinària de la Diada del 2012.
Una anàlisi comparada de les enquestes del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) des de l'inici del procés indica que els alts i baixos dels partits sobiranistes i de la societat civil han influït decisivament en el suport ciutadà a la independència. La base electoral dels partits sobiranistes també s'ha mogut. ERC ha crescut en els sondejos a costa de CiU, i la CUP s'ha engrossit amb antics votants dels republicans. L'electorat de la federació, mentrestant, s'ha aprimat respecte a les eleccions del novembre del 2012 i ha anat virant progressivament cap a l'independentisme.
L'opció per un estat independent va tocar terra, així, coincidint amb la dura discussió pública que van mantenir les direccions i els entorns de CiU i ERC sobre quina era la millor fórmula electoral per a les plebiscitàries, i que fins i tot es va traslladar dins de l'ANC.
Divergències per la llista
La disputa entre la llista unitària plantejada per Artur Mas i les candidatures paraigua proposades per Oriol Junqueras en les seves conferències respectives va fer caure el suport a l'estat independent fins al 36,2%, un percentatge molt similar al registrat abans de l'esclat sobtat de la manifestació de l'11-S del 2012. El CEO retratava per primer cop que els del no superarien els del sí quan se'ls preguntava específicament per la independència: un 45,3% en contraposició amb un 44,5%. Encara que es tingués en compte el marge d'error del sondeig, l'empat tècnic complicava les aspiracions dels independentistes a les urnes.
El CEO va detectar el suport creixent de Podem des de l'octubre passat i el va incorporar a les enquestes. La preferència dels seus hipotètics electors és que Catalunya sigui un estat dins d'una Espanya federal, i un 80% es decantarien pel no en un referèndum sobre la independència. El partit de Pablo Iglesias s'ha nodrit a Catalunya de ciutadans abstencionistes i de vells votants d'ICV-EUiA i el PSC. La matriu de transvasament de vot no deixa marge per al dubte. Segons l'últim baròmetre, el del febrer, més d'un 29% d'antics votants socialistes i un 20% d'ecosocialistes elegirien ara la formació que capitaneja Gemma Ubasart.
Els màxims suports
El nivell més alt de suport a l'estat català es va produir el novembre del 2013, poc després de l'èxit de la Via Catalana per la independència i mentre els partits negociaven la data i la pregunta de la consulta. En aquell moment, un 54,7% dels catalans haurien votat pel sí en un referèndum, un 22,1% haurien optat pel no, un 15,7% s'haurien abstingut i un 6,3% es mantenien indecisos.
Ara la situació és ben diferent. L'últim baròmetre del CEO va retratar l'increment més alt del no a la independència des de l'inici del procés: un 48% versus un 44,1% del sí quan es planteja una pregunta binària. La tria de l'estat independent com a alternativa preferida continua sent la majoritària, amb un suport del 39,1% dels enquestats, però els federalistes i els autonomistes, plegats, sumen més. En qualsevol cas, l'acord entre CiU, ERC i les entitats sobiranistes del 14 de gener per ajornar les eleccions plebiscitàries al 27-S va provocar un lleu repunt en l'aval de l'estat independent: va passar del 36% del desembre al 39%, tot i que encara és lluny dels nivells dels moments àlgids del procés.
Les convulsions del procés, amb les consegüents mutacions en l'electorat sobiranista, i la batalla de Podem per implantar-se a Catalunya projecten un arc parlamentari que poc té a veure amb l'actual, segons el darrer baròmetre, amb un empat entre CiU (31-32 escons) i ERC (30-31), i els de Pablo Iglesias (16-17) i els d'Albert Rivera (16-17) disputant-se el podi com a tercera força. Els segueixen el PP (13-14), el PSC (11-12) i la CUP (10-11). El creixement del partit de David Fernàndez es produeix per la possible convergència d'exvotants d'altres partits extraparlamentaris, d'ERC i d'ICV-EUiA. Els republicans són, a hores d'ara, el partit que té l'electorat més mobilitzat entre les forces sobiranistes i Ciutadans és el que el té més fidelitzat d'entre els partits contraris a la independència.
Canvis a CiU
El gros de votants que hauria perdut CiU, segons el baròmetre, es decanta pel partit d'Oriol Junqueras (un 14,3%), i hi ha un 9,8% que dubta. A mesura que ha anat avançant el procés, no obstant això, el votant nacionalista ha abraçat progressivament l'independentisme. El febrer del 2012 –quan era impossible albirar el creixement global del sobiranisme i faltaven dies perquè el congrés de CDC apostés per l'estat propi– tan sols el 55% del seu electorat assegurava que votaria sí en un referèndum. El febrer d'enguany, ho faria un 78%. La federació només conserva un petit reducte de federalistes.