El preu de la transparència
El govern estima en 5 milions d'euros el cost inicial mínim per complir la nova llei
L'accés a la informació pública ha de ser operatiu al juny
El Parlament estudia com fer visible què vota cada diputat
El diputat tindrà una fitxa amb informació del que cobra i vota
Una campanya publicitària, al juny, informarà d'aquest nou dret
Què cobra el diputat X en concepte de dietes? Va votar a favor o en contra o es va abstenir en el debat de la llei que prohibeix les curses de toros? Forma part d'algun consell d'administració? Amb qui es va reunir divendres passat per tractar de la llei de l'impost sobre els habitatges buits?
Donar resposta a totes aquestes preguntes és un dels objectius, entre molts altres, de la llei de transparència que el Parlament va aprovar el desembre passat i que ha d'entrar en vigor al juny. Això obliga els responsables d'institucions com el Parlament, la Generalitat, diputacions i consells comarcals a enllestir en el període de dos mesos les eines necessàries perquè el ciutadà percebi d'una manera més propera i honesta la gestió dels afers públics.
L'utillatge bàsic que proposa la llei ha d'estar format, a grans trets, per un portal de la transparència, un codi de bona conducta per alts càrrecs i diputats, un registre de lobbies, i una comissió de garanties que vetlli perquè el ciutadà rebi la informació que reclama. Aquest òrgan format per cinc membres és la primera prioritat de la llei, ja que obliga el Parlament a nomenar-los en un termini màxim de quatre mesos, això és aquest mes d'abril. I tot aquest engranatge ha d'estar operatiu al juny.
La Generalitat treballa en un pla estratègic que ha d'incloure un calendari d'adaptació i el pressupost. El document es presentarà al maig i els primers càlculs estimen en cinc milions com a mínim el cost inicial per desenvolupar la llei. Una despesa que inclou, segons va explicar Xavier Bernadí, director de l'Oficina per al Desenvolupament de l'Autogovern, un pla de suport econòmic als ajuntaments, un pla de formació per a alts càrrecs, el desenvolupament d'eines tecnològiques que han de dissenyar els portals de transparència –la finestra digital d'accés a la informació– i les retribucions als cinc membres, més el personal necessari, que formaran la comissió de garanties que ha de vetllar pel compliment de la llei. Tot i que la Generalitat ja disposa d'aquesta eina, s'haurà de redissenyar amb la incorporació de les dades noves que determina la llei. El compromís del govern és “ferm” per complir la llei, explica Bernadí, que també destaca la “complexitat” per tenir-ho tot a punt a final de juny. En aquest sentit, entre els mesos de maig i juny el govern iniciarà una campanya institucional als mitjans de comunicació per donar a conèixer aquest nou dret d'accés a la informació pública de què disposen els ciutadans des que la llei va ser aprovada a finals de desembre.
El Parlament és la segona institució que té més volum de feina per tal de complir la llei. Els membres de la mesa del Parlament s'han trobat tres cops per analitzar els canvis als quals estan obligats per llei. Hores d'ara disposen d'un primer informe elaborat pels serveis jurídics per tal de reformar el reglament de la cambra i adaptar-lo a la nova normativa. Un segon front de treball és la confecció del portal de transparència, al qual es podrà accedir des de la pàgina web del Parlament. Des d'aquesta finestra digital es podrà accedir als salaris i remuneracions que rep tot el personal laboral de la cambra catalana, contractes i convenis, normes aprovades, i pressupost, entre altres apartats. L'objectiu és que el ciutadà pugui accedir a tota aquesta informació d'una manera molt més “senzilla i clara” de com ho fa actualment, assenyala una font parlamentària.
El retrat del diputat
També es preveu oferir informació de cada diputat, des del salari fins a dietes que rep cada parlamentari, així com una declaració de béns i patrimoni que s'haurà d'anar actualitzat i l'agenda amb actes i reunions de feina. També es preveu que la fitxa del diputat inclogui el sentit de vot de cada parlamentari en cada una de les votacions que es porten a terme a la cambra. Per fer-ho possible, abans caldrà implantar un nou sistema de votació a l'hemicicle que permeti registrar la persona que efectua el vot. De moment la mesa estudia quins mecanismes hi ha per fer-ho possible i que a més a més siguin barats. L'objectiu és poder implantar un nou sistema en un termini curt de temps però tot dependrà de les necessitats d'espai i temps que requereixi la implantació d'aquesta mesura als seients dels diputats.
El Parlament també treballa en la confecció de dues eines més: el codi de bona conducta per a alts càrrecs i diputats i un registre de grups d'interès que faciliti informació d'aquelles persones i organitzacions que tenen contacte i trobades amb càrrecs públics per a l'elaboració de lleis, com és el cas del Parlament. La feina es basa ara en l'estudi i la comparació dels diferents models de manuals amb què treballen altres institucions. El Parlament Europeu, en aquest sentit, és una referència.
Els arxivers, amatents a la llei
Un dels gremis que mantenen una actitud amatent al desenvolupament de la llei, tal com ja havien fet durant la redacció, és el que formen els arxivers i els gestors de documents. Un d'aquests professionals formarà part de la comissió de garanties que vetllarà pel compliment de la norma, però des del primer moment ja han alertat que perquè funcioni cal que s'incorporin els mecanismes de gestió de documents amb què el sector treballa des de fa anys. “La informació s'ha de disposar d'una manera útil i jeràrquica per tal que el ciutadà la trobi amb facilitat”, recorda el vicepresident de l'Associació d'Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya, Vicenç Ruiz. Aquest arxiver és del parer que el treball que es porta a terme fins ara s'ancora massa en l'àmbit jurídic. “Ens hi juguem la credibilitat”, assenyala Ruiz, per a qui és molt important posar les eines necessàries perquè el ciutadà accedeixi a la informació. En cas contrari, creu que es desplegarà la llei de transparència sobre un “buit”. Ruiz reclama un treball coordinat entre diferents òrgans com ara la nova comissió de garanties i les que ja treballen en la gestió de documents com ara la Comissió Nacional d'Accés, Avaluació i Tria Documental i l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades que garanteixi la qualitat de la informació.
