Nou, la xifra màgica
BANYOLES · CiU treballa per aconseguir la majoria absoluta perquè entreveu que, si no és així, la resta de partits tenen prou punts en comú per pactar una coalició que aparti la federació nacionalista del govern
Des dels àmbits de CiU de Banyoles ja fa dies que fan córrer que els és indispensable aconseguir una altra vegada la majoria absoluta. “Si no, ens veiem a l'oposició”, comentava la setmana passada un destacat militant de CDC. En aquest mandat, la federació nacionalista, amb nou regidors i amb Miquel Noguer d'alcalde, ha pogut governar en solitari (tot i que no li calia per tenir majoria absoluta, en el govern hi va incloure el representant del PSC, que al cap de poc es va donar de baixa del partit i va quedar com a regidor no adscrit). El toc d'alerta de CiU potser és una estratègia, més que una convicció, però el cert és que no resultaria inversemblant una coalició de la resta de partits que ara tenen representants al ple, en cas que això els permetés governar.
Quan falten poques jornades perquè es tanqui el període per presentar les candidatures –i donant per descomptat que es confirmarà que el PSC no hi concorrerà–, les opcions dels banyolins a l'hora de votar són: CiU, Junts per Banyoles - ERC, la CUP, ICV i el PP, igual que quatre anys enrere, llevat dels socialistes. I amb els mateixos caps de llista, a excepció dels republicans, que hi tenen Roser Masgrau, amb tota seguretat, l'alcaldable menys coneguda pels ciutadans. Tots han estat proclamats oficialment, menys el convergent Miquel Noguer. CDC ja ho ha fet, però falta que els socis d'UDC ho confirmin.
El POUM i el Bé comunal
Un dels reptes a curt termini que té plantejat la ciutat, i que forçosament hauria de sortir a debat durant la campanya, és el nou pla general (POUM), que ja va ser protagonista en les eleccions de fa quatre anys. Durant aquest mandat s'hi ha estat treballant i ja es disposa d'una proposta inicial -l'avanç del pla- que no ha aconseguit un consens ampli, més aviat al contrari. Mentre que CiU sosté que és una bona base per anar perfilant el pla definitiu, Junts per Banyoles lamenta que no s'hi noti una visió de ciutat a llarg termini, entre altres mancances. ICV i la CUP, per la seva banda, posen l'accent en aspectes com la manca de previsió de pisos socials o la necessitat que el procés de redacció del POUM sigui més participatiu. En qualsevol cas, el nou pla general hauria d'estar aprovat de manera definitiva al llarg dels pròxims quatre anys.
Per les discussions que hi ha hagut en els plens d'aquest mandat i les primers declaracions preelectorals, s'entreveu que d'aquí al 24 de maig els banyolins sentiran molt a parlar del bé comunal. Els ciutadans són els propietaris de l'estany, que té un ús públic però també un ús privat. Fer compatibles els dos usos ha estat motiu de controvèrsia, arran de l'allargament de la concessió a l'influent Club Natació Banyoles (la major part de les famílies de la ciutat en són sòcies), molt criticat per tota l'oposició.
Finances, Creu Roja i Boli Blau
El millor argument que té CiU per revalidar els resultats del 2011 és, sens dubte, la gestió econòmica Superat un pla d'ajustament –que es va acabar abans d'hora–, l'equip de Miquel Noguer ha anat aconseguint superàvits any rere any i rebaixar el deute en poc més del 50 %, sense haver apujat impostos.
Per contra, serà inevitable que aflorin els polèmics casos, vinculats entre ells, de Creu Roja i del Boli Blau. El primer fa referència a la imputació per presumptes abusos sexuals a menors de l'expresident de Creu Roja de la comarca. L'oposició ha acusat l'equip de govern de no haver intervingut quan calia. El judici començarà precisament durant la campanya electoral. El segon es refereix a la pèrdua del lloc de treball de la monitora que treballava en aquell espai socioeducatiu. Diversos sectors ho atribueixen al fet que la noia va ser de les persones que van destapar el presumpte delicte de l'expresident de Creu Roja. Fins i tot hi ha hagut manifestacions i accions en el ple municipal per denunciar-ho. La monitora va portar el cas als jutjats perquè considerava nul el seu acomiadament, però el tribunal no li ha donat la raó. Ara hi ha interposat un recurs.