“Després del 9-N hauríem hagut de pressionar més”

Hi ha hagut molts factors. La Plataforma pel Dret a Decidir va normalitzar aquest dret en la vida política, perquè no en parlava ningú abans del 2006. Després va sortir la coordinadora per les consultes, i per si algú tenia dubtes, la sentència del TC demostrava que era impossible entendre's amb l'Estat. La seva política hi ha ajudat moltíssim, amb una constant recentralització contra els interessos de Catalunya. L'ANC és un conjunt de voluntats i gent que havíem estat treballant, i que ha donat fruit en un terreny molt adobat.

Han estat un gran camí d'èxit, ja que hem passat de ser una regió d'Espanya a estar a la cua per ser el proper estat d'Europa. L'avenç fet com a país és extraordinari, igual que la capacitat de mobilització demostrada, la tenacitat i sobretot la manera de fer les coses... Perquè és molt important el què, però també com ho hem fet! Hem demostrat que la via catalana cap a la independència és possible, perquè l'estem a punt de fer realitat. I hem viscut els moments àlgids amb les tres Diades, i el 9 de novembre. Mirat en perspectiva, fa tres anys això era del tot impossible, i ara és una realitat que es concretarà el 27-S.

És veritat que després del 9-N hauríem hagut de pressionar més els partits. Potser en aquell moment ens vam relaxar perquè vam pensar que ja havíem fet la feina, ja que la societat civil, amb l'Ara és l'hora, va ser la que va portar la campanya realment, molt més que els partits. Vist l'èxit esclatant del 9-N vam dir que tocava que ells es posessin d'acord, i potser no hauríem hagut de deixar fer. Hauríem hagut d'estar més amatents.

Si tenim el Palau Sant Jordi ple el 24 d'abril! Desinflament cap ni un, però no podem estar contínuament mobilitzats i en tensió, això no hi ha cap poble que ho aguanti. Ens mobilitzem quan toca, i ara ho tornarem a fer, per les eleccions municipals i pel 27-S. Estem latents però estem treballant. Tots els processos tenen els seus moments àlgids i els seus parèntesis mentre es preparen altres accions.

El voten primer els socis i després el secretariat, així que no sabem qui ho acabarà sent, ells tindran l'última paraula. Intentarem que hi hagi una candidatura de consens entre les persones que es queden, que són moltes i molt vàlides, i els nous que entrin. I ja ho presentarem quan toqui, tenim fins al maig.

Tenim gent tan extraordinària i que treballa tan bé al territori, que el que ha de fer és escoltar-la. Hi ha molta imaginació, molta il·lusió i cultura de l'esforç. La força de l'ANC és la del territori, el nou president ha de saber escoltar la gent. A mi m'ha ajudat.

No necessàriament. El més important és que ha de ser algú acceptat per la majoria del secretariat. Quan vaig ser triada presidenta no em coneixia ningú.

Plego com a presidenta, però continuo a l'ANC, i em posaré a disposició del nou secretariat per fer el que creguin convenient. La meva proposta és continuar fent territori i anar a actes si m'hi conviden. Ara és prioritari explicar els beneficis de la independència a tothom.

Per mi és un tema tancat: vam donar suport a l'acord del 14 de gener perquè vam dir que donaríem suport al que decidissin. El full de ruta preacordat, a què s'han sumat altres entitats, per mi deixa molt clar que aquesta possibilitat és pràcticament remota, està tancada. Però això ho ha de decidir l'assemblea.

Ja que coincideix amb la campanya, m'agradaria que es visualitzés i fos un acte més conjunt, en què tinguessin un paper les candidatures. Farem la proposta i la presentarem, amb quatre idees bàsiques que haurà d'assumir el nou secretariat. Fins ara no n'hem parlat mai amb els partits, ells sempre hi han estat d'acord i han entès que era la nostra prerrogativa. Però aquest any és diferent i l'acte també ho hauria de ser.