“El 9-N deslegitima Espanya definitivament”

Sí, clar. Em molesta molt la gent que vol treure importància al 9-N, que serà el punt fonamental del procés. Vaig pensar que entre el 12 de desembre i el 9 de novembre és un període tancat i hi ha prou històries dins. També volia aprofitar per fer aquest exercici de narrativa política, d'explicar les interioritats de la política catalana.

Al final no. Arribem al 9-N perquè no es va poder fer el que l'acord deia. Si no hi arriba a haver el trencament de la cimera de Pedralbes segurament no hi ha 9-N.

Va tenir-hi molt a veure. La tesi de CiU era que el que s'havia de fer era un referèndum que servís legalment a efectes internacionals i, que si no es podia fer el 9-N en condicions, el que s'havia de fer era anar a plebiscitàries. No comptaven fer el 9-N com es va acabar fent. I ERC arriba un moment que en desconfia tant que decideix que el que s'ha de fer són unes eleccions, guanyar-les i proclamar la independència. Tampoc volien el 9-N. Són les circumstàncies les que acaben fent que passi i, sobretot, la voluntat popular. La clau són els voluntaris.

Sí, clarament.

L'Estat es va espantar molt perquè no estava acostumat a aquest tipus de coses. Va a remolc tot el temps. No entén en quina posició s'ha de situar i comet errors molt greus. La seva tesi és que els catalans no serem capaços de fer-ho i que ens barallarem. I es posa tant content després de Pedralbes que s'oblida que la pilota està en joc. Les dues setmanes que passen són les que fan possible el 9-N.

La CUP té dos elements: un, veu que malgrat que el format ha canviat, creu que hi ha un moviment popular que s'ha d'expressar. Això, curiosament, ho entén la CUP i Mas, no sé si ho entén Convergència. I, segon, després de Pedralbes els partits comencen mentides i la CUP fa una cosa impressionant: es planta a la plaça Sant Jaume i ho explica tot, amb pèls i detalls.

No vaig dubtar mai que el 9-N es votaria i que seria un gran èxit. No sabies que s'arribaria a 2,3 milions, però que el país tenia ganes de fer un gest de sobirania estava clar.

Molta. El mite que l'Estat posa en circulació és que això no interessa a ningú. I interessa a tothom. Políticament, la batalla internacional és la victòria més gran que s'ha aconseguit.

És normal que la gent estigui molt decebuda. Després del 9-N entrem en una època en què la gestió política és desastrosa i encara hi estem. Però això no treu el valor important al 9-N. Té un enorme valor internacional, que és que deslegitima Espanya definitivament. Tots els països del món i, sobretot els europeus, veuen que Espanya és incapaç d'aplicar les seves lleis a Catalunya i, per tant, que és incapaç d'aportar estabilitat a Europa. I el valor d'això continua viu. Europa ja sap que Espanya ja no pot jugar i que Catalunya és capaç d'aportar estabilitat. El 9-N és el gran canvi.

Tothom va cometre errors. L'important és que malgrat els errors vam saber guanyar d'una manera en què no hi va haver perdedors. El 9-N va ser una victòria de tothom. I això és el que hem d'aprendre. Fins i tot en les situacions més difícils és possible guanyar i fer-ho tots.

El procés fins ara ha estat això: el país arrossegant la classe política. I és el que a mi em fa estar més confiat. Hi ha dues coses: una és que el país contínua allà mateix i, l'altra, és que Espanya no fa res. Jo no sé com acabarem però la independència l'aprovarem segur, perquè això no té marxa enrere. L'única preocupació som nosaltres mateixos. No hi ha res que pugui parar-nos excepte nosaltres mateixos.