La Llei electoral arribarà al primer ple del maig sense un acord sobre el sistema
El text té l'oposició de PSC, PP i Ciutadans
CiU, ERC i ICV-EUiA confien que el tràmit parlamentari obligarà els partits a arribar a un acord pel model electoral
La ponència de la Llei electoral ja s'ha tancat. Els grups han donat per acabades les negociacions i la Mesa del Parlament rebrà el text dimarts, per tal que el ple faci el debat a la totalitat en la primera sessió del mes de maig. El text que surt de la ponència, però, no conté el títol del sistema electoral, donat que els partits no han arribat a tancar cap acord al respecte. CiU, ERC i ICV-EUiA esperen que en el tràmit parlamentari fins a la votació definitiva, els grups puguin presentar el seu model com a esmena i es vegin forçats a negociar i acordar un sistema de consens. PSC, PPC i C's denuncien aquesta estratègia, s'han mostrat en contra i no donen suport a una llei sense un nou sistema.
A falta d'una reunió tècnica dimarts vinent, la ponència ha acabat aquest divendres després de mesos de reunions. Amb aquest pas, l'articulat de la Llei passa al ple per a que es faci el debat a la totalitat, el posterior tràmit en comissió i la votació definitiva de nou al ple.
Les reunions de la ponència, però, ha acabat amb els grups clarament dividits en dos blocs. D'una banda, CiU, ERC i ICV-EUiA, que han estat partidaris de portar a ple el projecte de llei amb els acords als que s'ha pogut arribar i mantenint buit el títol del sistema electoral per tal que cada partit presenti el seu model en forma d'esmena, confiant així que el calendari del tràmit parlamentari acabi forçant un acord sobre el model electoral que aconsegueixi els 90 diputats necessaris per ser aprovada aquesta norma.
De l'altra, hi ha el grup del PSC, el PPC i C's, que no entenen com s'està plantejant tramitar un projecte de llei electoral sense ni tan sols una proposta inicial de sistema electoral, part nuclear de la norma. Aquests tres partits consideren que l'estratègia impulsada per CiU, ERC i ICV-EUiA no és adequada i que no aborda el que realment provocaria un canvi en el model. La CUP no s'hi ha pronunciat al respecte, donat que ha assistit pocs dies a la reunió i aquest divendres tampoc hi ha participat.
Les valoracions
Amb aquest panorama en la ponència, les declaracions dels partits a la sortida han estat, com era previsible, enfrontades, cosa que dificulta que el consens al voltant d'aquesta llei reculli els dos terços (90 diputats) necessaris per ser aprovada.
CiU s'ha mostrat “satisfeta” amb el resultat de la ponència electoral, que segons el diputat Lluís Corominas, ha donat lloc a un text que incorpora “mesures innovadores” en termes de transparència democràtica, així com de reforç de l'autogovern gràcies a la creació de la Sindicatura Electoral de Catalunya. Corominas considera que el text legislatiu preacordat ha permès modernitzar la llei electoral adaptant-la al segle XXI.
Justament per això, Corominas ha fet una crida a aconseguir el consens en torn al sistema electoral, una qüestió que ha quedat reservada al tràmit d'esmenes. “Espero que els partits que no han fet passos de cara al consens, els més reticents a tirar endavant la llei electoral, es vegin obligats -per la pressió de la resta d'articles de la llei- a trobar consensos”, ha declarat en acabar la darrera reunió de la ponència. Amb tot, el diputat de CiU s'ha mostrat “convençut” que la llei podrà aprovar-se abans que s'esgoti la legislatura: “amb la mateixa esperança que hem arribat fins aquí, esperem que abans d'acabar la legislatura hi hagi consens sobre el sistema electoral”.
S'ha pronunciat en la mateixa línia Roger Torrent, d'ERC, que ha emplaçat els grups a “deixar les calculadores i interessos partidistes de banda” per ser “generosos i oberts de mires” davant de la “oportunitat històrica” de donar llum verda “en els propers mesos” a la llei electoral catalana. “Creiem que portant la llei al ple podem avançar. Les esmenes posaran negre sobre blanc sobre les opinions de cada grup. Estem convençuts que podrem transaccionar un sistema electoral que ens satisfaci a la majoria i, així, poder sumar 90 diputats”, ha assegurat.
Torrent s'ha mostrat “satisfet” de l'articulat actual de la llei, que creu que iguala Catalunya “a les millors democràcies d'Europa” amb aspectes “novedosos” pel que fa a foment de la participació, retiment de comptes dels representants o transparència del procés electoral.
Per ICV-EUiA, el text és “el de més qualitat democràtica de tot l'Estat” i “innovador” perquè “s'atreveix a fer canvis”. El diputat Jaume Bosch ha explicat que, després que s'hagi clos la ponència, “s'obre una nova etapa”, la del tràmit parlamentari. En aquest procés, treballaran per “convèncer” socialistes, populars i C's que l'esborrany incorpora punts clau, i a la vegada a CiU i ERC que una llei electoral sense sistema electoral coixeja.
En aquest sentit, Bosch ha assegurat que “l'únic sistema que podria fer consens el que ha proposat ICV-EUiA, que és l'holandès, ja que compleix les condicions marcades per l'Estatut: ser proporcional i respectar el territori”.
Crítiques del PSC, PPC i C's
Molt menys optimista ha estat el diputat socialista David Pérez, que ha destacat que l'esborrany de text legislatiu no inclou cap proposta concreta de sistema electoral, un punt “fonamental” a tenor del PSC, que el veu “una línia vermella” en la negociació.
“A la primera reunió ja vam dir que no donaríem suport a una llei electoral que no millorés el sistema electoral que ara tenim. A hores d'ara tenim el capítol del sistema electoral en blanc. Per què no ens hem posat d'acord? Perquè no se n'ha parlat ni un sol minut”, ha explicat als periodistes en una atenció als passadissos del Parlament.
El PP també ha advertit que “difícilment” avalarà l'esborrany resultant de la ponència electoral i inclús, segons ha explicat el diputat Santi Rodríguez, avalua la possibilitat de presentar una esmena a la totalitat al text. Segons Rodríguez, “no estan en condicions” de donar suport a una llei que no aborda el sistema electoral. “Deixar el sistema electoral per la fase d'esmenes complica el calendari i les negociacions per arribar a un acord”, ha afegit.
El parlamentari popular ha apuntat que alguns elements del debat electoral -com ara la creació de la Sindicatura Electoral catalana o “l'afany” pel cens electoral- els fa “intuir” que hi ha “altres interessos” més enllà de la definició de la pròpia llei electoral. “S'ha preferit deixar el debat del sistema electoral pel tràmit ordinari, que serà comprimit, i la llei serà d'aplicació immediata”, ha apuntat.
C's ja ha anunciat que presentarà una esmena a la totalitat al text perquè no conceben una llei electoral sense un sistema que “millori sensiblement el principi que tots els vots dels catalans valguin el mateix”. “Els vots valen tres vegades més en determinades parts de Catalunya que en d'altres”, ha exemplificat Carlos Carrizosa. El diputat ha considerat que la ponència “s'ha tancat en fals” per les “presses” de CiU i ERC, amb l'ajuda d'ICV-EUiA.
La part que sí s'ha negociat
Sense sistema electoral, el text que surt de la ponència aborda la resta de la llei, que inclou l'administració electoral, les incompatibilitats, la gestió dels comicis i tot allò relatiu a la despesa d'unes eleccions. Aquesta, de fet, és la part que setmana darrere setmana els partits han anat negociant, acordant i explicant. Tots, a més, coincideixen en que suposa un avenç en la “democratització” d'aquesta norma, una posada al dia i una “actualització” necessària.
A grans trets, les novetats més destacades passen per la creació d'una Sindicatura Electoral que controlarà tota l'administració electoral i, per tant, es deixarà de dependre de la Junta Electoral Central. Aquest òrgan estarà composat per tres magistrats del TSJC i tres acadèmics escollits pel Parlament, amb un president que haurà de ser escollit d'entre els jutges i tindrà vot de qualitat.
El text proposat per a la nova llei també considera incompatible ser diputat al Parlament i senador, cosa que ara està permesa i aprofita, per exemple, Alícia Sánchez-Camacho (PPC). I, igualment, no es podrà ser electe per una circumscripció en la que no s'està censat. Un cop siguin ja membres del Parlament, aquells diputats que tinguin una feina o tasca retribuïda fora de la cambra ho podran compaginar però amb una reducció del seu sou com a parlamentari.
Entrant en matèria més tècnica, el projecte de llei preveu una única tramesa postal amb un sol sobre per a cada elector que inclogui totes les paperetes i propaganda dels partits. Igualment, es permet el vot anticipat, que farà viable votar presencialment a cada ajuntament durant la darrera setmana de la campanya electoral. A més, es preveu la possibilitat d'utilitzar “urnes mòbils” que facilitin la participació de gent amb dificultats de mobilitat i es contempla el vot electrònic sempre que l'Agència de Protecció de Dades pugui garantir el secret del vot.
Pel que fa al paper dels mitjans de comunicació durant la campanya, el projecte de llei reforma els blocs informatius, prioritzant l'interès informatiu al minutatge que fins ara marca l'ordre i el temps dedicats a cada partit en les televisions i ràdios públiques. Amb tot, el criteri de proporcionalitat amb el pes obtingut en les darreres eleccions i el seguiment del minutatge se seguirà tenint en compte. El text, però, deixa ara en mans de la Sindicatura Electoral, el CAC i el Consell de la Informació el control dels mitjans en campanya, en lloc de la Junta Electoral que ho ha fet fins ara. La nova llei, però, preveu també que la Sindicatura tingui capacitat de control i sanció tant pels mitjans públics com per als privats.
Per la seva part, els partits tindran prohibit obligar als mitjans a prendre imatges dels actes electorals de la campanya només d'un senyal realitzat pels serveis de comunicació de la formació, garantint així que les televisions podran prendre les seves pròpies imatges sempre.