El somni d'un país, en DVD

Història viva de Catalunya

El vídeo repassa en 55 minuts la vida quotidiana a la Catalunya del 1914 –i especialment a la Barcelona d'aquest any– i contextualitza el moment en què es va gestar la Mancomunitat, a cavall dels segles XIX i XX, quan el moviment polític catalanista va trencar, amb la Lliga Regionalista, el vell sistema bipartidista de liberals i conservadors.

El catedràtic d'història contemporània de la Universitat de Barcelona i un dels protagonistes de la peça, Albert Balcells, explica a El Punt Avui que va ser “una organització de base municipalista modesta que va rebre el consens entre la dreta i l'esquerra catalanistes, al qual es van afegir la majoria dels polítics dels dos partits monàrquics espanyols”, assenyala. Les seves limitacions, però, no van esdevenir cap obstacle per “posar en relleu que Catalunya era capaç de modernitzar-se al marge de l'Estat”, comenta l'historiador. Fruit d'aquesta iniciativa, que va dissenyar un projecte nacional ambiciós, es van crear institucions que avui continuen existint “malgrat haver passat per dues dictadures anticatalanes”, hi afegeix Balcells. És el cas de l'Institut d'Estudis Catalans, l'Institut del Teatre, l'Escola Industrial i algunes de les biblioteques populars catalanes, la primera de les quals es va construir a Valls, la capital de l'Alt Camp, el 1918. A més, en poc més de deu anys, la Mancomunitat va crear una xarxa de carreteres, de telèfons i d'escoles arreu del territori totalment necessària per desenvolupar una estratègia “possibilista i graduada” que, segons Balcells, “pretenia assolir l'autonomia política a través de la descentralització administrativa”. No obstant això, aquest camí “va quedar frustrat per la intransigència centralista”, sosté, ja que el 1924 el cop d'estat del general Primo de Rivera va aniquilar per complet les aspiracions nacionals i modernitzadores del país.

Paral·lelismes amb l'actualitat

Una altra de les cares del documental, Agustí Colomines, també catedràtic d'història contemporània de la UB, afirma a aquest diari que fa cent anys “encara no existia l'actual anhel independentista català”, però sí que n'existia un de “nacionalista”, és a dir, la voluntat de mantenir la identitat contra totes les “maltempsades” de l'Estat espanyol, “igual que succeeix avui dia”. Segons ell, “passat el que hem passat, ha arribat l'hora de canviar el sistema i fer una aposta diferent”. A més, l'historiador opina que tant la creació de la Mancomunitat com l'actual etapa de transició nacional catalana tenen una certa semblança. Ho justifica assenyalant que han estat “autèntiques reaccions polítiques i socials” que s'enclaven en contextos crítics en què el factor determinant ha estat la necessitat de plantejar una nova manera de viure –“el primer dels quals amb molta més transcendència que el segon”, hi afegeix.

De la realitat a la pantalla

Reflectir en poc menys d'una hora la història de la Mancomunitat “no és una tasca fàcil per la magnitud de qüestions que abraça”. Així ho pensa el periodista i guionista Enric Canals, director d'Òptim TV, una productora que, tot i crear-se ara fa nou anys, ja té la mà trencada a elaborar documentals de contingut històric i investigació periodística com ara Pujol/Catalunya. El consell de guerra, Vides al Paral·lel i Barcelona 1962. La sombra de los Creix. Així, en poc menys de cinc mesos, es van enregistrar unes sis hores aproximades d'entrevistes, mentre una quinzena d'operadors de càmera, guionistes, realitzadors i tècnics s'encarregaven de fer un producte televisiu “atractiu i entenedor”, tal com el defineix Canals. Finalment, l'abril passat, el vídeo es va emetre a TV3 i va liderar el prime time d'una sola nit amb un 13,6% de quota de pantalla i 457.000 espectadors, i es va imposar –en l'àmbit autonòmic– a programes com ara Salvados, de La Sexta, i Viajando con Chester, emès a Cuatro.

Prat de la Riba, dramatitzat

Més enllà de participar en obres de teatre a Badalona, ciutat on va néixer, i fer papers d'extra en algunes produccions televisives com ara Olor de colònia, mai abans s'havia posat a la pell de personatges coneguts a través de la televisió. Tot i això, Pere Martínez, l'exempleat de banca prejubilat que emula Enric Prat de la Riba a Somiar un país, construir un somni, va ser l'escollit per representar-lo perquè “l'imitava totalment”, subratlla Canals. El rodatge es va fer, en un sol dia, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i al Col·legi Oficial de Químics de Catalunya. “Vaig improvisar en la majoria de les seqüències que apareixen i, després que em tenyissin el cabell i el bigoti, gairebé no se'm reconeixia”, argumenta. Per ell, una de les dificultats d'introduir-se en el personatge va ser el fet d'haver-se de col·locar les ulleres que utilitzava el president: “No tenen cap tipus de muntura per subjectar-les amb les orelles i aleshores em relliscaven. Vam haver de repetir alguna gravació per això”, conclou.