Política

El flagell del sobiranisme

El català Jorge Fernández Díaz és el ministre més incisiu del govern de Mariano Rajoy en l'ofensiva contra el procés

El conflicte que ha obert arran de la desarticulació d'una presumpta cèl·lula gihadista és l'últim d'una llarga llista de topades amb la Generalitat

La filtració d'informes ha estat una constant del seu mandat

El ministreva iniciar
la tardor del 2013 la seva particular croada contra
el procés sobiranista
Artur Mas,els Pujol i Xavier Trias han estat objecte d'informes manipulats

La desarticulació, el dia 9 d'aquest mes, d'una presumpta cèl·lula gihadista preparada per atemptar a Barcelona ha donat peu a l'enèsim episodi de tensió i enfrontament entre els governs espanyol i català. De nou, amb el ministre de l'Interior com a protagonista. Poques hores després de les onze detencions, i quan els escorcolls en algunes localitats com Terrassa encara estaven en marxa a càrrec dels Mossos d'Esquadra, Jorge Fernández Díaz no s'ho va pensar dos cops i va aprofitar una entrevista a Catalunya Ràdio per llançar greus acusacions contra Nous Catalans, una fundació vinculada a CDC, a la qual va acusar d'entorpir la lluita contra aquesta nova forma de terrorisme global. “Fer proselitisme de la independència entre determinats col·lectius no és prudent ni recomanable”, va assegurar el ministre en una intervenció en què va barrejar islamisme i gihadisme i en què es va referir a l'expulsió de Noureddine Ziani, un antic col·laborador d'aquesta fundació, a qui el Centro Nacional de Inteligencia (CNI) considera un espia dels serveis secrets del Marroc que amenaçava la seguretat nacional, com una prova evident del funcionament irregular d'aquesta fundació. Acusat d'irresponsable per diversos membres del govern català, i acusat pel conseller d'Interior, Ramon Espadaler, de negar-se a compartir informació procedent dels serveis secrets d'altres països europeus amb els Mossos d'Esquadra, Fernández Díaz no només ha mantingut el seu discurs sense variar ni una coma, sinó que ho ha fet amb el suport de diversos membres del seu executiu i ha convertit un èxit policial en un nou motiu de tensió política en un terreny, el de la seguretat, absolutament sensible.

“Fernández Díaz no és una persona amb gaire tirada a les alegries verbals.” La frase, pronunciada en l'inici d'aquesta última polèmica pel titular de la cartera d'Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, ajuda a dibuixar el perfil de l'únic ministre català de l'executiu de Mariano Rajoy. Un polític que no tendeix a fer grans declaracions, però que en la legislatura actual s'ha guanyat a pols l'etiqueta de flagell del sobiranisme encapçalant, des del seu departament, la guerra bruta contra un procés que, segons va arribar a afirmar a principis de l'any passat, havia amargat les festes nadalenques “a moltes famílies catalanes”.

Informes policials fantasma i
filtracions interessades i manifestament falses en algun dels casos han estat a l'ordre del dia en la guerra bruta que va iniciar en plena campanya per les eleccions catalanes del 2012. Una mena de missió que aquest devot de la religió catòlica sembla que s'ha encomanat a ell mateix en el tram final d'una trajectòria política que va començar fa gairebé quaranta anys i que l'ha portat a ocupar –primer per Unió de Centre Democràtic i després per Aliança Popular, embrió de l'actual Partit Popular– tots els càrrecs possibles de la funció pública, des de regidor fins a governador civil, passant per secretari d'Estat i vicepresident de la mesa del Congrés dels Diputats.

La UDEF, en primera plana

Nascut a Valladolid el 1950, però criat des de petit a Catalunya, no costa descobrir la mà de Jorge Fernández Díaz al darrere de les maniobres que han tret la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals de la Policía Nacional (UDEF) de l'anonimat. Un informe sense signatura ni segell, presumptament sorgit d'aquest departament, va ser la font que va alimentar portades i
titulars d'El Mundo i altres rotatius de signe unionista a partir del 16 de novembre del 2012, en el tram final de la campanya de les
últimes eleccions catalanes.

La publicació d'aquell suposat informe, que acusava Artur Mas de tenir comptes a Suïssa i d'haver fet negocis obscurs amb membres de la família Pujol, va marcar l'inici del que després s'ha donat a conèixer com la guerra bruta contra el procés, i que ha tingut en l'actual ministre de l'Interior el seu últim responsable. Mesos després, el 12 de març, el banc suís Lombard Odier negava totalment el contingut d'un informe que, segons es va saber després, estava elaborat d'acord amb material recollit d'internet i, probablement, amb el contingut de la conversa que la presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, havia mantingut amb María Victoria Álvarez al restaurant La Camarga el juliol del 2010. Dos anys i mig després de la publicació d'aquell document, que destacats membres del govern espanyol van donar com a vàlid i van brandar contra CiU i el procés català, ningú n'ha assumit l'autoria. I tampoc s'han depurat responsabilitats a cap nivell. Ans al contrari, l'unionisme encara apel·la a aquell primer informe ple de vaguetats i imprecisions com a origen de les investigacions que van propiciar l'esclat de l'escàndol de la família Pujol.

No ha estat l'únic informe orientat des de la cúpula d'Interior amb els Pujol com a protagonistes. Un altre text, publicat el mes de juliol passat pel diari El Mundo, i que –aquest sí– va acabar provocant la confessió de l'expresident de la Generalitat, contenia detalls directament inventats per camuflar-ne la filtració. Una informació publicada el gener passat pel Diari d'Andorra, basada en informació aportada per la banca del Principat i inclosa en les diligències del cas que investiga el jutjat número 31 de Barcelona, posava de manifest que el dossier contenia una presumpta captura de pantalla falsa –hi apareixien noms, quan a Andorra els comptes estan xifrats–, i les dates estaven canviades, per donar veracitat a la informació publicada pel rotatiu. Per acabar-ho d'adobar, tot i que les quantitats reals reflectides en l'informe sumaven 3,4 milions d'euros, la UDEF aventurava sense aportar cap prova que la família de l'expresident podia acumular una fortuna de 1.800 milions en bancs andorrans.

Nissaga de militars

Hi ha encara un altre informe sorgit del ministeri que dirigeix aquest membre d'una nissaga de militars, fill d'Eduardo Fernández Ortega, que va arribar a ser subinspector en cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona i germà d'Alberto Fernández Díaz, cap de files del PP a l'Ajuntament de la capital catalana. Aquest cop, la víctima va ser Xavier Trias, a qui una informació publicada novament pel diari El Mundo el mes de setembre de l'any passat atribuïa la propietat d'un compte corrent a Suïssa, amb diners que posteriorment hauria traslladat a Andorra. La reacció irada de l'alcalde de Barcelona, que va presentar una querella contra el rotatiu, va anar seguida de les declaracions d'un periodista del diari ABC, poc sospitós de simpatitzar amb el sobiranisme.
Javier Chicote va assegurar haver rebut l'informe en primera instància i haver descartat publicar-lo després de constatar que contenia falsedats.

Dies després, la intervenció
de la Union de Banques Suisses (UBS), que va emetre un comunicat al cap de pocs dies en què desmentia amb rotunditat la informació, va tancar aquell episodi, l'últim fins ara d'una llista d'informes clarament orientats a desprestigiar el procés i els seus protagonistes per part de qui es considera un dels seus enemics més poderosos i declarats.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia