L'altre dèficit fiscal
Sitges, Lloret i Calella no són municipis turístics segons l'Estat
Com a conseqüència, no perceben cap contraprestació econòmica per l'allau de turistes que reben
S'imaginen tenir un hotel on els visitants mai paguessin res per allotjar-s'hi? Podrien mantenir els llocs de treball amb aquest dèficit? I tenir l'establiment sempre net i impecable? Aquest plantejament il·lustra a la perfecció el que senten els municipis turístics catalans que, per una llei que no convenç gairebé ningú, no són considerats com a tal malgrat que any rere any reben milers de visitants que gaudeixen dels serveis municipals finançats en exclusiva pels veïns de la població.
La norma que determina quines poblacions són turístiques i quines no es troba en l'article 125 de la llei d'hisendes locals, aprovada pel PP l'any 2002. Per ser d'aquest primer grup, només s'han de complir dues condicions: tenir una població de dret superior als 20.000 habitants i que el nombre d'habitatges de segona residència sigui superior al d'habitatges principals.
Només si es compleixen estrictament aquests dos requisits, una població és considerada turística per l'Estat i rep a canvi una participació específica en els impostos estatals sobre els hidrocarburs i el tabac, fet que suposa uns ingressos que, tornant al plantejament de l'inici, permeten als hotels –o als ajuntaments– sufragar les estades, mantenir la feina i tenir impecable el local.
Doncs bé, a l'Estat espanyol i a Catalunya hi ha desenes de poblacions turístiques de referència a escala mundial que no reben cap tipus de contraprestació. El motiu? Que no compleixen un dels dos requisits imposats per la llei.
Un dels casos paradigmàtics és Sitges (Garraf), un municipi que l'Estat espanyol no considera turístic perquè té més primeres residències que segones, però que tant a l'estiu com a carnaval multiplica per deu la seva població.
“És un tema que no s'ha resolt durant la democràcia. Paguem impostos les 29.000 persones que estem empadronades, i amb aquests diners hem de donar serveis als veïns, però també als centenars de milers de visitants que tenim. És un drama”, emfatitza Jordi Mas, regidor de Promoció Econòmica de l'Ajuntament garrafenc.
La queixa es repeteix en altres poblacions que viuen gairebé en exclusiva del turisme com ara Lloret de Mar (Selva) i Calella (Maresme), dos municipis que tampoc estan catalogats com a turístics perquè no compleixen algun dels requisits de l'article 125.
El gran maldecap de totes les poblacions que estan en aquesta situació són els serveis “sobredimensionats” que han de mantenir durant tot l'any únicament per la massiva presència de turistes en èpoques com ara l'estiu. Entre les prestacions que s'han de sobredimensionar, en destaquen sobretot dues: la policia local i la neteja viària, dos serveis que, a sobre, no es poden finançar mitjançant cap taxa, ja que la mateixa llei d'hisendes locals ho prohibeix específicament. Ras i curt: els consistoris han de pagar amb els seus ingressos la seguretat i la neteja viària sense cap compensació econòmica que equilibri la balança de la despesa.
“A Lloret tenim 100 efectius de la policia local per 40.000 habitants. Són molts agents, però a l'estiu els necessitem tots”, admet Jordi Orobitg, regidor de Turisme de la població gironina, que afegeix que durant el mandat s'ha hagut de “racionalitzar” el servei de neteja a causa de la crisi i la falta de finançament específic.
“El manteniment de la via pública ha estat més lent durant aquests darrers anys perquè hem hagut de treure d'aquí i d'allà per poder mantenir tots els serveis. S'ha de tenir en compte que la pressió d'un barri no és la mateixa si tens visitants o no”, reconeix també l'alcalde de Sitges, Miquel Forns, que revela una conversa privada amb el president Mariano Rajoy sobre aquesta problemàtica. “Quan va venir fa un any a Sitges, a una reunió del Cercle d'Economia, li vaig dir que havia d'arreglar el finançament dels municipis turístics. Em va respondre: «Ho posaré a l'agenda.» Aquest mes de juny farà un any que vam parlar i de moment no hi ha hagut cap novetat.”
Silenci administratiu
Veient la no-resposta de Madrid –del PP i abans també del PSOE–, alguns municipis turístics catalans que no són reconeguts com a tals per la llei reclamen que, almenys les institucions catalanes, els ajudin a combatre aquest greuge fiscal.
En aquest sentit, l'alcaldessa de Calella, Montserrat Candini (CiU), que fa anys que reclama una solució a la problemàtica, es va reunir a finals de l'estiu passat amb el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, per presentar-li un estudi elaborat pels serveis tècnics de l'Ajuntament maresmenc en què es reclama modificar el factor població en l'atorgament de subvencions que duen a terme les administracions supramunicipals (Estat espanyol, Generalitat, diputacions i consells comarcals).
La proposta de Calella, que no arriba als 19.000 habitants però que al llarg de l'any registra 1,8 milions de pernoctacions, és establir com a nou barem l'indicador de població estacional ETCA –persones en equivalència a temps complet anual–, una estimació que l'Idescat utilitza regularment i que té en compte tant la població resident com la diferència entre ciutadans empadronats que no viuen al municipi i visitants que sí que hi resideixen de manera regular.
La resposta catalana també s'està fent esperar. “Els municipis com el nostre tenim un dèficit històric i tothom ho reconeix. Però, amb l'excusa del moment polític i que s'ha de canviar la llei de finançament local, la sensació és que qui any passa, any empeny”, explica molesta Candini, també presidenta de la comissió de Turisme de l'Associació Catalana de Municipis (ACM).
Una altra proposta per reduir aquest dèficit seria augmentar el percentatge de taxa turística que es queden els municipis, que ara és del 30%, a excepció de Barcelona, que es queda un 50%. De moment, però, tot queda igual.
LES FRASES
Tampoc Benidorm ni les Canàries
Ni Sitges, ni Lloret ni Calella, però tampoc ciutats com Benidorm ni els municipis de les illes Canàries. Els requisits tan restrictius de l'article 125 de la llei d'hisendes locals provoquen situacions tan surrealistes com ara que la Marina Baixa, la tercera ciutat amb més pernoctacions de tot l'Estat espanyol al darrere de Madrid i Barcelona –11 milions–, no sigui considerada municipi turístic perquè no compleix el requisit de tenir més segones residències que habitatges principals. Segons càlculs de l'Ajuntament socialista de Benidorm, la població ha deixat d'ingressar un milió d'euros cada any des del 2002 per culpa del PP i de l'expresident Rodríguez Zapatero, que tampoc va canviar el redactat de la llei malgrat la insistència del món municipal.
Des de diversos sectors es reclama una reforma de la llei en què també es tinguin en compte les places hoteleres com a segones residències, un fet que afavoriria molts municipis catalans i també Benidorm, que aleshores sí que serien considerats turístics i podrien obtenir la cessió del 2,0454% dels rendiments pels impostos sobre els hidrocarburs i el tabac.