“És urgent plantejar-nos la ciutat de manera global”

Ha estat una experiència interessant però d'alguna manera ha estat també dura. La majoria absoluta d'en Miquel Noguer [l'alcalde, de CiU] fa que les possibilitats d'introduir canvis o modificacions hagin estat pràcticament zero.

Evidentment. Trobar-te amb temes que t'apassionen, que creus que són molt importants per al futur de la ciutat, i veure que se'n fa només una lectura, i que no s'hi pot donar un abast més ampli o una mica diferent, això et frustra molt.

Per exemple, el pla especial de Sota Monestir. Sempre hem dit que s'havia de redactar dins del pla general. També, les decisions relatives al bé comunal [l'estany], per a les quals demanem una participació ciutadana. S'han fet continuades modificacions puntuals del pla general, en una política de fer les coses a mida, sense tenir la visió general de la ciutat que nosaltres reclamem. L'equip de govern no té una resposta a la pregunta de què vol ser Banyoles.

Nosaltres teníem vocació de govern i això fa que quan intentes incidir en el govern vigent ho miris de fer amb unes formes respectuoses, amables... D'alguna manera aquesta actitud no ha resultat. La crítica l'hem presentat de manera constructiva, per mirar si a l'altre costat s'avenien a pactes. Ha estat un tarannà, una filosofia que ens semblava que era la que havíem de portar. Penso que el nostre electorat ho pot entendre.

Allò que deia abans que calen visions generals és molt important, i és urgent que ens ho plantegem. Repetir un altre mandat de Miquel Noguer seria mantenir aquella direcció equivocada de tapar forats. Ja és hora, per exemple, d'afrontar el pla general amb una visió més àmplia. Hem de decidir com volem créixer, quins equipaments ens fan falta... La qüestió del model turístic, posem per cas, ens l'hem de plantejar amb molt de consens a fi que Banyoles tingui d'una vegada un model integrador, que inclogui oferta cultural, esportiva, comercial, de turisme familiar, de gent gran... I la participació ciutadana: no pot ser que des de dalt es solucionin les coses a còpia d'“ara una mica tu, ara una mica l'altre”, sinó que hi ha d'haver participació des de baix, des del teixit associatiu. Cal treballar molt en la integració de la immigració pensant a millorar les expectatives de futur dels seus adolescents, un sector molt vulnerable. També hi ha molta feina a fer en qüestions de vialitat: més carrils bici, aparcaments dissuasius per a cotxes als afores, etc.

Que siguin unes “primàries” seria discutible, però bé, la proclamació de la II República va ser després d'unes municipals. És evident que hi pot haver banyolins que no s'hagi vist ben representats per l'Ajuntament duran aquest procés cap a la independència. Han sigut tebis. L'Ajuntament no ha fet de motor, sinó que ha estat un fre. Això ha dolgut. La gent que, en això, s'ha sentit òrfena pot estar segura que nosaltres ho portarem amb més fermesa perquè hi creiem.

Els suficients per governar. Amb nou ho tens garantit, però en podrien ser vuit, set...

La nostra voluntat és governar, si podem, en solitari. Si no és possible i si hi ha algú que ens dóna suport, ho acceptarem de bon grat.