Ajuntaments per fer bonic
Els municipis s'han rebel·lat contra la llei del món local de l'Estat, que suposa la laminació de les seves competències
A Catalunya gairebé no se n'ha fet cas perquè l'Estatut concedeix les atribucions en exclusiva a la Generalitat
Els pobles de menysde 5.000 habitants quedarien gairebé inoperants: només gestionarien el cementiri
El que ara acaba ha estat un mandat convuls per als ajuntaments catalans. No només perquè la situació econòmica ha fet que en alguns casos s'hagin hagut de deixar de prestar serveis ni perquè en general tots els ens s'hagin hagut d'estrènyer el cinturó. Les noves legislacions que han planat sobre el món local l'han posat de cap per avall. Bàsicament, es tracta de dues lleis que regulen el mateix: la funció i el funcionament dels ajuntaments i les diputacions, i a més, en el cas de Catalunya, els consells comarcals. L'una l'ha promogut i aprovat el PP amb la seva majoria absoluta al Congrés. L'altra s'està tramitant al Parlament de Catalunya, però fa mesos que està encallada perquè els partits de l'oposició hi han presentat més de 500 esmenes, i les possibilitats que s'aprovi abans d'acabar la legislatura aquest estiu són gairebé nules.
Fa anys i panys que els ajuntaments demanen dues coses: una llei que clarifiqui les seves funcions –sovint se'ls traspassen competències sense que això vagi acompanyat de diners– i un nou sistema de finançament. La segona havia de penjar de la primera en el cas català. Per tant, el més calent continua a l'aigüera. La llei que promovia el Parlament era, de fet, una reacció a la de l'Estat, l'anomenada llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local (LRSAL). El govern ha defensat sempre que aquesta normativa no podia tenir efecte a Catalunya: l'Estatut d'Autonomia confereix a la Generalitat la competència en exclusiva sobre el món local. De fet, les vicepresidentes Soraya Sáenz de Santamaría i Joana Ortega van acordar verbalment que així seria. Però l'actualitat política catalana es va desbordar per tot allò relacionat amb el procés sobiranista i l'Estat va oblidar aquest pacte.
Arribats a aquest punt, el desembre del 2013 entrava en vigor la LRSAL, amb tot el món local en contra. Per què? Bàsicament, per la retallada competencial que implica. Sobretot als municipis més petits. Els pobles de menys de 5.000 habitants queden pràcticament inoperants: la diputació de torn n'ha d'assumir tots els serveis i només es poden fer càrrec del cementiri. Les diputacions han de proposar a l'Estat com es fan càrrec dels serveis d'aquests pobles i, en última instància, han de rebre el vistiplau al seu pla. Pel que fa als pobles de més de 20.000 habitants, la situació canvia lleugerament. Serveis com ara la recollida d'escombraries, l'abastament d'aigua potable, la neteja, l'enllumenat i la pavimentació han de ser assumits preferentment per un ens supramunicipal. És a dir, les diputacions o, en el cas de Catalunya, podrien arribar a fer-ho els consells comarcals.
Per a la resta de poblacions, la retallada de competències també és gran. Sobretot en l'àmbit de serveis socials. La majoria passen a ser competència de la Generalitat, que els ha de finançar íntegrament. A més, els ajuntaments perden la possibilitat de fer polítiques d'inserció social i de teleassistència, i de donar suport a persones en risc d'exclusió social, entre altres coses (vegeu gràfic). Així mateix, també hi ha afectacions en salut, educació i medi ambient, entre altres àmbits. Totes es recullen en el web Elmónlocaldiuprou , que s'ha fet amb el suport d'entitats com ara l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC). Això, a banda d'establir uns barems per a la prestació de serveis que són inassumibles per a la majoria de poblacions i, inicialment, preveure les agrupacions de municipis de menys de 20.000 habitants.
Tot plegat va crear un malestar latent a tot el territori espanyol. No només a Catalunya, sinó també en comunitats i ajuntaments governats pel mateix PP. Fins i tot el Consell d'Estat va fer un informe en què concloïa que algunes de les previsions de la llei són inconstitucionals perquè vulneren les competències locals. Una tesi que el Consell de Garanties Estatutàries avalava. Segons un informe que es va presentar el febrer del 2014, fins a 24 de les seves previsions vulneren les competències de la Generalitat, així com el principi de l'autonomia local. El dictamen sobre la regulació espanyola del món local el va demanar el govern i els grups parlamentaris d'ERC i del PSC. El principal argument que l'òrgan consultiu va fer servir és que l'Estat no pot reordenar les competències pròpies dels municipis, ja que l'Estatut estableix quines són i que les entitats municipals les han d'exercir amb “plena autonomia”.
A partir d'aquí, l'agost passat el Parlament de Catalunya va fer un segon intent per blindar els serveis que presten els ajuntaments i que podrien estar en perill arran de l'entrada en vigor de la LRSAL. Paral·lelament, nou de cada deu ajuntaments catalans presentaven conjuntament un recurs davant del Tribunal Constitucional per aturar-la. Un pas que també va fer el govern, el Parlament i les diputacions. De moment, els recursos estan admesos a tràmit, però mentrestant la llei estatal ja és vigent.
Incidència real mínima
Quant al reguitzell de canvis que preveu, però, poca incidència han tingut, almenys de moment i a Catalunya. Marc Prat, secretari de cooperació i coordinació de les administracions públiques de la Generalitat, explica que inicialment es van plantejar molts dubtes que amb el pas del temps s'han pogut resoldre i que no han afectat explícitament els consistoris. “Tenim molt clar que la normativa sectorial catalana atorga competències, per exemple, en educació i sanitat. Entenem que aquesta normativa és vigent i que, per tant, s'ha de respectar i que no ha d'implicar cap canvi en la manera de funcionar”, conclou. Sí que hi ha hagut algunes adaptacions en un àmbit més intern, per exemple l'adaptació pel que fa als organismes autònoms.
Davant de tot això, cal esperar ara dos fets. D'una banda, les resolucions que pugui fer el TC, tot i que la Generalitat considera que no hi ha cap dubte: el gros de competències del món local és vigent per l'Estatut, independentment del que digui el TC. I, de l'altra, que es desencalli d'una vegada la llei de governs locals catalana. Això, però, sembla que anirà per llarg. La previsió inicial era que ja estigués operativa arran de la constitució dels nous ajuntaments al mes de juny. Però, tot i les crides que ha fet en reiterades ocasions la vicepresidenta Ortega perquè els partits s'hi posin, no s'ha avançat. “Com a govern, hem complert el compromís, que era donar tramitació parlamentària a la proposta de llei”, afirma Prat.