Política
PAU RICOMÀ
CANDIDAT D'ERC A TARRAGONA
“Hem de ser la segona ciutat de la república”
L'alcaldable d'ERC planteja crear una autoritat metropolitana del Camp de Tarragona “per ser l'alternativa a un model massa centralista”
L'any 2011 ERC va perdre la representació a l'Ajuntament de Tarragona i ara, “en un moment històric”, confia a recuperar-la
Dóna per descartat revalidar el pacte de l'any 2007 amb el PSC
L'OBJECTIU
“Hem de recuperar la nostra presència
a l'Ajuntament, perquè estem en un moment històric”
PACTE AMB EL PSC
“El 2007, les circumstàncies i les actituds eren unes altres. Ara és difícil arribar a acords”
CARES NOVES
“La llista la integren persones diferents i d'orígens molt diversos que han convergit a ERC”
LA CRÍTICA
“L'actual equip
de govern no
ha afrontat els problemes, ha deixat que es podreixin”
EL FUTUR
“Volem que Tarragona sigui
la segona ciutat de
la futura república catalana”
LA PROPOSTA
“És important
crear una autoritat metropolitana del Camp de Tarragona per tenir més força”
EL PRONÒSTIC
“En general, tots els partits de sempre (el PSC, el PP...) perdran regidors i ERC entrarà amb força”
L'alcaldable d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a Tarragona té el repte de recuperar la representació perduda a l'Ajuntament l'any 2011, amb Sergi de los Ríos com a cap de llista i el mateix Pau Ricomà com a número dos. ERC no va poder conservar els dos regidors que tenia aquell mandat.
És ara o mai?
Sí. Però seríem molt poc exigents si només penséssim a recuperar la nostra presència. És un moment històric; Tarragona ha canviat en tres o quatre anys i la gent ha pres consciència del fet nacional i de com el fet nacional i el social van vinculats. Això ens obliga a presentar-nos per tenir un grup suficientment fort perquè la ciutat canviï. Aquest és el nostre objectiu.
Obtenir els tres regidors que els auguren les enquestes seria un bon resultat?
No vull parlar de resultats. Aspirem a tot. Jo estaré trist de totes les maneres, perquè si n'obtenim tres em sabrà molt greu pel número quatre i si n'obtenim quatre, pel número cinc. El que volem és canviar la ciutat.
ERC va guanyar les darreres eleccions europees a Tarragona, tot i no tenir representació.
Hem guanyat les darreres eleccions que hi ha hagut. Sé que són eleccions molt diferents, però estic segur que el dia abans de les votacions ningú no pensava ni remotament que Esquerra guanyaria, i ho va fer amb força diferència. Això ens obliga a ser molt exigents.
Tradicionalment, s'ha dit que Tarragona viu més al marge del moviment sobiranista...
En quatre anys han canviat molt les coses. I això té a veure també amb entitats com l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, que han fet una feina de sensibilització i de recuperació de l'autoestima importantíssima. Hi ha gent que diu que Tarragona és una mena de partit general de l'unionisme i el darrer Onze de Setembre van voler fer a Tarragona un contraacte, amb el suport de l'Ajuntament, i va ser un fracàs absolut. En canvi, aquell mateix dia, la gent independentista de totes les sensibilitats va fer seva la plaça de la Font. És molt clar que Tarragona ha canviat. I sempre que a Tarragona hi ha hagut un canvi important, hi ha hagut Esquerra al capdavant. Ara hi tornarem a estar.
L'any 2007, ERC va pactar amb el PSC. Ara veu impossible aquest pacte?
El 2007 les circumstàncies eren totalment diferents i l'actitud del PSC també era diferent. Recordo molts detalls; entre d'altres, que la primera vegada que hi va haver una àrea de normalització lingüística a l'Ajuntament de Tarragona va ser en aquell mandat. En contraposició, quan Tarragona és declarada capital de la cultura catalana [el 2012], presentem una moció perquè a la central de Tarragona llueix una senyera i el PSC hi vota en contra; la seva actitud ha canviat radicalment. És molt difícil arribar a acords.
Descartat, doncs?
L'única cosa que podria passar és que tornessin a canviar d'actitud. La nostra opinió és molt clara; qualsevol acord anirà en dues direccions: millorar el benestar de les persones i el funcionament de la ciutat i ajudar en el procés nacional.
Es veuen com un partit decisiu pel que fa a pactes?
La nostra prioritat és consolidar una opció independentista, nacional, compromesa a favor del benestar de les persones. Si això ho fem d'una manera o d'una altra, ho veurem a partir del resultat electoral. Però ara mateix no estem somiant tenir cap cadira concreta, sinó consolidar un projecte que serà més ràpid o més lent a mesura que la gent ens doni confiança.
El candidat de CiU, Albert Albelló, els va proposar una llista unitària?
No, oficialment mai. Va sortir una informació a la premsa en aquest sentit, però no ens ha trucat mai. I aquí s'ha acabat la història.
Els preocupa que pugui ser un dels mandats més fraccionats?
Sempre hi ha dificultats, perquè amb més partits serà més difícil d'administrar, però és molt necessari que Tarragona canviï de gent. Dels darrers anys, amb composicions bàsicament del PSC, CiU i el PP, ara en veiem els resultats. Fa falta una altra manera de relacionar-nos. La voluntat de la gent serà quina ha de ser aquesta manera.
En la candidatura hi ha cares noves i molts independents.
Estic molt content de la llista. L'hem fet a poc a poc, amb gent preparada, honesta i compromesa nacionalment, que sap el que vol políticament, i amb gent d'orígens molt diversos: hi ha persones que havien estat militants del Partit Socialista, del moviment d'esquerres que es van escindir; també hi ha qui havia estat militant d'Unió Democràtica, del moviment demòcrata català. I hi ha molts independents de diversos àmbits, com el president de l'Associació de Joves Gitanos. Hi ha persones molt diferents que han convergit aquí.
Quina crítica principal faria a l'actual equip de govern (PSC)?
Li'n faria diverses. Una d'important és la falta d'objectius estratègics clars per a la ciutat. En lloc d'afrontar els problemes, deixar que es podreixin i fer veure que no existeixen.
També ha criticat l'immobilisme dels grups de l'oposició.
Sí, l'immobilisme i la falta d'activitat de l'equip de govern són trets que es poden fer extensius als grups de l'oposició. Els seus portaveus han estat més pendents de la feina que tenen al Parlament. L'alcalde ha tingut quatre anys plàcids, els problemes no s'han afrontat.
Quins problemes, per exemple?
Els Jocs del Mediterrani del 2017. La situació en què es troben ara és un problema. Tota la feina que s'havia de fer en quatre anys no s'ha fet. I aquesta feina és responsabilitat de l'equip de govern, amb l'alcalde al capdavant, i de l'oposició, que no ha fet res per exigir que les coses es fessin bé. Quan només falten dos anys, no hi ha resolt ni quin finançament es tindrà, ni si hi haurà cap mena de drets d'imatge televisius –que suposem que no–, ni quina inversió pública i privada hi haurà ni on s'allotjaran els esportistes.
Es plantegen frenar els Jocs?
Depèn. Si veiés que el finançament de Madrid no ens arribarà mai i que no tindrem la complicitat del Consell Superior d'Esports ni del ministeri –que sembla que no existeix ni ha d'existir–, evidentment els Jocs no es farien, perquè la ciutat no pot tenir una altra motxilla grossa a pagar; seria un element ruïnós més que s'afegiria als que ja tenim. Jo faria una avaluació clara del que hi ha ara i aleshores les decisions les prendríem de manera molt oberta i consensuada, pensant en el que és millor per a la ciutat.
Quins són els punts clau del programa d'ERC?
Primer, volem que Tarragona sigui la segona ciutat de la república catalana, i tenim molt clar que això només ho farem a través del territori. Si som capaços d'obtenir complicitat amb el territori, serem capaços de ser la segona gran ciutat, o segona gran ciutat regió, de la futura república catalana, amb un pes important. Volem tenir un lideratge i ser l'alternativa a un model massa centralista. I, en segon lloc, és importantíssim un canvi radical del funcionament de l'Ajuntament. Volem una administració molt més eficaç, fent coses tan senzilles com ara introduint la figura de l'enginyer o el responsable de processos com hi ha en les empreses grans. No pot ser que per un permís o una llicència triguis mesos. L'agilitat administrativa és importantíssima.
El mateix alcalde ha reconegut que és la seva assignatura pendent...
Sí, ja ho era fa quatre anys i no ho ha resolt. La transformació de la ciutat no implica grans projectes, sinó un munt d'actuacions concretes, molt eficaces i fetes pensant en la gent.
Proposen una autoritat metropolitana per al Camp de Tarragona. Per què?
Avui dia el món, sobretot els fluxos econòmics, estan connectats en xarxa. En aquest sentit, Tarragona som una gota d'aigua, però com a territori ja som més potents. La nostra economia és complementària: tenim un clúster químic molt important; un centre turístic dels més importants; una de les regions vinícoles, la del Priorat, de més qualitat del món; tenim centres logístics, el port i l'aeroport... Hi ha una sèrie de problemes que són més fàcils d'afrontar conjuntament. Un de claríssim és el tema viari i ferroviari. Com a regió, hem de fer front comú per solucionar el tema ferroviari i el de l'A-27, que és el nostre enllaç cap a l'interior de la península. El pitjor que podem fer és defensar aquesta qüestió cadascú pel seu compte.
Quina solució proposen per a la connexió ferroviària?
El tema no és fàcil i hem de tenir en compte els criteris tècnics. Però la sortida de mercaderies és importantíssima. Fa quatre anys que estem amb un projecte de tercer fil que havia de ser provisional, perquè havia de ser senzill i barat, i resulta que no és tan senzill tècnicament ni tan barat, i per tant deixarà de ser provisional. Hem perdut uns quants anys, perquè el tercer fil no s'està fent i tampoc no es fa res en la línia d'interior.
A Esquerra li costa esgarrapar vots als barris. Què pensen fer per canviar-ho?
Voldríem que la ciutat creixés en densitat, de manera que l'aproximació dels barris al centre fos lògica. Els primers plans parcials que s'haurien de desenvolupar són els que afecten els Quatre Garrofers i Pou Boronat, perquè així ajuntaríem el centre amb Sant Pere i Sant Pau. Voldríem que la zona de l'Horta Gran fos un element de connectivitat. Les solucions són molt diferents, però tenen a veure amb la recuperació de les antigues carreteres nacionals i amb la millora de les condicions de mobilitat.
Tarragona també té un problema greu d'aparcaments. Què proposen?
Tenim cinc propostes que estan molt orientades a generar riquesa i a aconseguir que l'aparcament serveixi per a alguna cosa.
Com es fa, això?
Hem d'aconseguir que la gent que viu o treballa al centre, que és la zona de més activitat, tingui una solució barata per aparcar, i no cara i difícil. Proposem fer un aparcament dissuasiu per a 2.500 cotxes en un extrem de l'Horta Gran. A més, a Tarragona hi ha vuit aparcaments municipals, que haurien de costar un màxim de quatre euros al dia. També proposem que la primera mitja hora de zona blava sigui simbòlica, que la gent empadronada a Tarragona tingui a les zones verdes un preu intermedi entre el que val la zona verda i el que val la zona blava, i que l'aparcament es pugui pagar a través d'aplicacions per a mòbil.
Això entraria dins la idea de ‘smart city' que promou l'actual alcalde?
Sí. El problema de la idea de smart city és que se n'han fet congressos i tot, però no aplicacions quotidianes i per a ús diari. No crec que ningú pugui dir que estem millor ara que fa quatre anys en recollida de brossa, ni en mobilitat ni en altres aspectes.
S'atreveix a fer un pronòstic sobre el resultat del 24 de maig?
Ui, se'm fa difícil! Crec que en general tots els partits de sempre (el PSC, el PP...) perdran regidors, que ERC entrarà amb força i que pot entrar algun altre partit, i serà la gent qui dirà com ens hem d'entendre.
Pare, avi, sindicalista i casteller
Pau Ricomà Vallhonrat té 57 anys i en fa 32 que està casat. Té dos fills i un nét de setze mesos. Professionalment, treballa des de l'any 1981 a Caixa Tarragona, actualment Catalunya Caixa. Va ser fundador del Sindicat d'Empleats de Caixa Tarragona i ha estat president del comitè d'empresa de l'entitat. Diu que “des de sempre” ha estat tocat per una intensa inquietud política. És militant d'ERC des de l'any 2000. Com a càrrec públic, ha estat president de l'Empresa de Desenvolupament Econòmic de Tarragona –organisme que bàsicament gestionava el Palau de Congressos– entre els anys 2007 i 2011, quan ERC formava part de l'equip de govern juntament amb el PSC. Assegura que té molt bon record de l'activitat econòmica i també cultural del recinte firal. També és molt conegut a la ciutat com a membre de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, de la qual va ser president entre els períodes 1988-1990 i 1999-2003.
j.c. león
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.