Més roses que vots

Una patuleia d'adolescents s'arremolina al bell mig de la rambla de Catalunya, vora la parada del PSC, a les onze del matí, hora en què està anunciada la visita del primer secretari, Miquel Iceta, i l'alcaldable a Barcelona, Jaume Collboni. La sorpresa inicial, però, de seguida troba una explicació: no els esperen pas a ells, els joves, sinó a altres dos personatges ben mediàtics que signen a la parada annexa: l'exwaterpolista Pedro García Aguado, del reality Hermano mayor, i la youtuber Yellow Mellow, que sí que generen passions.

En un món paral·lel, a escassos metres, una aglomeració molt més modesta, aquesta de periodistes, interpel·la els líders socialistes, que han arribat repartint roses vermelles –és clar, el símbol del partit– a les dones de l'estand, i rebent algun comentari espontani. “Fota'ls canya, guanyarem!”, exclama un vianant, en saludar Collboni. “No et votaré pas”, murmura un altre en creuar-se'l. El candidat, que crida a comprar “molts llibres, però sobretot a llegir-los”, ha guanyat punts en predicar amb l'exemple i regalar-ne un dels que ha llegit a cada rival electoral. Lectures, no cal dir-ho, que resumeixen l'ideari socialista. A Xavier Trias, per exemple, li ha fet arribar L'economia de les desigualtats, de Thomas Piketty; a Ada Colau, La transición española y la democracia, de Javier Pradera, i a Alfred Bosch, El llarg procés. Cultura i política a la Catalunya contemporània(1973-2014). Per a ell, es compra Si els alcaldes governessin el món, de Benjamin R. Barber. Ben en condicional, és clar. Més modest, Iceta es limita a aconsellar la novel·la de la malaurada periodista Margarita Rivière Clave K. La mateixa tria, per cert, que el líder d'ICV, Joan Herrera...

La qüestió és que l'expectació més aviat discreta als estands polítics no és patrimoni exclusiu del PSC. La presència del també mediàtic Albert Rivera al de C's, just a l'altre costat, hi aixeca força més rebombori, però és l'excepció que confirma la regla. Ramon Espadaler i Josep M. Pelegrí treuen el cap al d'Unió de Joves sense pena ni glòria, i Josep Rull fa el mateix al de CDC, on saluda una delegació de Súmate, que no té parada pròpia però va fent peregrinació per les de partits i entitats sobiranistes. Ni tan sols el jutge Vidal, que signa llibres a la de l'ANC, aixeca gaire expectació, si bé moltes entitats sí que aprofiten la jornada per donar-se a conèixer, com ara Gent de la Terra, que regala “llavors de la revolta” i ofereix fotos amb Sant Jordi i el drac, un altre clàssic de la diada.

La paradeta del PP s'anima amb la visita de la líder, Alícia Sánchez-Camacho; l'alcaldable, Alberto Fernández Díaz, i la delegada María de los Llanos de Luna. Quatre activistes s'hi presenten llançant consignes contra la caixa B del PP i el TTIP, l'acord de comerç en negociació entre Europa i els Estats Units, però la cosa no passa d'aquí. Enguany, de fet, tant el PP com el PSC admeten que no han detectat la “tensió” que havien denunciat l'any passat... Rambla avall hi ha les últimes paradetes polítiques. La d'ICV, molt modesta, està presidida per la cara d'Ada Colau, l'única que sembla animar la parròquia ecosocialista tot i la presència in situ d'Herrera i Dolors Camats. Uns metres més enllà, a la d'ERC, l'alcaldable i escriptor Alfred Bosch signa el seu llibre Como amigos: la independencia de Cataluña interesa a los españoles, mentre espera el seu cap, Oriol Junqueras, que està signant també, a l'altra punta de la rambla de Catalunya, exemplars de Revoltats, escrita a quatre mans amb l'empresari Justo Molinero.

Tots els partits s'han volgut fer visibles, i més en plena precampanya municipal d'un any electoralment dens, però el de Sant Jordi no és el seu dia. Ahir es vendrien més de sis milions de roses a Catalunya, ben bé tantes com catalans. Però al carrer hi van sortir els ciutadans; els votants, en general, es van quedar a casa.