La prova abans del salt
Les enquestes vaticinen un augment electoral per a Ciutadans a tot l'Estat, però abans haurà de testar la seva força en les municipals
Ha passat de presentar 56 candidatures fa quatre anys a tancar-ne 89
El 2005 entrava en el panorama polític liderada per un desconegut Albert Rivera, que poc es pensava que deu anys després estaria en una posició de força. Ciutadans, segons coincideixen tots els pronòstics, és una de les revelacions del panorama espanyol, juntament amb Podem, la formació de Pablo Iglesias. Les enquestes li auguren una posició de favorit a pràcticament tot el territori, però abans de la cursa per al Congrés i les diverses eleccions autonòmiques que s'acosten, Ciutadans haurà de passar una prova de foc: les municipals del 24 de maig.
Les expectatives són altes. Fa quatre anys, a Catalunya, va presentar fins a 56 candidatures. Els 35.091 vots que va obtenir a les quatre demarcacions li van suposar aconseguir fins a set regidors, dels quals conserva sis: a Montcada, Gavà, Roda de Berà i Gimenells. Ara fa quatre anys, la formació va viure un important retrocés respecte al 2007: en aquelles municipals va aconseguir 67.298 suports a les urnes. Fins i tot a les dues demarcacions on tradicionalment obté millors resultats –Barcelona i Tarragona– la davallada va ser important. Van caure a pràcticament la meitat. A Barcelona es van endur 31.242 paperetes respecte a les 59.786 de quatre anys abans i, a Tarragona, van ser 2.103 enfront 4.494.
Ara la perspectiva per als de Rivera ha canviat. El nombre de municipis en què aspira a treure representació ha pujat fins als 89. D'aquests, l'objectiu prioritari són les comarques de Barcelona. Sobretot per un raonament inequívoc: davant del procés sobiranista que viu Catalunya, Ciutadans manté una posició unionista –que el país continuï formant part de l'Estat espanyol– i a l'àrea metropolitana és on més vot amb aquest sentiment es concentra. Per això no és estrany que de les 89 candidatures, fins a 61 siguin en alguna de les 307 poblacions de la demarcació de Barcelona. Ajuntaments com ara Mataró, Ripollet, el Prat de Llobregat, Barberà del Vallès, Terrassa, Sabadell, Cornellà de Llobregat o Badalona formen part de les aspiracions de C's. Amb tot, l'objectiu principal en aquesta demarcació és obtenir plaça a l'Ajuntament de Barcelona. Els d'Albert Rivera han optat per Carina Mejías, ara diputada i portaveu del grup parlamentari. L'entrada de Mejías al consistori barceloní no seria res de nou per a ella, ja que ja en va formar part quan militava al PP. L'altra gran esperança és ser a l'Hospitalet de Llobregat.
Tarragona, segona
Pel que fa a la resta de Catalunya, Tarragona és l'altra gran fita. Fins a catorze municipis tindran la possibilitat d'escollir Ciutadans entre les opcions que es presenten. El partit té una gran esperança en aquesta demarcació, algunes zones de la qual són l'altre gran feu de l'unionisme espanyol. La meta, en aquest sentit, no és només obtenir representació a la capital, sinó esdevenir clau per a la seva governabilitat.
La presència a les comarques gironines i de Lleida –amb un caràcter independentista dominant– és gairebé testimonial. A la demarcació de Girona es presenten a Blanes, Figueres, Lloret de Mar, Palafrugell, Platja d'Aro, Salt, Roses, Santa Coloma de Farners i Tossa de Mar. Això a banda de la capital, on el cap de llista és Jan Castel, exregidor del PP. En total són deu municipis. A les comarques lleidatanes la concurrència és encara més ínfima: només quatre llistes a Alpicat, Balaguer, Vielha i Lleida.
LES XIFRES
El PP català no té por que li robi espai electoral
Es podria pensar que l'augment del nombre de candidatures de C's podria haver afectat el de les del PP, amb el qual competeix per un espai ideològic similar, però els populars han mantingut gairebé les mateixes llistes que el 2011: 525 ara i 540 fa quatre anys. El coordinador de campanya del PP català, Pere Calbó, nega que hagin notat la “competència directa” de C's, tot i que admet que gent que havia anat amb ells han canviat de bàndol. “No tenien la qualitat o la formació suficients per anar amb el PP, no eren les persones idònies per representar-nos i han anat a un altre partit”, es limita a exposar.