Llista de consens a l'ANC
L'entitat s'assegura un relleu tranquil de Forcadell amb la candidatura Junts, que vol ampliar el radi social combinant renovació i continuïtat
Entre els nous, destaquen Jordi Sànchez, Agustí Alcoberro i Carme Garcia
Gemma Cots i Josep Sabaté podrien ser nous càrrecs de pes
Tot fa pensar que l'Assemblea Nacional Catalana tindrà un relleu tranquil per deixar enrere l'era de Carme Forcadell. Després que divendres es tanqués el termini per a la presentació de candidatures al nou secretariat nacional, que ha de rellevar bona part de l'actual cúpula, l'entitat va fer pública ahir la llista provisional, que confirma la concurrència d'un equip de treball consensuat entre els corrents principals que ara la integren, i del qual probablement sortirà el nou president i els càrrecs directius. Un equip, de fet, que és fruit d'un pacte que s'ha gestat discretament en els darrers dos mesos en el marc d'una comissió formada ex professo, que ha tancat amb èxit la missió que se li va encomanar.
La llista de consens, sota l'etiqueta Junts, està formada per 30 candidats dels 56 que aspiren en total a la part nacional del secretariat (que té 25 integrants). Això sense comptar les desenes de candidats del mateix equip a les diverses territorials, d'on sortiran els 50 membres restants del màxim òrgan de l'ANC, per a un total de 75. “Tenim la voluntat de fer una cosa transversal, que reculli totes les sensibilitats i que alhora doni elements de continuïtat juntament amb la imprescindible renovació”, resumien fonts consultades de Junts, sense voler entrar en més detalls. I és que els estatuts de l'ANC prohibeixen fer campanya a partir de la proclamació definitiva de les candidatures, que la junta electoral farà oficialment demà, després de revisar les al·legacions que es presentin fins avui.
Sànchez, al secretariat
Després d'unes setmanes d'incertesa, l'exdirigent de la Crida Jordi Sànchez va formalitzar divendres la candidatura al secretariat, tot i que fonts properes aclarien ahir que això no significa necessàriament que es presenti com a president, i pot dependre de diversos factors, com el resultats de les eleccions del 9 de maig. Sànchez continua de moment com a adjunt del síndic de greuges, ja que segons la llei del síndic només estaria obligat a renunciar-hi si assumís alguna responsabilitat política incompatible. I la presidència de l'ANC ho seria, però no la simple pertinença al secretariat. El fet que l'adjunt del síndic sigui un càrrec de confiança el faculta per aspirar a l'òrgan, ja que el reglament només prohibeix expressament que hi concorri algú que tingui “un alt càrrec institucional de designació política”.
Tot i que al final no s'inclouen en la llista noms que encara havien sonat aquesta setmana com ara Quim Torra i Carles Flamerich, sí que hi figura un altre dels seus principals valors, Agustí Alcoberro, exdirector del Museu d'Història de Catalunya. Així mateix, destaquen l'exdiputada d'ICV al Congrés i exregidora a Sabadell Carme Garcia, que va deixar el partit l'any passat en desacord amb la posició de la direcció, i l'exalcalde socialista del Vendrell Josep Maria Llasat. També s'hi incorporen altres actius per intentar arribar a nous sectors socials com ara el membre de Súmate Gabriel Rufián i la periodista Liz Castro. A més, hi ha Gemma Cots i Josep Sabaté, que es perfilen com a possibles responsables de comunicació i mobilització, en substitució, respectivament, de Ferran Civit i Ignasi Termes.
A banda de Junts, entre els candidats destaquen Ricard Vilaregut, director del centre d'estudis Ciemen, i Francesca Ferreres, amb una dilatada trajectòria en les assemblees exteriors de l'entitat.
Volen posar l'accent en l'eix social per buscar nous sectors
Junts es defineix com un equip de treball “unitari, de continuïtat, amb experiència en el secretariat i alhora renovat”, segons el programa que van aportar tots els candidats en presentar-se. Així, volen reivindicar i continuar la “feina feta” fins ara, amb gent que pot repetir i noves cares que representen “perfils que cal cobrir” per assegurar-ho, tot mantenint el caràcter transversal de l'ANC.
El grup dóna la “màxima rellevància” a l'eix social i es fixa el “ferm propòsit d'arribar a nous sectors de la societat” a còpia d'insistir en el missatge que l'eix nacional i el social són “indestriables”, i de generar un debat que evidenciï que la independència és una eina per assolir un país més democràtic i socialment més just. Per aconseguir-ho, volen fer partícip l'ANC de totes les “plataformes o fòrums en què es debati sobre la construcció del nou país”.
Junts, a més, es compromet a continuar fomentant la unitat d'acció, internament i amb altres entitats i partits polítics, i per això advoca per un acord definitiu sobre el full de ruta cap a la independència “tan ampli com sigui possible”. A més, continua declarant la mobilització com a “eix vertebrador” de la capacitat de fer pressió que té l'entitat.
Quant a qüestions de funcionament intern, proposaran als nous membres del secretariat la signatura d'un decàleg de valors compartits, així com la implantació de “formes de treball i presa de decisions” que assegurin el màxim consens i la màxima eficàcia. A més, volen millorar la comunicació amb els associats.