A la captura del vot al mercat de Banyoles

Els candidats empaitant el personal als mercats, quin clàssic de les campanyes electorals! Banyoles no és una excepció i ahir les cinc llistes que es presenten a la ciutat hi van plantar les seves paradetes, una mena de quarters generals des d'on sortien uns escamots de guerrilla urbana equipats amb fulletons, caramels, globus, banderetes, bolígrafs, llapis... i, per descomptat, l'arma definitiva: els sobres amb la butlleta de votació. No sé si l'espai on havien muntat el campament és significatiu de res, però ho descric per si algú es vol entretenir a fer-ne interpretacions: CiU i Junts per Banyoles-ERC estaven a la plaça de les Rodes a pocs metres de distància uns dels altres (i mira que és gran la plaça), a tocar d'unes parades de verdures, una d'embotits i la del reciclatge; la CUP es trobava a la plaça dels Turers, amb el camió del peix de veïns, però l'olor que els arribava –gràcies a Déu– era la dels pollastres rostits de l'altra vorera; ICV també era als Turers, però al costat de la boca del metro, una mica amagada per uns camions de roba; i el PP, a la plaça Major, a prop d'un camió-sabateria.

A alguns escamots els van arribar reforços. El convergent Miquel Noguer va disposar del secretari general de CDC, Josep Rull; la republicana Roser Masgrau va comptar amb el diputat i exalcalde Pere Bosch; i el popular Xavier Masdemont va rebre el suport del president del partit a la demarcació, Enric Millo. L'aire distès del mercat garanteix que els candidats es deixin anar una mica i se sentin frases que criden l'atenció, un gènere que ahir va tenir un triomfador clar, Enric Millo, que per tancar el seu discurs sobre la promoció turística que li convé a la ciutat va etzibar un eslògan (o una frase lapidària) contundent: “L'estany hauria de ser la platja de Girona.” Gat vell com és, sabia que el periodista picaria amb un ham així i ho reproduiria. La qüestió és que parlin de tu –deu pensar– encara que corris el risc que el lector arribi a la conclusió que has dit una bajanada.

Els candidats van trobar-se en un moment o altre amb la senyora que no falta mai als plens municipals, àvia de l'alcaldable dels ecosocialistes. La dona els deixava parlar una miqueta, però se n'anava fent propaganda pel seu nét, és clar.

Dimecres vinent, més.